Cimera de la Haia

Sánchez s’enroca en el 2 % de despesa militar malgrat l’acord a l’OTAN d’arribar al 5%: «Ho considerem suficient i realista»

El cap de l’Executiu defensa que hi ha «flexibilitat» dins del document firmat i que es respecta «la sobirania nacional del nostre país»

«Si hi hagués un altre president del Govern aquí avui, Espanya hauria firmat el 5% del PIB en defensa i això seria un absolut error», contraposa Sánchez vinculant aquesta despesa addicional a retallades socials

Sánchez s’enroca en el 2 % de despesa militar malgrat l’acord a l’OTAN d’arribar al 5%: «Ho considerem suficient i realista»

J. J. GUILLÉN / EFE

4
Es llegeix en minuts
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

Pedro Sánchez no es mou de la seva oposició a augmentar la despesa militar més enllà del 2,1% després de firmar l’acord de la cimera de l’OTAN aquest dimecres a la Haia. Malgrat que en la declaració final es plasma que «els aliats es comprometen a invertir anualment el 5% del PIB en necessitats bàsiques de defensa, així com en despeses relacionades amb la defensa i la seguretat, d’aquí al 2035», el cap de l’Executiu s’agafa al fet que «el que s’ha acordat són les capacitats tècniques i humanes», per al compliment de les quals calcula una despesa del 2,1%. Un percentatge establert pel Ministeri de Defensa i les Forces Armades i del qual ja va desconfiar el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, a més de Donald Trump, que va arribar a assenyalar Espanya com «un problema».

Davant aquest aïllament, que també va ser gràfic per la falta de contacte amb altres líders durant la cimera, i les diferents interpretacions, Sánchez s’enroca en el fet que consderen aquest percentatge del PIB suficient i realista. A més, va remarcar que també és «compatible amb el nostre model social», una línia vermella dels socis parlamentaris per evitar retallades socials. Durant la seva roda de premsa després de la cimera, el president del Govern ha fet equilibris per garantir el compromís d’Espanya amb l’Aliança i no trencar la unanimitat, mentre va defensar que amb la seva posició es «guanya en seguretat», però també en «Estat del benestar».

«Si hi hagués un altre president del Govern aquí avui, Espanya hauria firmat el 5% del PIB en defensa i això seria un absolut error», va dir Sánchez després de xifrar en 350.000 milions d’euros addicionals l’augment que suposaria de la despesa. «Nosaltres no ho hem fet, hem decidit anar per la via de les capacitats i això és un camí sobirà i respectuós amb la resta d’aliats», va concloure.

Espanya es compromet així a complir els objectius de col·laboració amb l’OTAN, però sense fixar el compromís a incrementar la seva aportació al 5% del PIB. En la declaració final es va modificar el text per evitar compromisos col·lectius absoluts. En lloc de «tots els aliats», figura només «els aliats». Un canvi que consideren «clau» en el Govern per reflectir la postura d’Espanya que no tots estan obligats a arribar al 5% del PIB. La discrepància és, per tant, respecte al percentatge del PIB que es necessitarà per complir els compromisos, mentre que els col·laboradors del Govern mantenen que el 5% no és vinculant.

«Tant en la declaració com a les cartes [intercanviades amb Rutte] queda clara quina és la posició i la solució trobada», ha replicat Sánchez. És a dir, «flexibilitat» dins del document firmat, i que es respecta «la sobirania nacional del nostre país» a l’hora de definir el percentatge de despesa adequada per complir les capacitats militars compromeses.

Elpresident del Govern ha evitat el contacte directe amb el president dels Estats Units, Donald Trump, i amb bona part dels líders dels països aliats, al començament de la cimera de l’OTAN, que va arrencar marcada per la resistència d’Espanya a comprometre’s a gastar el 5% del PIB en defensa i seguretat. A continuació es va realitzar la foto de família, en la qual Sánchez estava situat a primera fila, igual que Rutte i Trump, però en un extrem, separat per tres líders. En aquell moment Sánchez s’ha mantingut amb gest seriós i no se l’ha vist xerrar amb altres col·legues europeus.

Sánchez s’ha desmarcat de les posicions d’altres líders per ressaltar per la seva part que «la clau és respondre a les capacitats que se’ns proposen» i que van ser pactades el passat 5 de juny i per a un període de quatre anys. Sense desviar-se del missatge de prioritzar aquests compromisos en lloc del PIB destinat a això per cada país, Sánchez va posar el focus en la necessitat de l’autonomia estratègica de la UE i «invertir de manera eficient per aconseguir les capacitats proposades». Per això va animar de cara al Consell Europeu d’aquest dijous que «parlem menys de percentatge de PIB i més de coproducció, compres conjuntes i interoperabilitat».

Guarda la distància

Al finalitzar la foto ha guardat la distància que el separava de Trump i, almenys davant les càmeres no ha creuat cap paraula amb ell mentre abandonaven l’escalinata. A continuació, a l’entrar al plenari, Sánchez ha passat al seu costat, però tampoc en aquell moment han intercanviat cap gest. Una cosa que Sánchez ha titllat de casual i no buscada.

Notícies relacionades

Ja a la sala, el cap de l’Executiu ha sigut dels primers a ocupar el seu seient, i no ha participat en els grupets amb els líders, una cosa poc habitual en Sánchez, que acostuma a aprofitar els moments previs a les cimeres per xerrar amb els seus homòlegs.

Durant diversos minuts previs al començament del discurs de Rutte, només s’han mantingut asseguts Sánchez, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan –tots dos s’han saludat i han conversat breument amb l’ajuda d’una traductora– i el primer ministre de Bèlgica, Bart de Wever, situat a diversos llocs de distància. La resta, continuaven drets i intercanviaven opinions en petits grups.