Brussel·les veu l’amnistia al procés incompatible "amb els valors de la UE"

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va poder escoltar de primera mà els arguments a favor i en contra de l’amnistia al llarg de dues vistes per estudiar les qüestions prejudicials elevades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional. Mentre en la sessió del matí el representant de la Comissió Europea destacava que "no sembla que respongui a un interès general", sinó a la investidura del president del Govern, a la de la tarda encara es va mostrar més contundent i va voler concloure-la amb una pregunta a què va donar resposta: "¿És compatible amb els valors de la Unió concedir una amnistia a canvi del suport d’un Govern? La Comissió Europea creu que no".

Durant tot el dia, el representant de la Comissió, Carlos Urraca, ho havia dit d’una manera o una altra: "Les autoamnisties són contràries als principis de l’Estat de Dret" i "el mateix criteri hauria d’aplicar-se quan qui està en el Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari". Però a mesura que es prolongaven les vistes va ser cada vegada més dur.

Davant les preguntes del vicepresident del TJUE, Thomas von Danwitz, que serà el ponent de la sentència que es dictarà, i de l’advocat general –figura del dret alemany que proposa una resolució al tribunal–, Dean Spielmann, Urraca va anar tornant-se més contundent. "Com més lluny vagi l’amnistia, més important és tenir un objectiu d’interès general i demostrar que és el mitjà apropiat per aconseguir-ho", va explicar per afegir que la Comissió Europea té dubtes que estigui justificat l’al·legat.

Quan Spielmann es va interessar per la sentència del Constitucional, Urraca va assenyalar que aquesta sentència negava l’autoamnistia, perquè s’havia aprovat en un parlament democràtic, però la Comissió Europea mai havia "esmentat que fos una autoamnistia perquè s’estigués amnistiant els membres del Govern", sinó que "el que diu és que si hi ha suport per considerar que quan es blinda a si mateix, el mateix tractament o censura mereix quan amnistia els seus socis a canvi de suport a la investidura". I això va suposar recordar que el criteri pel TC espanyol no és compartit pel TJUE.

"Cal tenir en compte el context i el context d’aquesta llei és que qui està en el poder mai" va contemplar una amnistia mentre no "va necessitar els vots de cap altre partit". Va asseverar que "l’acord es va plasmar en un document en el qual mai es va parlar de convivència", i això "ha aprofundit en el conflicte en la societat espanyola", perquè, malgrat que la Comissió de Venècia ho va recomanar, es va refusar ampliar el debat i es va aprovar pel mètode d’urgència.

Ja només les paraules del matí van molestar especialment l’advocat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, que davant els mitjans el va titllar d’"advocat de Valladolid" per afegir que coneixia la llei d’amnistia a través de Twitter. Durant la vista, el lletrat havia assegurat que "l’amnistia no és una amenaça per a Europa, és una promesa feta llei", que va venir per acabar amb un conflicte i descartava que fos una "autoamnistia". En el costat oposat, el representant de Societat Civil Catalana (SCC) Juan Ramón Chapapría va destacar que l’amnistia "ha sigut fruit d’un pròfug de la justícia i d’un dirigent socialista avui a la presó", amb referència a la reunió que van mantenir el mateix expresident de la Generalitat i l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán.

Sense dany per a la Unió

La vista es va estructurar per blocs en funció de les preguntes plantejades per la Gran Sala per donar resposta a les qüestions elevades pel Tribunal de Comptes. En l’únic que Brussel·les va coincidir amb el Regne d’Espanya, representat per l’Advocacia de l’Estat, i la fiscalia va ser a negar una suposada afectació als interessos de la Unió, cosa que invalidaria els dubtes plantejats pel Tribunal de Comptes quan es disposava a dictar sentència sobre la responsabilitat comptable en què es va poder incórrer amb l’1-O i l’acció exterior del Govern. En paraules de l’advocada en cap davant la UE, Andrea Gavela: "No existeix vincle amb els interessos de la Unió. El dany va ser per a la Generalitat".

El focus de la Comissió Europea es va centrar en el fet que perquè una amnistia no sigui arbitrària "ha de perseguir un interès legítim en benefici de la comunitat" i, segons la seva opinió, la que és sota la lupa del TJUE "no sembla" que ho faci i va rebutjar "atendre les recomanacions de la Comissió de Venècia, perquè es realitzés un diàleg adequat" entre l’Estat i l’oposició per "aconseguir la invocada reconciliació política o restringir l’àmbit temporal i material de l’amnistia".

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Uns arguments que Boye va mirar de rebatre en el torn de rèplica, al recordar que l’amnistia es va aprovar per majoria parlamentària i que les recomanacions de la Comissió de Venècia es van incorporar al text definitiu, tot i que no es reobrís el debat, perquè feia "300 dies que debatia la llei". L’advocada de l’Estat també va contestar al representant de la Comissió Europea que la tramitació per via d’urgència d’una llei no suposa cap minva de les garanties.

El PP va reaccionar amb satisfacció a l’ocorregut a Luxemburg. La nova portaveu del grup parlamentari popular, Ester Muñoz, va assegurar que la Comissió Europea "ratifica" la tesi del partit sobre el fet que l’amnistia aprovada pel Govern de coalició després d’un pacte amb Junts es va fer per l’"interès particular de Sánchez" i no pel bé dels ciutadans. Segons Muñoz, va ser "un pacte corrupte" per "perdonar uns delictes a canvi d’impunitat" i que el president del Govern pogués continuar "en el poder", informa Pilar Santos.