Feijóo veta la negociació amb Bildu i posa condicions als nacionalistes

Alberto Núñez Feijóo va ser ahir una mica més clar del que és habitual en ell. En el discurs de 45 minuts amb què va tancar el 21è congrés nacional del PP a Madrid, el president dels conservadors va parlar com si estigués a punt d’entrar a la Moncloa i hagués de pensar en la governabilitat d’Espanya, que en moltes etapes de la història recent ha recaigut en els nacionalistes i, en l’últim lustre, també en els independentistes.

El cap de l’oposició no va obviar aquesta circumstància i va voler donar algunes pistes de com afrontaria aquest repte. Va assegurar que està disposat a parlar amb tots els grups tret d’un: EH Bildu. Va dir que no s’asseurà en una taula amb cap representant de la formació independentista basca ni tampoc els "obrirà el Palau de la Moncloa", cosa que sí que va fer Pedro Sánchez al març en la ronda de contactes per abordar la política de defensa. Per a Feijóo, aquest acostament és impensable mentre els abertzales "no demanin perdó a totes les víctimes d’ETA i no ajudin a aclarir tots els crims".

Sí que es va mostrar predisposat a aproximar-se als nacionalismes i a l’independentisme català, als quals no va descartar demanar el suport per convertir-se en president. Les seves afirmacions en el congrés davant de tot el partit són molt rellevants no solament pel lloc on les fa, sinó perquè arriben quatre dies després de dir a Carles Puigdemont que Sánchez l’ha "estafat" amb l’amnistia i oferir-li "obrir un nou període i posar el comptador a zero".

Una porta oberta

Feijóo va introduir el tema així: ¿què passaria si al PP li falten vots per a la investidura, com va passar el 2023?, es va demanar. "El que ja va passar fa uns anys. Jo no donaré a l’independentisme el que no vull i el que no puc, ni signaré res que vagi en contra del que hem aprovat avui aquí", es va respondre. ¿I què han aprovat en el congrés nacional sobre aquest assumpte? Doncs un paràgraf en la ponència política en què, malgrat la petició d’Alejandro Fernández, president del PP de Catalunya, el partit no es tanca a pactar amb Junts. El text final, amb un lleu retoc després de l’esmena de Fernández, ha quedat així: "Per arribar al Govern, no renunciarem a defensar la nació, la Constitució i l’interès general, ni entrarem en subhastes polítiques. La defensa de l’Estat, la nació i l’ordre constitucional seran objectiu irrenunciable de qualsevol pacte de govern". Es pot dir que el vestit s’ha deixat ample i les costures tenen prou marge per encaixar-hi algunes coses.

L’indult a l’expresident

Notícies relacionades

El PP rebutja que Catalunya pugui recaptar l’lRPF i deixa la llei en mans dels socis d’investidura

El nou finançament de Catalunya es convertirà en un acord «bilateral» entre governs dilluns que ve

Cal recordar que Feijóo va revelar en un dinar amb 16 periodistes a Lugo, el febrer del 2024, que quan va intentar convèncer Junts que recolzés la seva investidura després de guanyar les eleccions del 2023 va demanar als seus assessors jurídics que estudiessin l’amnistia que li exigia Puigdemont. Feijóo la va descartar al cap de "24 hores" pel fet de considerar-la inconstitucional. El que també va explicar en aquest dinar és que estava disposat a analitzar, com a alternativa a l’amnistia, un indult al mateix Puigdemont com a part d’un "pla de reconciliació" per a Catalunya, sempre que l’expresident acceptés sotmetre’s a la justícia espanyola i es penedís.

Des d’aquestes declaracions, el 2024, el PP ha avançat en l’acostament a Junts, al negociar algunes lleis i votacions al Congrés, tot i que els postconvergents (ara per ara) no volen sentir parlar de cap suport a una possible moció de censura del PP contra Sánchez. Pitjor és ara com ara la relació amb el PNB.