Una veterana socialista que «li planta cara a qui sigui»

Hi ha algunes dates que marquen la trajectòria de Rebeca Torró. Una podria ser el 9 d’octubre del 2021, quan pel seu compte i risc, després de consultar a Ximo Puig, va escriure una carta als responsables de Volkswagen per dir-los que com havien de muntar una gigafactoria a Espanya sense abans visitar el País Valencià, que havia quedat fora dels estudis de la multinacional. D’aquella carta va néixer la inversió industrial més gran de la història del país. La segona data és el 27 de juny del 2018, uns anys abans, quan la Policia va detenir el seu company i líder del PSPV de València, Jorge Rodríguez, que va acabar sortint del partit i muntant el seu projecte. Torró va seguir al PSPV, va anteposar la lleialtat a les sigles, i això és una cosa que no li van perdonar a l’Ajuntament d’Ontinyent.

Un veterà del partit recordava les dues anècdotes per dibuixar el perfil d’una dirigent que ha crescut sota tres coordenades: decisió, ambició i caràcter. Molt caràcter. «Li planta cara a qui sigui, i a les dificultats», resumeix algú que l’ha acompanyat aquests anys. Són trets necessaris per assumir la Secretaria d’Organització del PSOE, el lloc més volàtil de la política espanyola en aquest moment, i del qual ja és titular.

Notícies relacionades

Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics

Amenaça de més aturades al Govern d’associacions de jutges i fiscals

Malgrat que la seva trajectòria està més marcada per la gestió institucional que per la fontaneria de partit, Rebeca Torró Soler (Ontinyent, 44 anys) es coneix el puny i la rosa de dalt a baix. En la formació des de ben jove, la seva primera etapa es desenvolupa a l’ombra del seu gran amic llavors Jorge Rodríguez, amb qui arribaria a l’equip de govern d’Ontinyent. Malgrat venir de comarques, sempre va tenir un ull a València. Aviat va entrar a l’equip de Ximo Puig, abans fins i tot de ser secretari general. Ella era un contacte a la comarca d’un Ximo Puig que aspira a fer-se amb la secretària general del partit. Amb ell al Consell, va anar guanyant experiència i influència. Primer com a secretària autonòmica, més tard com a consellera. «Potser no és coneguda al partit i per la militància, però la seva elecció no trenca esquemes, té una trajectòria en el partit des de petita», comenta una companya de la formació. Una persona que va compartir aula amb ella a la Facultat de Dret recorda una persona molt centrada, amb els objectius molt clars, en els estudis i en la seva carrera professional. Aquesta vocació i claredat d’objectius, potser, és el que ha alimentat les bones relacions que fa anys que cultiva a Madrid. Els càrrecs institucionals han sigut una bona passarel·la per accelerar els contactes. Primer, per les importants responsabilitats que ha assumit en material industrial, on la Moncloa ha seguit de prop els passos i les negociacions amb VW o Ford.

Com gairebé tots els nomenaments importants, Sánchez ha sorprès tot el partit. Continua envoltant-se de valencians, que copen posicions influents. Ara, Torró s’enfronta a un repte que és descomunal, d’aquests que poden fer descarrilar també una carrera prometedora. Compleix amb el perfil de dona jove i allunyada dels cercles de poder establerts, sense lligams ni contactes previs amb els entorns d’Ábalos i Cerdán que es buscava per al lloc. Lliure de càrregues per dirigir una plaça marcada per l’ombra de la corrupció i de l’escabrosa realitat de la prostitució.