Els magistrats del TC discrepants ataquen l’amnistia: provoca una «virulenta» divisió a Espanya

Una vegada que el ple ha declarat la constitucionalitat de l’amnistia els magistrats que han quedat en minoria –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Ricardo Enríquez i César Tolosa– han anunciat la interposició de vots particulars, el contingut dels quals suposa una oposició frontal a les tesis mantingudes en la sentència avalada pels seus companys del sector progressista. En un d’aquests vots, als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO el conservador Arnaldo afirma que la llei «ha donat lloc a una profunda i virulenta divisió en la societat espanyola», mentre que en el seu dictamen, César Tolosa arriba a assenyalar que la sentència arriba a justificar una desigualtat i que la llei «viola el principi d’independència judicial».

Tot i que tots ells han votat en bloc contra la sentència aprovada amb els vots de la majoria progressista, cadascun dels quatre magistrats ha redactat el seu propi vot particular per deixar constància de les raons que han defensat durant la deliberació. Es tracta dels seus arguments pels quals consideren que s’havia d’estimar en la seva totalitat i declarar la inconstitucionalitat en el seu conjunt de la llei impugnada.

Per Arnaldo, que estén la seva discrepància al llarg de 63 pàgines, la majoria dels seus companys ha optat per la «invenció argumentativa» del legislador pot fer tot el que no està expressament prohibit», a més d’«apartar-se de la recerca de la veritat».

Abunda en el fet que, segons el seu parer, la norma és contrària «frontalment» als principis essencials del nostre ordenament constitucional: la seguretat jurídica, la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la separació de poders, la independència del poder judicial i l’exclusivitat jurisdiccional, així com la mateixa supremacia de la Constitució, a la qual estan subjectes tots els poders públics i també, per tant, les Corts Generals».

A més, aquest magistrat qualifica la sentència com a «profundament errada, a més d’erràtica, incapaç de corregir els excessos i l’arbitrarietat del legislador». També lamenta que la norma sigui emparada pel Tribunal Constitucional «mitjançant el recurs al matusser maquiavel·lisme de la fi justificadora dels mitjans, per més que s’hagi acreditat que aquests suposen una flagrant violació de la Constitució».

D’altra banda, Arnaldo lamenta que prèviament a la celebració del ple sobre l’amnistia s’apartés «injustificadament el magistrat José María Macías Castaño», i que el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido designés com a ponent la vicepresidenta Inmaculada Montalbán: «Per un acord de 29 de gener del 2025 que diu basar-se en el torn prèviament establert, si bé és el cert que es desconeix quines normes de repartiment existeixen sobre això per al canvi de ponent quan s’hagi estimat la recusació d’aquest; en tot cas, aquestes suposades normes no estan publicades», diu. Amb aquesta idea coincideix Tolosa que arriba a dir que a l’apartar-se Macías el ple va quedar «irregularment constituït».

També censura Arnaldo la «creació d’un grup de treball» compost per lletrats al si del Constitucional per desenvolupar treballs sobre l’amnistia, sobre el qual no va tenir cap «informació», i de l’existència del qual «pels mitjans de comunicació». Per a aquest magistrat aquesta iniciativa buscava «la plena marginació dels magistrats que es presumia podrien ser discrepants» amb la intenció de «redactar una sentència que descartés la inconstitucionalitat». «Finalment, el grup de treball va entregar el text del projecte de ponència tant a la ponent com presumiblement el president», destaca en el seu vot discrepant.

Tolosa parla d’«autoamnistia»

Tolosa, que utilitza un total de 141 pàgines per exposar les seves raons, també qüestiona «la filtració del contingut de la sentència als mitjans abans que tots els magistrats tinguessin accés oficial», ja que es va projectar la imatge d’un òrgan la decisió final del qual no resulta d’una deliberació col·legiada genuïna, sinó d’una resolució preconfigurada».

A més retreu que el Constitucional hagi dictat sentència sense haver consultat abans el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i insisteix que la norma «no respon a una finalitat constitucionalment legítima, sinó que constitueix una autoamnistia articulada com una llei singular, arbitrària i mancat de justificació real».

Les raons de l’amnistia, segons aquest magistrat, cal buscar-les «en un acordpolític orientat a assegurar els vots necessaris per a la investidura del president del Govern a canvi d’impunitat i no en la recerca de l’interès general». En el pla tècnic, assegura aquest magistrat que la sentència «incorre en una distorsió doctrinal inacceptable a l’invocar de forma extrapolada i descontextualitzada els principis de la llibertat de configuració del legislador i una suposada Constitució concebuda com a norma oberta, «per justificar que el silenci constitucional legitimi l’actuació del Parlament». «La conseqüència és que atribueix a les Corts Generals una potestat il·limitada que desborda la seva funció legislativa i l’aproxima a l’exercici d’un veritable poder constituent», incideix.

Enríquez i el TJUE

Notícies relacionades

Junts demana al TC que utilitzi «mesures coercitives» contra el Suprem si no aplica ja l’amnistia

Illa exigeix al Suprem que apliqui «amb diligència» l’amnistia: «Em sap greu que hi hagi persones que no se n’hagin pogut beneficiar»

Ricardo Enríquez comença el seu vot explicant que no va recolzar la petició que Arnaldo, Tolosa i la magistrada Concepción Espejel van fer al Ple perquè consultessin el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abans de dictar sentència «no perquè discrepés de les raons de fons», sinó perquè entenia que el moment adequat per adoptar aquesta decisió era en la deliberació sobre el recurs del PP, que és el que s’ha produït aquesta setmana.

No obstant, critica la decisió de la majoria respecte a això perquè «res ocorre si el Tribunal Constitucional declara constitucional una llei i després el TJUE la declara inaplicable, és el que diu la sentència». Segons el seu parer, això soscava el «ponderat diàleg entre tribunals». Avisa també que «s’ha acabat l’obligació del Tribunal Constitucional de vetllar pel respecte al principi de primacia del dret de la Unió Europea», perquè segons el seu parer, «senzillament, després d’aquesta sentència el Tribunal Constitucional queda fora del sistema judicial europeu», sentencia.