Una "anomalia" d’envergadura

"Anomalia", "fort impacte institucional", una situació "incompatible amb l’exercici de les seves funcions". Amb aquestes expressions es despatxen jutges, fiscals i juristes consultats per aquest diari sobre la situació actual del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, un cop dos dels tres magistrats de la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem han rebutjat el recurs que aquest ha presentat contra la decisió del magistrat Ángel Hurtado de fer-lo seure al banc dels acusats per un delicte de revelació de secrets que va perjudicar la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid.

Incideixen en el fet que, una vegada en aquest punt, el judici ja és irremeiable, tot i que la circumstància que tot un fiscal general de l’Estat s’assegui al banc dels acusats –cosa que passa per primer cop en democràcia– es pot evitar amb la seva dimissió. "No havia previst ningú aquesta situació, però hi pot renunciar", assenyala un altre dels juristes consultats.

En l’entorn de García Ortiz, com ha passat des que es va iniciar el procediment contra ell en el TS, s’insisteix que el cap de la fiscalia espanyola defensa la seva innocència i la seva permanència en el càrrec. Es remeten a les declaracions públiques que va fer el 13 de juny a l’Escola d’Estiu del ministeri fiscal que se celebra anualment al pazo de Mariñán, a la localitat corunyesa de Bergondo: "La mentida no pot derrotar un fiscal general".

"Incompliment greu"

També el defensa el Govern, que sempre ha mostrat una defensa fèrria de la presumpció d’innocència de García Ortiz i ahir mateix mantenia que la seva posició al respecte es mantenia invariable, informa Iván Gil. En principi, el Govern no té possibilitat de destituir-lo, però alguns dels experts consultats per aquesta redacció veuen una possibilitat d’actuar si s’apliqués –d’una manera extensiva, reconeixen– un precepte que preveu l’article 31 de l’Estatut fiscal. Aquest article inclou entre les causes de cessament del fiscal general l’"incompliment greu o reiterat de les seves funcions".

"La realitat és que l’article esmentat està pensat per a altres coses, menys greus fins i tot", assenyala un fiscal consultat, que posa l’exemple d’un fiscal general que faltés durant mesos al seu lloc de treball. "No hi havia res previst per a aquesta situació", afegeix una altra de les fonts consultades, que assenyala que "tothom podria entendre una aplicació àmplia del precepte en aquest cas".

D’altra banda, es dona la paradoxa que l’article 145 del Reglament del ministeri fiscal preveu que el fiscal general de l’Estat "podrà acordar motivadament, d’acord amb els principis de presumpció d’innocència i proporcionalitat (...) la suspensió cautelar de qualsevol membre del ministeri fiscal contra el qual se segueixi un procediment penal". La qüestió és que tampoc hi ha res previst perquè el fiscal general s’apliqui a ell mateix aquesta suspensió, per la qual cosa tornem a la possibilitat de la renúncia com a única sortida davant la falta de previsió normativa.

Un altre dels fiscals consultats insisteix a dir que "en dret no hi cap l’absurd", i si qualsevol ciutadà té dret al fet que el fiscal assignat en el seu cas no pugui actuar si està incurs en una causa penal "encara més el fiscal general, tot i que no ho digui la llei, perquè no va preveure ningú aquesta possibilitat". En tot cas, un jutge consultat destaca que la decisió adoptada aquest dimarts pel Suprem "és una altra finestra d’oportunitat" perquè García Ortiz reflexioni i adopti una decisió que eviti el "fort impacte institucional" que comporta la celebració d’un judici al fiscal general, en què, a més, és defensat per l’Advocacia de l’Estat i el ministeri fiscal ha de complir la legalitat respecte a qui encara continua sent el seu cap.

Notícies relacionades

Santos Cerdán es dirigeix al TC perquè corregeixi el Suprem i el deixi en llibertat

Una associació de fiscals demana al jutge Hurtado que suspengui de funcions el fiscal general quan li obri judici oral

Les fonts jurídiques matisen, en tot cas, que aquí hi continua havent només indicis i ha de prioritzar la presumpció d’innocència fins que no sigui jutjat el presumpte delicte de revelació de secrets. "A més, en aquest cas no hi ha prova directa, només indiciària i, si finalment hi ha absolució, també serà la normalitat de l’aplicació de la justícia".

En l’associació Unió Progressista de Fiscals, de la qual García Ortiz va ser portaveu, no fan ara com ara valoracions: "Estudiem amb deteniment la interlocutòria. Trigarem a poder donar una resposta fundada".