Sánchez i Feijóo, nova oportunitat

Des que Alberto Núñez Feijóo va convocar el congrés nacional del PP, en el PSOE es va començar a gestar la idea d’organitzar alguna cosa que contraprogramés l’esdeveniment. I està clar que ho van ben aconseguir. El comitè federal d’ahir va acaparar fins i tot l’atenció i els comentaris dels presents en el conclave popular. En un costat de Madrid se celebrava el "comitè funeral del PSOE" i, en l’altre, el congrés d’un Feijóo "honrat", que demana pas i eleccions, com ho descrivia Miguel Tellado, el nou home totpoderós del PP.

El cap de setmana polític es presentava com un recés de pau per a Alberto Núñez Feijóo davant un Pedro Sánchez que semblava haver perdut la màgia dels cops d’efecte amb què solia esquivar les crisis. I així va ser, en part.

El cop de Salazar

El pla de Sánchez consistia a arribar al comitè federal amb els canvis en el seu equip ja fets i mostrant suport a les dones amb l’expulsió del partit dels que se’n vagin de putes. No obstant, la por que recorre el PSOE cada matí al revisar la premsa es va materialitzar. Eldiario.es va publicar que "diverses dones del PSOE acusen Paco Salazar de comportaments inadequats quan era el seu cap". Un cop directe al nucli de Sánchez.

Salazar era l’escollit per Sánchez per tal de reforçar l’Organització del PSOE després de l’esclat del cas Cerdán-Ábalos. Era l’únic que resistia del nucli dur que el va ajudar a recuperar el 2017 la secretaria general del partit. Tanta confiança en ell que també era secretari general de coordinació institucional a la Presidència del Govern, a la Moncloa.

Des de la nit anterior, quan va saber que la informació seria publicada, Salazar va presentar la seva renúncia a tots els seus càrrecs davant el president i no va acudir ahir a Ferraz. L’escàndol va obligar Sánchez a canviar de plans, reunir-se amb el seu equip i prendre decisions urgents abans de dirigir-se al comitè federal. A les files socialistes, sense entrar a valorar els fets denunciats, es va interpretar el cas com una "vendetta política". "Clarament, algun o alguna l’estava esperant" deien. No obstant això, hi havia qui veia el costat positiu: "El feminisme surt victoriós". Una victòria no compartida per les presents perquè "li ha faltat atraure les dones", comentava una dirigent pedrista. Es va trobar a faltar una assumpció de responsabilitats més gran, més enllà de reconèixer que va confiar en qui no tocava.

Atraure la dona

Sánchez es va aferrar a dir que "el capità se’n desentén quan ve mala mar, es queda a capejar el temporal". Així i tot, molts coincideixen ja que el líder ha perdut el seu halo i la seva capacitat de ressorgir davant les adversitats. "Avui l’han noquejat just quan projectava el seu ressorgir", deien a Ferraz, en sintonia amb la percepció general en el congrés del PP.

L’equip de Feijóo estava impressionat pel "cop d’estat" que havien assestat a Pedro Sánchez en el PSOE. "Li han guanyat el pols a tot un president del Govern" obligant-lo a canviar un membre més del seu equip. I ho han fet "els seus, des de dins". Tot un "espectacle" que els dirigents populars seguien amb els xurros i xocolata que el Partit Popular de Madrid es va emportar al pavelló d’Ifema.

La centralitat

Al PP són ben conscients que l’escenari se’ls ha posat de cara perquè Feijóo es consagri com a president del Govern central. Però, amb l’experiència del 23J encara present, alguns criden a la prudència i a evitar l’eufòria. Feijóo té molt present que va guanyar a les urnes, però no va aconseguir governar. Per això s’ha proposat assolir els deu milions de vots apel·lant a la "centralitat" malgrat l’aprovació d’un ideari que vira a posicions més dures en immigració i agenda verda i el contrast amb els noms forts que ha escollit per al seu equip: Miquel Tellado i Ester Muñoz.

Notícies relacionades

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

Albiol defensa dialogar amb Junts per a la moció de censura

De fet, ell mateix ha reconegut que "si no aconseguim el canvi, hem fracassat", reforçant així la idea que circula en el PP que aquesta és la seva última oportunitat per arribar a la Moncloa.

L’ambient en el PP no semblava el d’un congrés. Cares relaxades i només pensant en fotos i aplaudiments. Tant és així que al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, el paraven per fer-se fotos i alguns compromissaris el rebien amb aplaudiments. Lluny quedava, per ara, la tensió que la presència del dirigent alacantí provocava en cada reunió del partit sense que això vulgui dir que Feijóo té el problema realment solucionat.