El TC declara constitucional l’amnistia amb els vots de la majoria progressista

Els canvis en l’argumentació de Montalbán es van produir sobretot pel que fa a l’àmbit d’actuació dels jutges i a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, especialment a instàncies dels magistrats Ramón Sáez Valcárcel i de Laura Díez Bueso, que, segons fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO, són els magistrats que més extensament van proposar modificacions. Entre elles hi ha un fonament jurídic nou per aclarir que no és possible una amnistia davant qualsevol conflicte social, sinó que ha de ser constitucional, com ho va ser el procés, quan es va haver d’aplicar l’article 155 de la Constitució i es va reformar la llei reguladora del tribunal.

La sentència s’ha estructurat d’una manera similar a la seguida per la ponència de Montalbán i a com durant tota la setmana s’han produït els debats: per blocs. Al rebutjar elevar dubtes a Europa, la sentència afegeix que de la sentència europea citada pels recurrents "només es desprèn que el procés d’emissió d’una euroordre i el procés penal són processos diferents i autònoms", cosa que no contradiu, segons l’opinió del TC, "que una vegada amnistiat un delicte hagin de quedar sense efectes les ordres de detenció", com seria el cas de les que té en vigor l’expresident Carles Puigdemont. No obstant, això no evita que el Tribunal Suprem pugui acudir a Europa, perquè en aquest cas se centraria en si el fet d’aplicar l’amnistia a la malversació vulnera els interessos de la Unió, però aplana el camí de l’aixecament de la mesura cautelar de detenció encara pendent. El text també rebutja que calgui acudir a Europa en relació amb el terrorisme, perquè declara que la seva aplicació es correspon amb el nostre Codi Penal.

Consideració en abstracte

El debat jurídic, en el qual van participar 10 dels magistrats de l’òrgan a l’apartar-se Juan Carlos Campo i ser recusat José María Macías, va analitzar primer si una amnistia, considerada en abstracte, és compatible o no amb la Constitució. La seva conclusió és que "el silenci constitucional no pot interpretar-se com una prohibició", i això implica que "tot el que no està constitucionalment vedat queda, en principi, dins de l’àmbit de decisió del legislador, sense que sigui exigible una habilitació constitucional expressa a les Corts Generals" per posar-lo en pràctica.

A continuació es conclou que no es pot derivar la prohibició dels indults generals a l’amnistia, perquè són institucions de naturalesa jurídica diferent. Així, "mentre que l’indult és una prerrogativa de l’executiu referida a condemnes individuals, l’amnistia només pot ser acordada mitjançant llei per les Corts"; ha de tenir "caràcter general i comporta exceptuar amb caràcter retroactiu l’aplicació de normes punitives", tant de cara a judicis com per al compliment de condemnes.

El tribunal descarta que l’amnistia sigui contrària al principi de separació de poders, a la reserva de jurisdicció o a l’obligació constitucional d’executar les resolucions judicials fermes. Per si queda algun dubte, detalla que "el Parlament no està reemplaçant els tribunals en la determinació de la culpabilitat, sinó establint que, per motius extrajurídics, s’extingeix la responsabilitat punitiva" de certes conductes.

Aclarida la generalitat, l’anàlisi es va centrar en si la llei aprovada és compatible amb els principis i drets constitucionals invocats pels recurrents. El tribunal considera que "aquesta mena de lleis només és constitucionalment admissible quan respon a una conjuntura extraordinària", que en aquest cas es concreta "en la crisi constitucional derivada del procés secessionista català, que va suposar un desafiament sense precedents a l’ordre constitucional, a la unitat de l’Estat i a la sobirania nacional, així com una profunda fractura de la convivència democràtica, donant lloc a l’obertura de processos penals i sancionadors per exigir responsabilitats dels que van cometre fets il·lícits, alguns d’ells encara en tràmit i pendents de decisió per les autoritats competents".

Vots particulars

Notícies relacionades

Feijóo congela la moció de censura a l’espera de sumar més suports

Govern i ERC negocien contra rellotge la proposta del finançament singular

Una vegada que el ple va declarar la constitucionalitat de l’amnistia, els magistrats que van quedar en minoria (Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Ricardo Enríquez i César Tolosa) van anunciar la interposició de vots particulars, el contingut del qual suposa una oposició frontal a les tesis mantingudes en la sentència avalada pels seus companys del sector progressista. En un d’aquests vots, als quals va tenir accés EL PERIÓDICO, el conservador Arnaldo afirma que la llei "ha donat lloc a una profunda i virulenta divisió en la societat espanyola", mentre que en el seu dictamen Tolosa assenyala que la sentència arriba a justificar una desigualtat i que la llei "viola el principi d’independència judicial". Segons Espejel, es tracta de la "llei més injusta" de totes les que ha revisat el Tribunal Constitucional.

Malgrat que tots ells van votar en bloc contra la sentència aprovada amb els vots dels progressistes, aquests quatre magistrats van redactar el seu propi vot particular per deixar constància de les raons que van defensar durant la deliberació. Es tracta dels arguments pels quals consideren que es va haver d’estimar en la seva totalitat el recurs del PP i declarar la inconstitucionalitat del conjunt de la llei impugnada.