Perfil

El discret ‘lampista’ que va acabar decebent el PSOE

El ja ex número tres de la formació va ser qui va negociar amb Junts i es va reunir amb Puigdemont

Els socialistes, començant pel secretari general, van defensar fins ahir el secretari d’Organització del partit, esquitxat ara per l’informe de l’UCO que el vincula amb manipulacions en obres públiques.

El discret ‘lampista’ que va acabar decebent el PSOE
3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Des de fa setmanes, el PP s’aferrava a l’informe de la Guàrdia Civil que es va fer públic ahir per argumentar que Santos Cerdán és el nou José Luis Ábalos. Però tot el PSOE defensava que no hi ha comparació possible. Quan va esclatar el cas Koldo, Pedro Sánchez va tallar en sec amb l’exministre i antecessor de Cerdán en el partit. Ábalos va ser expulsat del grup parlamentari i suspès de militància. En aquest cas no ha sigut necessari. Amb tot el PSOE assumint la dura decepció de l’exdirigent navarrès, Cerdán va dimitir de tots els seus càrrecs orgànics i va renunciar a la seva acta de diputat.

L’ex número tres del PSOE feia temps que se situava sota la tempesta de les acusacions de corrupció vinculades a la trama capitanejada pel comissionista Víctor de Aldama. Va ser ell qui va portar Koldo García a Madrid des de Navarra, però només, segons la seva versió, per dur a terme funcions de xòfer i de seguretat en el partit. Ábalos el va convertir més tard en la seva mà dreta i home per a tot. Però el PP insistia a explotar la connexió.

Primer, per endossar-li un inexistent pis al passeig de la Castellana. Després, pel testimoni d’Aldama, que al novembre va assegurar, sense aportar proves, que Cerdán havia rebut 15.000 euros en un sobre. I finalment per l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, en el qual es recull que va rebre comissions per intervenir en contractes d’obres públiques i també per suposadament manipular les primàries del PSOE del 2014 en les quals va ser elegit Sánchez.

En un gest poc comú, Cerdán, un dirigent a qui no agraden gaire els micròfons, acostumat a moure amb discreció els fils en el PSOE, un clàssic lampista del partit, va comparèixer davant els mitjans al maig. Va explicar que havia preguntat "moltes vegades" per obres com a part de la seva tasca orgànica. "Cap vegada com a constitutiva de delicte", va remarcar. Dies abans, fonts de la direcció socialista van assenyalar sobre els suposats obsequis de vehicles que el secretari d’Organització tenia un Volvo en propietat, com prova la seva declaració de béns davant el Congrés, i que també anava en un Audi que és del partit.

El dirigent navarrès (Milagro, 1969), tècnic superior d’Electrònica Industrial, ha causat irritació en el PSOE. Sobretot en les federacions crítiques amb el finançament singular per a Catalunya acordat entre el PSC i ERC. Nombrosos càrrecs socialistes l’acusen de no tenir "cintura política" i desplegar un estil "amenaçador". Però també el consideren un home "net". Igual que Sánchez, creuen que el que s’ha publicat aquests dies obeeix a una campanya de la "dreta", una estratègia d’"oposició destructiva" que té en les causes contra el germà del president i contra la seva dona, Begoña Gómez, altres exemples paradigmàtics.

Tasques transcendentals

Notícies relacionades

La implicació de Cerdán en presumptes casos de corrupció serà per a Sánchez molt més complexa de gestionar que la d’Ábalos, imputat per organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació. Cerdán va formar part fins ahir del reduïdíssim nucli dur del president, que li ha encarregat en els últims temps tasques transcendentals com la negociació amb Junts perquè la formació independentista recolzés fa un any i mig la investidura de Sánchez a canvi de la llei d’amnistia.

Cerdán va viatjar diverses vegades a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont. Allò va sortir bé. Des d’aleshores, s’ha desplaçat una vegada al mes a Suïssa per negociar amb Junts. No obstant, els socialistes es mostren ara profundament decebuts amb un secretari d’Organització per qui van posar la mà al foc.