El català tornarà a les aules d’una universitat de la Xina

Aquest serà l’únic punt de docència universitària de català a la Xina i s’inclourà en la xarxa a l’exterior que compta amb 130 universitats amb estudis en llengua catalana. Es reprendrà així el lectorat que va estar en vigor entre el 2015 i el 2019 i que van cursar uns 180 alumnes, i que va quedar anul·lat per les restriccions imposades per la pandèmia de la covid.

La Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín és una universitat pública fundada el 1941 i especialitzada en estudis de llengües estrangeres on s’ensenyen 101 idiomes a uns 15.000 estudiants, dels quals 1.000 són estrangers.

Futurs convenis entre universitats

Després de reunir-se amb el president de la universitat, Jia Wenjian; el degà d’Estudis Hispànics, Fuliang Chang, i la professora d’aquest lectorat de català, Zhang Xiao, Illa ha afegit que també han explorat altres vies de col·laboració, com la firma de convenis d’intercanvi amb universitats catalanes centrades en estudis de comerç, finances i economia, i la formació de traductors xinesos al català. El president també ha aprofitat l’oportunitat per traslladar la visió del Govern espanyol i de la Generalitat en matèria de llengües oficials, i les negociacions que hi ha en marxa perquè el català, l’eusquera i el gallec siguin oficials a la Unió Europea.

«Els hem explicat que la nostra visió és la d’un país que té una llengua, a través de la qual expressa la seva identitat, i que és un vehicle d’entesa i comunicació. És molt important que s’ensenyi aquí perquè les persones que tinguin ganes d’acostar-se a la realitat catalana, i també a l’espanyola, que és plural i diversa, la puguin aprendre», ha remarcat.

La motivació per aprendre català

Zhang, l’encarregada de la formació en català, va cursar el doctorat en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) entre el 2020 i el 2024. Allí va voler aprendre la llengua catalana: «M’agrada aprendre més llengües i el vaig estudiar a la UAB. Va ser una bona oportunitat perquè al campus teníem classes gratis, congressos i activitats, i en Història es parlava en català en molts casos, així que el vaig aprendre. Va ser una experiència meravellosa», ha revelat.

Entre les motivacions que fan que els alumnes xinesos aprenguin català, Zhang ha destacat que molts volen anar a Catalunya a formar-se en els seus estudis i són conscients que, per a això, el coneixement del català és important: «Hi ha molts alumnes que volen estudiar comerç, economia o periodisme, i per això volen estudiar-lo abans d’anar-hi. Catalunya té universitats molt bones i n’hi ha algunes que tenen col·laboració amb la nostra. Hi ha estudiants d’intercanvi cada semestre».

Quan li han preguntat per les dificultats que es puguin trobar, la professora ha negat que els sigui difícil aprendre’l, perquè la majoria dels estudiants que estudien català en aquest centre superior tenen una base bàsica de castellà. «Però també hi ha estudiants que no el coneixen, però saben anglès, i volen estudiar català», ha aclarit. A partir del 2026, tindran una nova professora per aconseguir-ho.

Aliança entre ‘microscopis’ gegants

Després de la visita a la universitat, Illa s’ha traslladat fins al nord de Pequín per formalitzar una nova aliança estratègica entre Catalunya i la Xina. Després de visitar les instal·lacions del High Energy Photon Source (HEPS), un dels sincrotrons més avançats del món i tot un símbol de l’avenç científic i tecnològic del país asiàtic, ha oficiat la firma d’un acord de col·laboració amb el gegant ‘microscopi’ ALBA, instal·lat a Cerdanyola del Vallès.

Un sincrotró és una instal·lació científica que accelera electrons fins a velocitats pròximes a la de la llum i que, al canviar de direcció en la seva trajectòria circular, emet una llum extremadament brillant –la radiació sincrotró– que permet estudiar l’estructura de materials i molècules amb gran precisió. Això dona la capacitat als científics d’analitzar virus i bacteris per poder dissenyar nous medicaments o vacunes, i d’estudiar materials avançats com superconductors o nanomaterials, alhora que ofereix oportunitats per impulsar la innovació industrial en el camp de les bateries i de components aeroespacials, però també per explorar relíquies arqueològiques i patrimoni històric.

Notícies relacionades

Res passa, tot queda

Catalunya obrirà una delegació a la Xina per reforçar la cooperació

La física i directora del sincrotró ALBA, Caterina Biscari, i el subdirector de la planta xinesa, Yuhui Dong, han celebrat l’acord i, en declaracions a la premsa, Biscari ha assegurat que, amb aquest conveni de col·laboració, ALBA tindrà més capacitat per poder passar a ser un equipament de quarta generació, com ho és HEPS, tot i que ara el propòsit és assentar-se primer en el tercer nivell. «Qualsevol desenvolupament que facis en la tecnologia després es tradueix en avenços en la ciència», ha defensat.

El president també ha visitat les instal·lacions de Roca Gallery per donar un reconeixement a aquesta empresa catalana amb tres grans fàbriques a la Xina i s’ha reunit amb l’ambaixador de la UE a la Xina, Jorge Toledo, per compartir impressions després de la cimera en la qual s’han commemorat els 50 anys de les relacions bilaterals i les expectatives de les quals es van veure llastades per la guerra comercial i les terres rares.