Anàlisi
L’‘autoamnistia’
Daniel Calleja, director del Servei Jurídic de la Comissió Europea, va rescatar el 2024 el concepte encunyat el 2021 per la Sala Segona del Suprem en ocasió dels indults als líders independentistes.
Marchena va qualificar la política del Govern de la Generalitat el 2017 de «somni» i «quimera»

"… les rebel·lions faran necessàries les amnisties, com les malalties greus les operacions cruentes". "L’amnistia dins de raonables límits seria una trista necessitat, conseqüència d’un mal greu...". Concepción Arenal (1893)
Daniel Calleja, director general del Servei Jurídic de la Comissió Europea (CE), va reactualitzar el concepte encunyat el 2021 per la Sala Segona del Tribunal Suprem en ocasió dels indults parcials concedits als dirigents independentistes condemnats per la sentència del procés del 2019. Aquest informe es va emetre el maig del 2021 i mereixia l’expressió d’obiter dictum. Significa dit de passada i es refereix als arguments exposats en la part considerativa d’una sentència, o resolució judicial, que corroboren la decisió principal.
En la sentència que va condemnar els 12 dirigents independentistes, el jutge Manuel Marchena, que va ser el ponent, caracteritza la política del Govern de la Generalitat el setembre i l’octubre del 2017 de "somni", "quimera", "esquer" i "fingit lideratge", definicions que ell encaixa en el que es diu la conversió del "dret a decidir" en "dret a pressionar" a fi d’asseure a la taula de negociació el Govern de Mariano Rajoy. Allà on els fiscals veien un "cop d’Estat", la sentència prenia distància, i va consignar que no estaven en perill els fonaments de l’Estat.
Perquè, com diu la sentència, n’hi va haver prou amb una decisió del Constitucional per desposseir d’immediata executivitat els instruments jurídics que es pretenien fer efectius pels acusats". I atenció: "Perquè la conjura va ser definitivament avortada amb la mera exhibició d’unes pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat que publicaven l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Comunitat Autònoma de Catalunya". A través de l’informe sobre indults –el que podem anomenar l’obiter dictum de Marchena– vam conèixer una modificació d’aquests postulats.
L’informe evoluciona cap a la modificació d’un precedent jurisprudencial, la sentència de l’octubre del 2019. Perquè s’oblida el concepte de "somieig" i es posa l’accent en l’ús de la força; aproximant-se, així, a la rebel·lió (ni tan sols a la sedició).
"Des de la singular perspectiva que ofereix el present cas en el qual alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament líders polítics dels partits que, avui, garanteixen l’estabilitat del Govern cridat a l’exercici del dret de gràcia", assenyala l’informe en al·lusió, per exemple, a ERC.
La canonada contra el Govern de Pedro Sánchez era evident. "La Sala coincideix amb la idea que la finalitat de l’article 102 de la Constitució no és cap altra que la d’impedir mesures d’autoindult", assenyala. L’indult que es disposava a donar el Govern, doncs, és un "autoindult" per garantir la seva supervivència per part dels que l’hi poden assegurar: els que seran beneficiaris del dret de gràcia.
El llavors president de la Sala Segona no va presumir amb mostrar el mínim indici de neutralitat i es va orientar a un enfrontament directe i deliberat amb el Govern de Sánchez. Gairebé un any havia passat des que Marchena va anar a la Moncloa per trobar-se amb el president, a iniciativa d’aquest. Va ser el 30 de juliol del 2020.
Els tres passos següents cap a una radicalitat més gran que l’expressada en la sentència del procés no trigarien a aflorar. La decisió de rebutjar aplicar la llei d’amnistia al delicte de malversació, l’elevació d’una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i l’amenaça de la Sala Segona, de plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE si el TC valida aplicar l’amnistia a la malversació. És a dir: si desautoritza Marchena i la Sala Segona.
I el 2024, Calleja repesca la idea reflectida en els indults i l’actualitzava. La cèlebre autoamnistia. Segons assenyala, "sembla que l’amnistia no respongui a un objectiu d’interès general reconegut per la UE". I en línia amb l’obiter dictum de Marchena, apunta que "ha sigut part de l’acord polític per aconseguir la investidura del Govern". La politització és bastant evident.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Tragèdia a l'aeroport El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja aterrats a Astúries: "Va venir corrent, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta"
- Els Oscars de les sèries Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar
- Afecta 3.200 hectàrees L’incendi de Paüls ja té estabilitzat el 90% del seu perímetre
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- COMPAREIXENÇA PEDRO SÁNCHEZ Les 15 mesures del pla estatal de lluita contra la corrupció anunciat per Pedro Sánchez