El Govern actualitzarà el model d’immersió lingüística

"És evident que el català encara no és una llengua plenament oficial de lliure i de facto [...]. No és que a Catalunya no s’hagi fet res en política lingüística, però vistes les dades que tenim, no s’ha fet prou". Amb aquesta afirmació, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va iniciar la seva compareixença en comissió al Parlament per explicar el Pacte Nacional per la Llengua als grups parlamentaris –malgrat que només el van firmar el PSC, ERC i els Comuns, a banda de desenes d’entitats. Tot i així, el conseller va voler posar el focus sobre la seva implementació en dos aspectes "clau": la revisió del model d’immersió lingüística, que pretén blindar el català a les aules; i la importància de respondre a la falta de catalanoparlants des del municipalisme.

Des del primer moment, el primer cap en la història del departament –es va estrenar amb l’actual Govern– va apel·lar a l’autocrítica de la feina feta pels executius anteriors amb la intenció de rectificar els errors del passat i buscar l’acció conjunta per revertir la pèrdua d’ús social del català especialment després de les dades de retrocés revelades en l’última Enquesta d’Usos Lingüístics. No és fútil aquest gest i paraules inicials, ja que Vila va ser el màxim responsable d’aquesta matèria en l’anterior Govern, de Pere Aragonès, llavors com a secretari general de política lingüística. Però, per avançar va demanar un front comú: "S’ha de treballar de maneratransversal i coordinada, no només des d’una conselleria".

Notícies relacionades

Felip VI demana defensar «cada dia» la democràcia que representa la UE

Comissions per totes les autonomies

El conseller va assumir el seu paper en el lideratge d’aquesta qüestió. Per això, va remarcar la necessitat d’"actualitzar" el model d’immersió lingüística per adaptar-lo a l’actual sistema educatiu, després que la diputada de la CUP Laia Estrada demanés explicacions sobre com abordarà la millora de la llengua a les aules, com preveu el pla.

Vila va assenyalar que les metodologies educatives més recents han reduït el pes de la interacció entre l’alumne i el docent, en favor d’un enfocament més basat en l’acompanyament, en què la majoria de les interaccions es produeixen entre els alumnes, que en molts casos no tenen el català com a llengua materna. En el model anterior, quan el professor era el principal interlocutor de l’alumne amb el català com a llengua vehicular, els estudiants l’adquirien d’una manera gairebé natural.