L’‘autoamnistia’

"… les rebel·lions faran necessàries les amnisties, com les malalties greus les operacions cruentes". "L’amnistia dins de raonables límits seria una trista necessitat, conseqüència d’un mal greu...". Concepción Arenal (1893)

Daniel Calleja, director general del Servei Jurídic de la Comissió Europea (CE), va reactualitzar el concepte encunyat el 2021 per la Sala Segona del Tribunal Suprem en ocasió dels indults parcials concedits als dirigents independentistes condemnats per la sentència del procés del 2019. Aquest informe es va emetre el maig del 2021 i mereixia l’expressió d’obiter dictum. Significa dit de passada i es refereix als arguments exposats en la part considerativa d’una sentència, o resolució judicial, que corroboren la decisió principal.

En la sentència que va condemnar els 12 dirigents independentistes, el jutge Manuel Marchena, que va ser el ponent, caracteritza la política del Govern de la Generalitat el setembre i l’octubre del 2017 de "somni", "quimera", "esquer" i "fingit lideratge", definicions que ell encaixa en el que es diu la conversió del "dret a decidir" en "dret a pressionar" a fi d’asseure a la taula de negociació el Govern de Mariano Rajoy. Allà on els fiscals veien un "cop d’Estat", la sentència prenia distància, i va consignar que no estaven en perill els fonaments de l’Estat.

Perquè, com diu la sentència, n’hi va haver prou amb una decisió del Constitucional per desposseir d’immediata executivitat els instruments jurídics que es pretenien fer efectius pels acusats". I atenció: "Perquè la conjura va ser definitivament avortada amb la mera exhibició d’unes pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat que publicaven l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Comunitat Autònoma de Catalunya". A través de l’informe sobre indults –el que podem anomenar l’obiter dictum de Marchena– vam conèixer una modificació d’aquests postulats.

L’informe evoluciona cap a la modificació d’un precedent jurisprudencial, la sentència de l’octubre del 2019. Perquè s’oblida el concepte de "somieig" i es posa l’accent en l’ús de la força; aproximant-se, així, a la rebel·lió (ni tan sols a la sedició).

"Des de la singular perspectiva que ofereix el present cas en el qual alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament líders polítics dels partits que, avui, garanteixen l’estabilitat del Govern cridat a l’exercici del dret de gràcia", assenyala l’informe en al·lusió, per exemple, a ERC.

La canonada contra el Govern de Pedro Sánchez era evident. "La Sala coincideix amb la idea que la finalitat de l’article 102 de la Constitució no és cap altra que la d’impedir mesures d’autoindult", assenyala. L’indult que es disposava a donar el Govern, doncs, és un "autoindult" per garantir la seva supervivència per part dels que l’hi poden assegurar: els que seran beneficiaris del dret de gràcia.

El llavors president de la Sala Segona no va presumir amb mostrar el mínim indici de neutralitat i es va orientar a un enfrontament directe i deliberat amb el Govern de Sánchez. Gairebé un any havia passat des que Marchena va anar a la Moncloa per trobar-se amb el president, a iniciativa d’aquest. Va ser el 30 de juliol del 2020.

Notícies relacionades

Les 15 mesures del pla estatal de lluita contra la corrupció anunciat per Pedro Sánchez

Feijóo, als socis del Govern: «Això va de Sánchez o de decència»

Els tres passos següents cap a una radicalitat més gran que l’expressada en la sentència del procés no trigarien a aflorar. La decisió de rebutjar aplicar la llei d’amnistia al delicte de malversació, l’elevació d’una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i l’amenaça de la Sala Segona, de plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE si el TC valida aplicar l’amnistia a la malversació. És a dir: si desautoritza Marchena i la Sala Segona.

I el 2024, Calleja repesca la idea reflectida en els indults i l’actualitzava. La cèlebre autoamnistia. Segons assenyala, "sembla que l’amnistia no respongui a un objectiu d’interès general reconegut per la UE". I en línia amb l’obiter dictum de Marchena, apunta que "ha sigut part de l’acord polític per aconseguir la investidura del Govern". La politització és bastant evident.