Illa respon a Azcón sobre les obres de Sixena: «Hauria d’agrair que el MNAC les hagi preservat. Si no, no existirien»

«En primer lloc, hauria de començar agraint a les autoritats de Catalunya, i en concret al MNAC, la preservació d’unes pintures que, si no fos pel MNAC, avui no existirien», ha etzibat Illa. «I en segon lloc, jo no menteixo, ell no ho sé. Jo, no», ha afegit en unes declaracions des de Pequín, on es troba de viatge oficial.

Tot això després que Azcón, en una entrevista a ‘La Razón’, hagi criticat el cap del Govern català perquè assegura que li va dir que col·laboraria en l’execució de la sentència, però que després «l’actitud de la Generalitat, el Ministeri i l’Ajuntament de Barcelona, que són els que formen part del patronat, ha sigut radicalment contrària al compliment». «L’experiència que he tingut [amb Illa] no ha sigut positiva. Quan ha vingut a l’Aragó i hem parlat d’aquest assumpte concret, m’ha dit una cosa i després ha passat la contrària. Hi ha dues possibilitats, que em mentís o que no controli els organismes de Catalunya. Les dues són negatives», ha reblat, en una conversa en la qual, a més, carrega contra el nou sistema de finançament.

Illa l’ha instat, «si realment vol resoldre» l’assumpte de les obres de Sixena, que «escrigui la primera línia d’aquest capítol agraint al MNAC i a les persones de Catalunya que van salvar aquestes obres i que les han preservat durant molts anys». «Això és el que hauria de fer. Si no, no hi hauria obres avui», ha insistit.

Notícies relacionades

El cas Montoro, en xifres: 51 milions de perjudici i 23 més repartits entre quatre socis

Salvador Illa es reuneix amb Huawei en plena polèmica amb la UE i els EUA pel contracte d’Espanya

La jutge d’Osca va dictar l’ordre d’execució definitiva de la sentència que obliga el MNAC a entregar les pintures murals del monestir de Vilanova de Sixena en un termini màxim de set mesos com sol·licitava el Govern d’Aragó. La magistrada va ordenar així l’execució definitiva de la sentència ferma del juliol del 2016 que va ser confirmada íntegrament el maig del 2025 pel Tribunal Suprem.

Des del Govern de Catalunya sempre han defensat que no hi ha «voluntat d’obstruir l’execució de la sentència», però reclamen poder analitzar tècnicament com s’ha d’executar per no posar en risc les pintures.