"Actuació coordinada"

ELS CORREUS

Els magistrats assenyalen que la recerca dels correus va començar després de la publicació d’El Mundo cap a les 21.30 hores del 13 de març del 2024 d’una informació en la qual s’afirmava falsament que la fiscalia havia proposat un acord a la defensa de l’empresari Alberto González Amador per evitar el judici, quan la iniciativa havia partit de la defensa, per a la qual cosa admetia la comissió de dos delictes fiscals. "No va ser fins al programa Hora 25 de la cadena SER en el qual es va fer un primer avanç del seu contingut, i es va confirmar la notícia mitjançant una informació incorporada a la web de l’esmentat mitjà de comunicació a les 23.51 hores. I això va ser possible perquè García Ortiz va rebre" de la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, "còpia d’aquest a les 21.59 hores", després que a la vegada li hauria reexpedit a ella el fiscal del cas, Julián Salto.

"Aquesta dada juntament amb la dinàmica general dels fets evidencia –segons la sala– que la informació filtrada només va poder produir-se després de la remissió dels correus electrònics per part del fiscal del cas", perquè, tot i que "havien sigut remesos molts dies abans al compte de correu de la Secció de la Fiscalia de Madrid de Delictes Econòmics", "no és fins a la nit del 13 de març quan s’adverteix la importància d’aquests i es reclama pel fiscal general la remissió, que es va produir dues hores després la seva filtració, per la qual cosa pensar que la filtració procedís de fonts alienes a la Fiscalia General, en concret, dels funcionaris o fiscals que poguessin haver tingut accés a la bústia de correus abans indicada, sembla completament desraonat".

ELS PERIODISTES

El tribunal declara que "els diferents periodistes que cobrien el cas tenien, si potser, alguna informació fragmentària però no tenien notícia del contingut del correu del 2 de febrer del 2024, que és precisament el que va ser filtrat, dins dels indicis en els quals ens movem, al periodista de la cadena SER", unes dues hores després que el tingués en el seu poder el fiscal general. Amb aquest correu es comprova que la iniciativa a la recerca d’un acord amb el ministeri públic partia de la defensa i que per a això l’empresari acceptava haver comès "certament" dos delictes fiscals.

NOTA DE PREMSA

El tribunal té en compte que el fiscal general va assumir la redacció de la nota informativa que va difondre la fiscalia l’endemà, cosa que li ha permès exonerar la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, el recurs de la qual ha sigut l’únic estimat pel tribunal, a l’entendre que va facilitar els correus al seu superior en compliment de la dació de comptes que preveu l’Estatut Fiscal. Afegeix que Rodríguez només la va revisar i veu "possible" que al fer-ho "no advertís les eventuals conseqüències jurídiques de la publicació o que no volgués contrariar el criteri del seu superior". El que està clar és que tampoc "tenia capacitat de supervisió ni d’impedir la iniciativa del fiscal general de l’Estat", declara la interlocutòria.

EL PAPER DE LA MONCLOA

La interlocutòria assegura que "certament" l’afirmació que García Ortiz va actuar "arran d’indicacions rebudes de Presidència del Govern" per revelar els missatges del pacte de conformitat "no ha sigut acreditada amb suficiència per la qual cosa la seva inclusió en el relat fàctic era prescindible". La resolució assenyala, no obstant, que "després de la publicació de la informació per la cadena SER es va enviar còpia del correu del 2 de febrer del 2024 a la directora de gabinet del secretari d’Estat, director del Gabinet del Govern [llavors l’actual ministre Óscar López], perquè fes ús d’aquesta informació, remetent-se còpia a Juan Lobato, portaveu del grup socialista en l’Assemblea de Madrid, qui en la sessió del 14 de març la va utilitzar en contra de la senyora Ayuso, de la qual va demanar la dimissió".

L’ESBORRAMENT DEL MÒBIL

La interlocutòria és molt crítica amb l’esborrament del mòbil que va fer el fiscal general. "És de comuna experiència que un esborrament de dades es fa d’elements que puguin resultar desfavorables" i "la desaparició de la informació dels dispositius mòbils i correus des de criteris de racionalitat elementals va tenir per finalitat ocultar la informació davant una possible investigació i no pot queixar-se qui la va fer que ara té limitada la seva defensa". Afegeix que "la desaparició intencionada de proves és un potent contra indici que s’utilitza habitualment pels tribunals", i "amb més raó [...] quan l’investigat, que pot aclarir els fets, procedeix a la destrucció de les proves".

"IMPULSAT PERSONALMENT"

"L’apreciació conjunta de tots aquests elements indiciaris permet concloure [...] que la filtració en la nit del 13 de març del 2024 del correu" del 2 de febrer "a la premsa, que contenia informació reservada i que no havia de publicar-se, i la seva posterior inclusió en la nota informativa elaborada pel fiscal general de l’Estat i publicada en el matí del següent dia 14 de març va ser una actuació coordinada i impulsada personalment pel fiscal general de l’Estat, qui havia reclamat el correu dues hores abans de la seva publicació per tal de difondre’l", conclou l’alt tribunal.

Notícies relacionades

Santos Cerdán es dirigeix al TC perquè corregeixi el Suprem i el deixi en llibertat

Una associació de fiscals demana al jutge Hurtado que suspengui de funcions el fiscal general quan li obri judici oral

VOT DISCREPANT

El magistrat Andrés Palomo discrepa dels seus companys i argumenta que l’atribució a Álvaro García Ortiz de la filtració del correu en el qual la defensa de l’empresari reconeixia la comissió de dos delictes fiscals "no apareix prou justificada". Considera que les proves posades de manifest en la instrucció d’aquest assumpte és "prou insuficient" per asseure’l al banc dels acusats com a presumpte autor de la revelació de la informació investigada "ni a la premsa, ni a la Presidència de Govern"..