Illa, el salvavides de Pedro Sánchez

Salvador Illa no és només un aliat de Pedro Sánchez. És també el seu amic, el seu confident, el seu conseller i el seu escuder. Es van conèixer el 2014, quan el nom del president del Govern va sortir a la palestra al presentar-se per primera vegada a la carrera per liderar el PSOE. Va ser Illa qui el va recollir a l’estació de Sants per portar-lo fins a un acte a la Roca del Vallès en plena campanya de les primàries. Buscat ara per la trama de corrupció del clan del Peugeot que el va catapultar a dalt de tot quan el 2016 va ressorgir de les cendres per recuperar el comandament del partit després de ser defenestrat, el cap de l’Executiu s’ha refugiat en alguns dels consells del president de la Generalitat per mirar d’esgotar la legislatura. O, almenys, per no dimitir ara, després de confessar que s’ho ha plantejat.

El deute del president

Catalunya era territori hostil per al PSOE durant l’apogeu del procés, i ara és el principal refugi per a Sánchez. Els dirigents del PSC s’esforçaven durant la doble campanya electoral del 2023 i també en les catalanes de l’any passat a remarcar la placidesa amb què acudia als mítings en la comunitat, davant l’antipatia que creixia a Madrid, encara sense saber que esclatarien fins a cinc casos judicialitzats que l’acorralen i que farien irrespirable l’ambient al Congrés.

Dos anys després, a la Generalitat tanquen files sense matisos amb el president del Govern, i Illa s’alça com el seu principal salvavides per evitar el naufragi. Ho fa no només defensant la seva obra de govern, sinó també sortint al rescat davant els atacs que rep de la vella guàrdia del PSOE i entrant al cos a cos amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per mirar de minimitzar, de passada, el paper d’Alberto Núñez Feijóo com a president del PP.

Illa controla el PSC, té un partit ordenat sota la seva figura, però això no impedeix que hi hagi a les files temor que l’aparició de nous informes de la Guàrdia Civil pugui acabar implicant a Sánchez, i que això pugui derivar en conseqüències per al president de la Generalitat. Però la directriu és clara i la confiança és absoluta, així que els socialistes catalans recalquen que els set anys que porta de mandat han servit per a desinflamar el conflicte polític i que prova d’això és, precisament, ostentar ara el comandament del Govern de la Generalitat i haver trencat la majoria independentista.

El cap del Govern no només li deu a Sánchez l’ascens a ministre de sanitat que li va donar notorietat durant la pandèmia de la covid, sinó també la seva investidura, lligada a un acord amb ERC que no es pot complir sense el concurs de la Moncloa. Illa, al seu torn, ha de mesurar els atacs a un Junts que està centrat en fer política des de Madrid, perquè no trontollin set vots imprescindibles per a Sánchez.

Els comptes d’Esquerra

Sánchez no disposa d’una majoria unida a favor seu, sinó amb una majoria articulada contra el PP i Vox. Però sense els seus socis, la governabilitat és impossible. Catalunya és ara el motor del PSOE per forjar un nou model de governança, més aviat de pretesa cogovernança plurinacional, i el PSOE no amaga que la voluntat és complir els pactes amb l’independentisme per després rellançar-los a la resta d’autonomies, fixant-se en les que dominen els populars per pressionar-los a explicar per què no volen beneficis per a les seves regions.

El que passarà aquest dilluns, a la comissió bilateral Estat-Generalitat, és una mostra d’això. ERC farà comptes sobre el compliment dels pactes i els dos governs acordaran els fonaments d’un finançament per a Catalunya a què podran acollir-se altres territoris atenent la seva singularitat. A través d’una proposició de llei al Congrés, com va avançar EL PERIÓDICO, la Generalitat tindrà encaix legal per poder recaptar l’IRPF el 2026 i de forma gradual la resta de tributs que es vagin pactant. Però la clau està en quants diners invertirà el Govern per poder traspassar aquesta gestió, en la quantia de la quota de solidaritat que s’entregarà a l’Estat, i en si Sánchez aconsegueix que Compromís, Podem i Junts s’afegeixin al pla.

Els càlculs de Junts

Notícies relacionades

Mazón, a 24 hores d’amarrar un sou públic de 150.000 euros

Sira Rego: "El reagrupament familiar es diu deportació i és il·legal"

Fa mesos que el partit de Carles Puigdemont aplana el terreny per no quedar al marge del nou model català. Si bé des del partit insisteixen que ERC no aconsegueix que el nou finançament sigui un concert econòmic com el que reclamaven, exigeixen al Govern la seva part del botí. Això és, la concreció de la delegació de les competències en immigració i l’oficialitat del català a la Unió Europea, però també que Sánchez faci un pas més i es reuneixi amb Puigdemont ara que l’amnistia ja ha passat el filtre del Tribunal Constitucional.

Junts pressiona el Govern i amenaça de deixar-lo caure, fins i tot insinuant que un pacte amb el PP després de les eleccions generals podria ser viable si Feijóo accepta les condicions que ja va imposar al seu dia a Sánchez. Això permet als postconvergents desmarcar-se d’ERC, però cal veure si el seu electorat accepta que, el que ara és una palanca de força en la negociació amb el PSOE, pugui acabar sent una opció després de passar per les urnes sense ser damnificats per Aliança Catalana. Que Puigdemont estigui ja a Catalunya o continuï residint a Waterloo serà determinant per resoldre aquest dilema.