Garamendi reclama una consulta sobre el finançament singular

El president de la CEOE demana recollir "públicament i sense por" l’opinió dels ciutadans perquè la discussió sigui "nacional" i no "bilateral"

El líder de la patronal celebra la decisió del Tribunal Suprem sobre l’acomiadament improcedent

Garamendi reclama una consulta sobre el finançament singular
3
Es llegeix en minuts
Juan Carlos Gallardo

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va reclamar ahir, a l’Assemblea Anual de l’organització, "una consulta pública, sense por", perquè els ciutadans opinin sobre el finançament de Catalunya. Garamendi, molt crític en el seu discurs amb el Govern, va assenyalar que el finançament "és un debat nacional, no pot ser bilateral" i va remarcar que, en el que se sap fins ara, s’adverteixen "elements absurds" com que en una negociació bilateral es pugui limitar a altres autonomies que abaixin impostos. El president de la CEOE va exigir que en les converses fossin presents "els grans partits i les comunitats autònomes del règim comú". Garamendi va recordar que els sistemes de finançament basc i navarrès estan a la Constitució i van ser, per tant, sotmesos a una consulta pública, i va reiterar que "no es pot confondre singular amb singularitat".

Així mateix, el president de la CEOE va celebrar que el Tribunal Suprem hagi sentenciat que la indemnització per acomiadament improcedent a Espanya no es pugui incrementar "via judicial", una decisió que va qualificar de "bona notícia". "Torna a parlar de confiança, parla de seguretat jurídica, que és el que nosaltres demanem", va recalcar Garamendi durant el seu discurs en la clausura de l’Assemblea 2025 de la CEOE.

El ple de la Sala Social del Tribunal Suprem (TS) ha dictat una sentència en la qual estableix que la indemnització per acomiadament improcedent prevista en l’article 56.1 de l’Estatut dels Treballadors (ET) no es pot veure incrementada en "la via judicial amb altres quanties que atenguin les circumstàncies concretes de cada cas". D’aquesta manera, el Tribunal Suprem avala el que va dictar una sentència del desembre passat, en què el ple de la seva Sala Quarta ja va indicar per "unanimitat", que la indemnització per acomiadament improcedent establerta en l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors (ET) de 33 dies de salari per any de servei "no es pot veure incrementada en la via judicial" sense que això suposi una vulneració de l’article 10 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Per al president de la CEOE, aquesta sentència posa en relleu que cal "seguretat jurídica" a Espanya i, davant els discursos que porten "més d’un any" dient que és necessari adaptar la legislació espanyola sobre l’acomiadament a la Carta Social Europea, Garamendi va indicar que el Suprem ha demostrat que "això no és així". "Tornem una altra vegada que la seguretat és el que nosaltres necessitem", va recalcar Garamendi.

Càrrega de profunditat

En el discurs de tancament de l’Assemblea Anual de l’organització, Garamendi es va mostrar molt crític amb la situació política i econòmica actual i va remarcar que la paraula que resumeix la situació actual és "desconfiança, que és la càrrega de profunditat que acaba amb l’activitat econòmica".

Notícies relacionades

Garamendi va ser crític, tot i que va utilitzar un to moderat, amb els casos de corrupció coneguts en aquestes últimes setmanes, que generen una falta d’estabilitat política: "Estem una altra vegada a les portades internacionals pels escàndols i això foragita les inversions", va assegurar. I va afegir que no admet "que es digui que les empreses són les corruptores. No es pot culpar de tot les empreses".

El president de CEOE va incidir també en les seves crítiques amb la reducció de jornada ("és un error com una casa i una ingerència en la negociació col·lectiva"), de la qual va recordar que segons els seus càlculs suposaria un cost de 23.000 milions per a les empreses, i contra l’absentisme: "A Espanya hi ha 1,5 milions de persones que no treballaran", va assegurar. Va xifrar el cost d’aquest problema en 32.800 milions per a aquest any, un 12,5% més que el 2024, "dels quals 16.000 milions els paguem les empreses".