Xocs entre socis

El finançament i l’habitatge sustenten la majoria d’Illa malgrat l’aeroport

El Govern manté les expectatives de negociar els pressupostos de 2026 amb ERC i els Comuns després de l’estiu malgrat les desavinences originades arran de l’ampliació del Prat

Ni a socialistes ni a republicans ni als ecosocialistes els convé tornar a anar a eleccions

Junqueras condiciona el seu suport quant a l’aeròdrom al fet que la Generalitat influeixi en la seva governança 

El finançament i l’habitatge sustenten la majoria d’Illa malgrat l’aeroport
4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Oberta ja de bat a bat la carpeta de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, constata que, més enllà de la gestualitat, els seus socis continuen sent-hi. Malgrat les queixes contra el projecte dels uns i dels altres amb diferents decibels i punts d’enfocament, ja passats els primers dies de la digestió de l’anunci ni ERC ni els Comuns han mostrat símptomes de voler posar terra pel mig.

Així que al Govern donen la detonació per controlada i mantenen les expectatives per negociar els pressupostos del 2026 amb la tranquil·litat que hi ha dos assumptes que actuen com a argamassa: el finançament singular promès als republicans i les polítiques d’habitatge que s’impulsen en l’àmbit dels Comuns.A més, encara hi ha un tercer element: a cap d’ells els convenen les eleccions.

Illa ha agafat les regnes del seu propi projecte després de 10 mesos de mandat en què han sigut els seus socis els que, aprofitant la minoria del Govern, li han anat marcant el pas. Però una vegada amarrades les ampliacions de crèdit i de sumar gairebé 4.000 milions als comptes prorrogats de 2023, el president ja trepitjava ferm per llançar a so de bombo i platerets el seu pla per al Prat.

Sense sorpresa

Els detalls no van agafar per sorpresa els republicans, amb qui mantenen una interlocució freqüent, mentre que amb els Comuns, amb qui també hi ha un vincle estable, han aïllat l’assumpte de l’equació perquè donen per descartada la possibilitat que hi hagi cap mena d’aproximació. No obstant, els socialistes asseguren que estan "tranquils" perquè estan complint "escrupolosament" el que s’ha acordat en la investidura, i donen per descomptat que ni els uns ni els altres estriparan les cartes perquè tenen interessos superiors que volen preservar.

A ERC no ha agradat la proposta per al futur de l’aeroport, ni tampoc que s’hagi triat aquest moment per presentar-la, però no serà un motiu per trencar amb el PSC. La raó principal és que els republicans tenen obertes de bat a bat dues negociacions amb els socialistes, el traspàs de Rodalies i el nou finançament, i no volen que el tema de l’aeròdrom les contamini. "El finançament és la clau de la legislatura", exposen des del partit d’Oriol Junqueras. És per aquest motiu que, conclouen, no tindria sentit trencar ara per un projecte com l’aeroport, sobre el qual encara pesen incògnites, com per exemple si aconseguirà l’aval de la Unió Europea des del punt de vista ambiental.

Per suportar el desacord per l’aeroport, els republicans compten amb dos fils per estirar. El primer és intentar trobar amb el Govern d’Illa una via perquè la Generalitat tingui influència en la governança del Prat. Si ho aconseguís, mitigaria el disgust per la decisió d’Illa i Aena d’ampliar la tercera pista.

Com ha explicat EL PERIÓDICO aquesta setmana, les converses sobre aquest tema continuen obertes. A ERC afirmen que amb el PSC tenen el camí traçat, però que "el problema és Madrid", és a dir, haver de convèncer el PSOE. "Amb el PSC ho veiem igual, però es necessiten canvis legislatius", explica una veu autoritzada dels republicans.

El segon fil que es pot estirar per acabar de defugir el desacord per l’aeroport és que ERC pugui exhibir avenços en les negociacions sobre el traspàs de Rodalies i sobre el nou finançament. Sobre la qüestió dels trens hi ha pocs dubtes sobre el fet que aviat podran presentar una proposta d’estatuts de l’empresa que gestionarà el servei a Catalunya.

El finançament és una altra cosa. Les converses s’han complicat durant els últims dies, però ERC encara veu possible arribar a un acord tot i que no sigui dins del termini previst, que acaba el 30 de juny.

Majoria d’esquerres

Els Comuns estan disposats a remar conjuntament perquè la majoria d’esquerres continuï a Catalunya. Tot i que donen per insalvable el xoc per l’aeroport, defensen que cal veure que l’ampliació del Prat pugui portar-se a terme –confien que la Unió Europea la vetarà– i que mentrestant espremeran la influència que tenen els seus sis diputats, decisius en la majoria que sustenta Illa.

Sense ells, sostenen, el Govern del PSC no impulsaria mesures no solament per construir més habitatge protegit, sinó per intervenir directament en el mercat, fet al qual abans s’havia resistit, així que aniran contemporitzant i utilitzant la correlació de forces per veure en quin moment acaben plantejant el pols definitiu.

Notícies relacionades

Amb aquest argument i estratègia justifiquen no repetir la jugada del mandat passat, quan la defensa del macroprojecte del Hard Rock per part de l’executiu de Pere Aragonès els va portar a rebutjar els pressupostos, cosa que va donar peu perquè ERC anticipés les eleccions. Llavors, asseguren, van moure fitxa perquè el Govern els va comunicar que estava a punt d’aprovar el pla director del projecte.

També és veritat que han pres nota sobre com va ser aquell pas precipitat per les urnes: amb Jéssica Albiach com a candidata van acabar perdent dos diputats, un dels quals, el de Tarragona. A aquesta experiència es remeten també els socialistes per donar per descomptat que els Comuns no es despenjaran de les negociacions i que a partir del setembre vinent, com ERC, podran asseure’s a parlar dels comptes del 2026, que són clau perquè Illa tingui l’estabilitat garantida aquesta legislatura.