Els registres del cas Cerdán eleven a una trentena les adjudicacions sospitoses

El Tribunal Suprem se centra, de moment, en 11 obres concretes d’Adif i Carreteres, però les inspeccions van confiscar documentació que assenyala a altres projectes vinculats a la trama

Els registres del cas Cerdán eleven a una trentena les adjudicacions sospitoses
3
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +
Roberto Bécares
Roberto Bécares

Periodista

Especialista en Reportatges, Madrid, política i investigació

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El resultat de la investigació i els registres de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre l’entramat Cerdán-Ábalos-Koldo permet elevar fins a gairebé la trentena el nombre d’adjudicacions d’obra pública suposadament manipulades des del 2014. A les 18 obres assenyalades inicialment pels investigadors a l’informe que van presentar el 5 de juny passat en el Tribunal Suprem se sumarà el resultat de l’anàlisi dels diferents dispositius electrònics que van ser confiscats durant els registres, que han sigut realitzats tant en empreses i habitatges d’empresaris implicats des de l’arrencada de l’organització delictiva a Navarra com en el domicili del mateix exministre de Transports i Mobilitat Sostenible –antic Ministeri de Foment– José Luis Ábalos.

Segons els càlculs realitzats per aquest diari després de l’anàlisi de les actes dels registres, a les quals caldrà afegir el resultat de les diligències ordenades divendres passat pel magistrat Leopoldo Puente a Adif, la direcció General de Carreteres i la mateixa seu del PSOE –on s’han clonat els correus del compte corporatiu de l’exsecretari d’Organització del partit–, el llistat inicial d’obres sospitoses es queda curt. L’última interlocutòria de Puente centra les seves indagacions en 11 obres concretes d’Adif i Carreteres, però l’informe de l’UCO al·ludia a set més i podria sumar-s’hi gairebé una desena més d’acord amb el consignat als documents resultants dels seus registres del passat dia 10. Entre aquests el realitzat a la casa del mateix Ábalos a València, quan els agents es van veure obligats a consignar l’intent d’una dona que acompanyava l’exmandatari de treure de l’habitatge un dels pendrives.

El jutge instructor ha donat a Adif i a Carreteres un termini de 15 dies per entregar informació sobre 11 obres concretes i requereix que s’hi incloguin "la totalitat dels informes, estudis, dictàmens, observacions, propostes de redacció", identificació dels funcionaris que van intervenir-hi i totes les comunicacions que van tenir lloc entre les persones encarregades d’adjudicar els treballs.

El mateix requeriment

La cinc obres d’Adif afectades per aquestes ordres del jutge són la del ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), que es va licitar per un import inicial de 51,7 milions d’euros, i que es va ampliar fins als 62.026 milions; el soterrament de la xarxa ferroviària a Múrcia (158,8 milions); la construcció del corredor mediterrani d’alta velocitat Múrcia-Almeria (tram: Pulpí-Vera, per 121,1 milions); obres en ponts i túnels en el tram Monforte-Lugo, i obres d’emergència en els talussos de la línia entre l’estació de Gijón i Pravia, a Astúries, per 592 milions d’euros.

El mateix requeriment, i amb els mateixos terminis, es realitza a la direcció General de Carreteres respecte a sis obres: tram Arrúbal-Navarrete a la Rioja (92,4 milions d’euros); tirants del pont del Centenari a Sevilla (102,8 milions d’euros); segona calçada de l’autovia A-63 Salas-La Espina, a Astúries (7,3 milions d’euros), tram Úbeda-Torreperogil a la carretera de Còrdova a València; conservació de carreteres a Terol (5,7 milions) i el tram de l’A-12 Camí de Santiago, entre Santo Domingo de la Calzada i Villamayor del Río (a la Rioja per 72.4 milions d’euros).

Però a més d’aquestes 11 obres concretes, l’informe de l’UCO apuntava a set adjudicacions més de les quals el Suprem no demana de moment diligències, però a què al·ludeixen Koldo o Ábalos en les seves converses.

Un dels primers

Notícies relacionades

Una d’aquestes adjudicacions seria l’explotació de la mina Muga de Sangüesa, a Navarra, un dels primers projectes amb què es va iniciar la trama l’agost del 2015, amb l’acord entre Geocali i Acciona. També es troba en aquest grup de sospitoses la construcció del pavelló Navarra Arena, a Pamplona (l’UTE entre Acciona i Servinabar va resultar adjudicatària per 3,7 milions); les obres del tram de l’N-IV entre Dos Hermanas i Los Palacios (a Sevilla, per 43,6 milions d’euros), el port de València (contracte de plaques solars per 20 milions), o l’estació del tren a Elx (Alacant).

Completen aquesta llista de sospitoses l’accés de l’AVE a Mèrida (a Badajoz, per 34,7 milions) amb un contracte en benefici d’Acciona i OPR i les obres de la plataforma Toril-Río Tiétar dins de la línia Plasencia-Tayatuela, un tripijoc en principi fallit perquè finalment va ser adjudicada a una UTE aliena a Koldo i Ábalos per 35,4 milions d’euros. Amb aquests apunts les obres inicialment sospitoses d’haver sigut tocades per la trama corrupta ascendirien a un total de 18, però les possibilitats de trobar més adjudicacions afectades s’eleva en gairebé una desena després dels registres fets el passat dia 10.

Temes:

Adif Acciona