Bolaños veu el PP darrere de l’informe sobre l’amnistia

Aquestes observacions van ser filtrades en el diari digital El Español ahir, cosa que va presentar el que és la principal al·legació, a saber, que la llei d’amnistia no afecta els interessos financers de la Unió Europea (UE), com una conclusió secundària, sense cap reflex en els seus titulars, que cedien el protagonisme al que és el plantejament del que hem anomenat el "sindicat polític mediaticojudicial".

A saber: que la llei d’amnistia és una autoamnistia de Pedro Sánchez, una idea del llavors president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, plasmada en l’informe sobre els indults parcials a dirigents independentistes del qual va ser ponent.

Segons fonts pròximes al ministre de Justícia, Félix Bolaños, aquest va advertir que Daniel Calleja estava "colant l’argumentari del Partit Popular després de reconèixer que la llei d’amnistia no afectava els interessos financers de la UE". El ministre, doncs, va protestar per aquesta conducta després de rebre les al·legacions, l’abril passat. "Es va aprofitar –va denunciar Bolaños davant la Comissió– del buit de poder a principis de desembre del 2024 quan un col·legi de comissaris estava de sortida i un altre estava arribant. I va colar l’argumentari del PP però admetent que els interessos financers de la UE no estaven afectats per la llei d’amnistia, cosa que era evident".

En efecte, l’informe sosté: "No sembla que la llei d’amnistia respongui efectivament a un objectiu d’interès general reconegut per la Unió. D’entrada, la llei sembla constituir una autoamnistia, per dos motius. En primer lloc, perquè els vots dels seus beneficiaris han sigut fonamentals per a la seva aprovació en el parlament espanyol. En segon lloc, perquè el projecte de llei és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del Govern d’Espanya". És infreqüent en aquest tipus d’informes tècnics que es plasmin aquestes valoracions.

Bolaños va demanar el cap de Calleja i creu, segons les fonts consultades, que l’anunci de la CE del 14 de maig del 2025 que l’encara director jurídic seria transferit a Espanya es deu a la seva intervenció personal. Calleja va ser cap de gabinet dels comissaris europeus Loyola de Palacio i Marcelino Oreja (PP).

En les observacions presentades se sosté davant el TJUE que el moviment independentista del procés no ha danyat els interessos financers de la UE. "En efecte, els demandats en l’assumpte principal no tenen autoritat per recaptar i posar a disposició recursos propis de la Unió. A més, els fons desviats no es tenen en compte directament per generar ingressos posats a disposició de la Unió en virtut de la decisió sobre recursos propis", diuen les observacions.

Com que les al·legacions són una resposta a l’argument del Tribunal de Comptes presentat davant el TJUE (qüestió prejudicial), s’adverteix que "no mostra un vincle prou directe entre les il·legalitats en qüestió i els recursos propis de la Unió, en particular la contribució basada en la RNB (renda nacional bruta)", indiquen.

"La hipotètica reducció de la RNB d’Espanya [per contribuir al finançament de la UE] resultaria d’un conjunt d’accions múltiples, entre les quals l’organització del referèndum il·legal i l’acció exterior són només dos elements més, l’impacte dels quals és difícil mesurar", afirma.

Els arguments de Marchena

Notícies relacionades

El jutge obliga el Govern a investigar si Gómez va mediar per Air Europa

Una gravació de Koldo vincula Santos Cerdán amb comissions

Aquestes raons ataquen de fet els arguments dels magistrats Marchena i Llarena, que en interlocutòries posaven en relleu l’afectació als interessos de la UE.

En la interlocutòria de la qual va ser ponent Marchena, llavors president de la Sala Segona del Suprem, es va apuntar que els interessos econòmics de la UE van ser afectats tot i que fos per "una desconnexió que no va durar més que uns quants segons". Com tothom sap, a la declaració d’independència va seguir la seva immediata suspensió per negociar, segons es recull en la mateixa sentència del Suprem, de la qual va ser també ponent Marchena.