El Suprem avala el processament del fiscal general per la seva «actuació coordinada i impulsada personalment» per revelar dades del nòvio d’Ayuso

Els magistrats Julián Sánchez Melgar i Eduardo de Torres, amb el vot discrepant d’Andrés Palomo, han ratificat la decisió de l’instructor, el jutge Ángel Hurtado, tot i que afirmen que «certament» l’afirmació que va actuar «arran d’indicacions rebudes de Presidència del Govern» per revelar els missatges del pacte de conformitat «no ha sigut acreditada amb suficiència i incloure-la en el relat fàctic era prescindible», tot i que no doni la raó a la fiscalia en el seu recurs a l’entendre que «el retret formulat no té cap rellevància en la mesura que la continuació del procés acordada no afecta cap persona vinculada amb aquesta institució».

Esborrat del mòbil

La Sala d’Apel·lació es mostra molt crítica amb l’esborrament del mòbil que va realitzar el fiscal general una vegada que la Sala d’Admissió va acceptar l’exposició motivada que va elevar el Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra García Ortiz, que s’enfronta a una petició de quatre anys de presó per part del nòvio de la presidenta madrilenya. La interlocutòria, de 78 pàgines, afirma que «la desaparició de la informació dels dispositius mòbils i correus des de criteris de racionalitat elementals va tenir per finalitat ocultar la informació davant una possible investigació i no es pot queixar qui la va fer que ara té limitada la seva defensa».

Afegeix que «la desaparició intencionada de proves és un potent contraindici que s’utilitza habitualment pels tribunals», cosa que considera compatible amb el dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra seu, tot i que pugui utilitzar-se per fundar una condemna. El tribunal afegeix que «amb més raó aquest mateix criteri es pot seguir també quan l’investigat, que pot aclarir els fets, procedeix a la destrucció de les proves».

Quant a l’exoneració de la fiscal en cap de Madrid, la Sala explica que va actuar en «compliment dels requeriments del fiscal general de l’Estat» i facilitar-li els correus que després van acabar filtrats «constitueix una actuació de dació de compte, és un acte reglat i és una cosa habitual en l’activitat pròpia del càrrec que exercia la investigada en tant que forma part de les obligacions imposades per l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal a tots els fiscals», per la qual cosa s’estima el recurs en contra del criteri del jutge Ángel Hurtado.

El tribunal afirma que, després de les instruccions de la causa, «els diferents periodistes que cobrien el cas tenien, si de cas, alguna informació fragmentària, però no tenien notícia del contingut del correu del 2 de febrer del 2024, que és precisament el que va ser filtrat, dins dels indicis en els quals ens movem, al periodista de la cadena SER». En aquest ‘mail’ és on apareix que la iniciativa a la recerca d’un acord amb el ministeri públic partia de la defensa i per això acceptava haver comès «certament» dos delictes fiscals.

Notícies relacionades

El Govern admet el xoc amb Hisenda pel finançament i defensa que Catalunya ha de recaptar el 100% de l’IRPF

RTVE aprova retirar Espanya d’Eurovisió si hi participa Israel

La interlocutòria de la Sala afegeix que «no va ser fins al programa Hora 25 de la cadena SER en què es va fer un primer avanç del seu contingut, i es va confirmar la notícia mitjançant una informació incorporada a la web d’aquest mitjà de comunicació a les 23.51 hores. I això va ser possible perquè García Ortiz va rebre «de Pilar Rodríguez Fernández» còpia d’aquest a les 21.59 hores», una vegada que al seu torn l’hi enviés el fiscal del cas, Julián Salto, que presenciava un partit de futbol a l’estadi.

«Amb posterioritat i fins a les 23.46 hores d’aquell dia també es van enviar altres correus reclamats pel fiscal general, segons consta en un correu de les 23.43 hores, que deia ‘els necessitem per tancar el cercle’, i cinc minuts més tard es va produir la publicació de la notícia amb dades precises en l’edició digital de la cadena SER (a les 23.51)», afegeix la resolució.