L’Agència Tributària sospita que la trama del cas Montoro va poder ocultar informació «rellevant» al Govern i al Congrés

El document remès al jutge de Tarragona Rubén Rus Vela, que investiga 29 persones, entre elles Montoro, remarca que l’Agència Tributària considera «oportú» ampliar les indagacions per a l’esclariment de les presumptes «anomalies en les tramitacions administratives» de les reformes legislatives que estan en el punt de mira, tenint en compte les «eventuals» ocultacions al Govern en relació amb «la justificació de la finalitat, la necessitat i adequació de la mesura a l’ordenament jurídic, el seu veritable impacte recaptatori», el seu condicionament a les directives de la Unió Europea i les normes de finançament de les comunitats autònomes i la possible activació de mecanismes de control o de compensació.

La decisió estratègica

En dos extensos informes, la Unitat de Recolzament de la Fiscalia Anticorrupció analitza els correus vinculats a aquest presumpte tràfic d’influència i estableix una connexió entre les empreses implicades en la trama, el despatx Equipo Económico i el Ministeri d’Hisenda. En una de les seves conclusions destaca que determinats ‘mails’ revelarien que «la presa de decisió estratègica» respecte a la tramitació d’una de les normatives sota sospita «va ser del ministre d’Hisenda», llavors Montoro, avalat pel seu secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ferrer Navarrete, que va ocupar el càrrec entre el 2011 i el 2016.

Per als investigadors «crida l’atenció» la decisió de no remetre un dels textos investigats, el de la llei d’impostos especials, «a la resta de secretaries d’Estat», no localitzant-se «el vistiplau d’aquestes en els expedients, a excepció de l’informe de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local que adverteix «expressament» de l’impacte recaptatori per a les comunitats autònomes.

El jutge considera que Ferrer Navarrete «ostenta un dels càrrecs decisius perquè els textos dels avantprojectes de llei i projectes de reglament a elevar recollissin les pretensions concertades» amb les companyies gasístiques i destaca que abans d’iniciar-se la tramitació de la llei es va reunir amb les gasístiques.

Notícies relacionades

El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Una altra de les modificacions legals investigades està relacionada amb l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). La Unitat de Recolzament explica que, anteriorment a la contractació del despatx Equipo Económico, «consten nombrosos intents desenvolupats de les gasístiques» que van resultar «fallits», tant en l’àmbit judicial com mitjançant contactes i consultes davant la Direcció General de Tributs. No obstant, posteriorment, es va plasmar «en l’avantprojecte» de la reforma de l’esmentada llei «amb consciència que òbviament suposava un cost per a l’erari de les hisendes locals».

Fons no recaptats

El perjudici acumulat i estimat, ressenya l’informe, tant d’aquesta modificació de l’impost elèctric (IE) com el d’activitats econòmiques (IAE) superarien els 51 milions d’euros, segons l’Agència Tributària. Aquesta xifra està calculada extrapolant els 10 anys transcorreguts des de la reforma de l’IE (41 milions d’euros) i la de fa cinc anys de l’IAE (10,5 milions d’euros). És a dir, la «nova mesura suposa una renúncia que minora els ingressos de les arques municipals al derivar-se a una tarifa menor que «redueix la quota tributària». En aquest sentit, l’Agència Tributària recalca que l’impacte recaptatori només de la modificació d’IAE seria de 438.276 euros anuals en un exercici per a una sola gasística.