El relat del fiscal

Per primera vegada a la història del nostre país, el màxim representant de la Fiscalia –la missió del qual és "promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat"–ocupa en un procés penal el lloc dels presumptes delinqüents, en lloc de perseguir els seus delictes. El retret primerenc dirigit a l’instructor del Tribunal Suprem (TS) es basa en el fet que el jutge, en la interlocutòria de procediment abreujat –50 folis– no aporta cap prova concreta sobre les suposades "indicacions" rebudes des del Govern central.

Aquesta reconvenció ignora que, en la fase d’instrucció, no s’exigeixen proves que siguin concloents: el jutge no ha de demostrar res, només reunir una bateria d’indicis que, eventualment, podran transformar-se en proves durant el judici. No s’ha jutjat el fiscal, ni es condemna ningú per endavant, com sostenen els falsaris. S’ha investigat si existien prou indicis per portar-lo a judici. I serà llavors quan set magistrats del Tribunal Suprem dirimiran sobre la culpabilitat d’Álvaro García Ortiz. Aquesta és una de les garanties de l’estat de dret.

Sigil i credibilitat

La funció de la Fiscalia, "informar a l’opinió pública dels esdeveniments que es produeixin", s’ha d’exercir amb respecte al deure de sigil i als drets dels afectats. El TS ha decidit enviar a judici l’alt càrrec encarregat de defensar la legalitat després de trobar indicis sòlids d’un presumpte delicte de revelació de secrets: dades que, en la seva qualitat de funcionari públic, tenia l’obligació de protegir.

Des del punt de vista jurídic, s’haurà de provar si els imputats van cometre l’esmentat delicte. La credibilitat institucional depèn de la confiança que una persona o òrgan genera al complir amb sinceritat i rigor les comeses que li atribueix la llei.

En cap concepte, el Ministeri Públic ha de publicar notes sobre diligències en curs relatives a un ciutadà. Fer-ho atempta contra la privacitat del particular i vulnera la imparcialitat exigida a l’acusació pública. La insòlita nota de premsa hauria sigut ordenada pel mateix fiscal general de l’Estat (FGE). La fiscal superior de Madrid li va preguntar: "¿Has filtrat la nota?", i va rebre per resposta: "Això ara no importa".

Podria haver desmentit una suposada falsedat sense difondre dades personals. No obstant això, es va treure al fiscal del cas –d’un partit de Champions– perquè enviés l’acord entre advocat i fiscal a la fiscal en cap, que el va remetre al compte de Gmail del FGE. L’hauria pogut enviar al seu compte oficial, però llavors hauria quedat registrat. Per això va utilitzar el seu correu privat, i després va esborrar el contingut i es va negar a declarar.

Tot presumpte delinqüent té dret a no declarar en contra seu i a ocultar el que l’incrimina. Però l’esborrament massiu és un acte tant revelador com equívoc. Ningú elimina proves de la seva innocència. Si, com ell afirma, no té res a ocultar ¿per què les va esborrar?

No es tracta d’una filtració qualsevol, sinó d’aclarir un delicte que algú va cometre. Hi ha prou indicis per obrir un judici oral en el qual el FGE podrà defensar-se, l’acusació mirarà de demostrar la seva culpabilitat i el jutge decidirà.

Dignitat, sota custòdia

Amb una imputació que el situa molt a prop del banc dels acusats, el FGE es converteix en pantalla de qui el considera "seu". És l’únic mur entre l’acusació i qui va arribar al poder amb una moció de censura construïda sobre la frase d’un jutge.

És especialment greu que l’instructor afirmi que la Fiscalia va actuar seguint instruccions directes de la Presidència del Govern central. En la interlocutòria d’obertura del judici haurà d’aportar els indicis que ho sustenten.

En un context en què es fan acusacions de colpisme judicial, un membre de l’Executiu ha anat més enllà a l’afirmar que els jutges actuen com la "veritable oposició", al servei del centredreta.

La presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem ha sortit –per quarta vegada– en defensa de jutges i fiscals. El Comissari de Justícia de la Comissió Europea, per la seva banda, es mostra remís a oferir empara.

Notícies relacionades

"Em cansa que em tractin com aquell que fa por"

Un àudio confirma els contractes del comissionista de la trama a Mèxic

Societat de socors mutus

Des del centre sincronitzat del poder s’ofereixen arguments per defensar un "servidor públic exemplar". L’ara imputat actua com un membre més del Gabinet, quan és l’òrgan d’enllaç de l’Executiu amb els tribunals de Justícia. Un greu error de la Constitució del 78 va ser atribuir al Govern central el nomenament del FGE. No hi ha lloc per a l’equidistància davant del que estem vivint. Mentre la societat de socors mutus –imputat i Govern central– va a totes ¡deixin de difamar la Justícia, lenta però imparable quan es posa en moviment.