Junqueras s’acaba imposant a 10 de les 13 federacions territorials d’ERC

Sis mesos després que els militants d’ERC reelegissin Oriol Junqueras com a líder i després d’una dura batalla interna entre faccions, el partit ha completat aquesta setmana la renovació de les 13 federacions territorials amb què s’organitza a Catalunya. L’última es va votar dimecres passat al Penedès. En 10 d’aquestes federacions hi haurà una executiva afí a Junqueras i en dues més s’han format executives de consens integrades tant per junqueristes com per membres dels sectors crítics. Finalment, en una sola federació, la de Barcelona, els crítics han derrotat la candidatura oficialista. Ara bé, és l’agrupació més important pel que fa al nombre de militants.

El procés de renovació territorial d’ERC havia de servir, fonamentalment, per mesurar la capacitat de Junqueras de recuperar el control territorial del partit. Un control que, quan el desembre passat va ser reelegit líder amb el 52% de vots dels militants –davant el 42% del seu competidor, Xavier Godàs–, no estava gens clar, perquè a Esquerra es van formar diversos col·lectius crítics amb la nova direcció. Finalment, en el procés de renovació territorial, el saldo ha sigut positiu per a Junqueras i el seu nou nucli dur, que ara solament vol donar per conclosa per sempre més la batalla interna. "Només hi ha un partit, que és ERC, ara toca centrar-se en les municipals", exposen des de la direcció.

Gairebé sense primàries

Per aconseguir una renovació de les seves estructures territorials més pacífica del que s’esperava, Junqueras i els seus col·laboradors han buscat un pacte amb els sectors crítics en aquells territoris en què els seus detractors podien ser més forts. És el cas de Girona i del Camp de Tarragona. Aquestes dues federacions tindran dos líders, Pau Presas i Noemí Llauradó, que just ara fa un any van signar un manifest demanant que Junqueras no tornés a optar a la presidència d’ERC, però que ara han integrat dins els seus equips dirigents junqueristes. Això ha evitat la confrontació i ha calmat les aigües. Un exdirigent ho resumeix així: "La guerra de l’any passat va ser tan bèstia, que la gent no vol continuar barallant-se".

Que les aigües a ERC s’han calmat ho demostra una altra dada: en les 13 federacions territorials en joc, solament en tres hi ha hagut una disputa entre dues candidatures que s’ha hagut de resoldre a través de primàries. En les altres 10 s’hi ha presentat un sol projecte i els militants ni tan sols han hagut d’elegir. "La gent vol girar full", explica un veterà del partit, que es va témer una escissió quan el maig del 2024 ERC es va partir entre els partidaris de Junqueras i el de la llavors secretària general, Marta Rovira.

El focus a Barcelona

Que el partit hagi intentat deixar enrere les desavinences també s’explica per un altre motiu. Només queden dos anys per a les eleccions municipals i ERC es juga sortir d’un sot electoral que va inaugurar, precisament, amb els comicis locals del 2023. Això ha sigut un incentiu per a molts per intentar reduir el soroll intern. "Si al partit li va bé, qui es presenta té més possibilitats que li vagi bé", explica un regidor. Aquest és un sentiment generalitzat, com també ho és que, si aquestes eleccions no surten bé, "es reobriran els problemes interns".

L’únic territori on els crítics han guanyat en solitari ha sigut a Barcelona, on la candidatura crítica de Creu Camacho s’ha imposat per només 14 vots de diferència a la candidatura oficialista d’Eva Baró. Aquest és un balanç agredolç per als opositors a Junqueras. Poden exhibir que han vençut la federació més important en nombre de militants, però no poden obviar que és en l’única on han derrotat l’opció junquerista. En d’altres territoris on es presumien forts, com per exemple a la Catalunya Central, no han arribat a presentar batalla.

Notícies relacionades

El Suprem sosté que la UCO ha certificat "els sòlids indicis de criminalitat" en l'actuació d'Ábalos i Koldo

El Constitucional rebutja elevar els seus dubtes sobre l’amnistia davant la justícia europea

ERC de Barcelona, doncs, serà un bon termòmetre per mesurar a partir d’ara la relació entre Junqueras i els seus detractors. Una de les primeres decisions de la nova direcció de Barcelona, com va explicar EL PERIÓDICO, va ser refusar que membres de la candidatura junquerista passin a integrar-se a la nova executiva barcelonina. Va ser tota una declaració d’intencions. No obstant, en les primeres setmanes tant l’equip de Camacho com el de Junqueras han optat per una convivència respectuosa. De fet, aquesta mateixa setmana s’ha pogut veure Camacho i la número dos de Junqueras, Elisenda Alamany, celebrar un acte juntes amb una de les agrupacions –els casals– de la ciutat.

La gran prova de foc d’ERC a Barcelona serà l’elecció del candidat a les municipals. Alamany està decidida a fer el pas i encapçalar la llista. Si ho fa, caldrà veure si el partit a la ciutat ho avala o alimenta un candidat alternatiu. Sigui com sigui, s’hauran de celebrar primàries. La nova ERC de Junqueras ha aconseguit apagar el foc intern que la consumia ara fa menys d’any. No obstant, per guanyar la pau definitiva necessitarà una mica més de temps i, sobretot, aconseguir un bon resultat en les municipals.