Una "ampliació" que molesta ERC i els Comuns

"Modernització", "millora de la connectivitat", "allargar la pista", "remodelació integral", "augment de la capacitat". Són totes les expressions que va utilitzar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la presentació del seu pla per a l’aeroport del Prat. No és casual que hagi esquivat la paraula "ampliació" –tot i que el projecte sigui una ampliació en tota regla–, ja que és un concepte que molesta ERC i els Comuns, els seus dos socis prioritaris que ja han anunciat que són contraris al projecte. El Govern és conscient que comença ara un vol amb turbulències, però s’escuda que no contravé els acords d’investidura que va firmar amb ERC i els Comuns. ¿És correcte aquest diagnòstic? ¿Contravé o no contravé els acords? ¿Les discrepàncies sobre l’aeroport afectaran l’estabilitat de la legislatura?

L’acord entre ERC i el PSC per investir Illa que les dues parts van firmar l’estiu de l’any passat dedicava una mica més d’una pàgina al futur de l’aeroport. En la part inicial, el Govern ha complert, ja que es comprometia a donar continuïtat a la "comissió tècnica" que havia de fer una proposta sobre el futur de l’aeròdrom. Així s’ha fet. També assumia que l’objectiu final era que el Prat tingués "noves connexions intercontinentals" de llarg abast. Res per objectar.

El problema sorgeix amb la segona part d’aquell pacte. En primer lloc, perquè s’hi establia que qualsevol proposta del Govern d’Illa havia de "respectar la biodiversitat, la convivència amb els veïns i les directives ambientals europees", a més de la "preservació" dels espais protegits de la zona.

ERC considera que el president no ha respectat aquesta part, ja que el seu pla té impacte en zones de la llacuna de la Ricarda i del Remolar, tot i que sigui en menor mesura respecte a la proposta original de l’any 2021. Però hi ha una segona qüestió que encara enerva més els republicans. El pacte amb Illa establia que la Generalitat passaria a ser un "actor determinant" en la "presa de decisions estratègiques relatives a l’aeroport de Barcelona" que es vehicularien a través de la creació d’una "Autoritat Aeroportuària de Catalunya". És a dir, que la Generalitat tindria un paper destacat en la governança del Prat. Res d’això hi ha en els plans anunciats pel president, que mantenen Aena com a gestor principal de la infraestructura.

Els republicans han criticat que el projecte d’Illa mantingui les "empentes" d’Aena al Prat, ja que la consideren la gran responsable que avui no sigui un aeroport "de primera".

Donar marge de maniobra

Malgrat l’incompliment de l’acord, ERC no ha donat mostres de voler trencar amb Illa, almenys per ara. El motiu és que volen donar marge al president perquè compleixi dues negociacions més que hi ha en marxa: el traspàs de Rodalies i el nou finançament. Res diu sobre l’aeroport l’acord que van segellar el PSC i els Comuns per a la investidura d’Illa. Sabent que no hi ha mínim comú denominador possible, les dues parts van decidir aïllar aquesta qüestió de l’aliança i enfrontar-s’hi quan s’obrís el meló, moment que ha arribat. Això sí, hi ha alguns compromisos tangencials que estan relacionats amb el que suposa l’ampliació de la infraestructura. Per exemple, l’impuls d’un pacte per a un nou model turístic que sigui "respectuós amb el seu entorn natural", que no superi la "capacitat de càrrega" i que "no impacti en el dret a l’habitatge".

També es va pactar iniciar, en un termini de sis mesos, un estudi d’aquesta capacitat de càrrega turística que té Catalunya, una cosa que està pendent, i que pot col·lidir amb el fet que ampliar l’aeroport amb més vols intercontinentals suposi un augment de visitants. El mateix passa amb les emissions de gasos amb efecte hivernacle, que van acordar reduir.

Impacte mediambiental

Els Comuns rebutgen tant aquest increment del turisme com l’impacte mediambiental que consideren que suposa el projecte. La seva oposició a l’ampliació és infrangible i irreversible, i té eco també en el Govern de Pedro Sánchez, on el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha aixecat la veu per titllar d’"inassumible" i "irresponsable" l’ampliació, a més de demanar una reunió al Ministeri de Transports per la repercussió que pugui tenir sobre la Casa Gomis. Però res apunta que això suposi que els Comuns renunciïn al seu rol de soci menor –però imprescindible– del Govern.

Notícies relacionades

El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya

Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»

I és que, alhora que afirmen que combatran per terra, mar i aire el pla d’augment de la capacitat d’aquesta infraestructura –amb l’esperança dipositada que serà la UE qui la freni per motius mediambientals–, estan disposats a asseure’s a parlar dels pressupostos del 2026 passat l’estiu. Una actitud que dista de la que van mantenir en l’anterior legislatura amb els comptes del Govern d’ERC, que van deixar caure pel rebuig del projecte del Hard Rock que va defensar Pere Aragonès a petició del PSC. Illa no tem, doncs, que es repeteixi aquest capítol que va acabar amb eleccions anticipades a Catalunya.

Els arguments a què s’aferren els Comuns és que res està escrit sobre el final del projecte; que, en tot cas, les excavadores trigaran anys a arribar al Prat, i que mentre es dirimeix aquesta qüestió hi ha altres béns superiors per preservar, com la majoria d’esquerres. A tall de compensació, el grup de Jéssica Albiach es manté exigent amb la millora de Rodalies i atia el Govern perquè planifiqui la xarxa ferroviària de Catalunya del futur, amb la vista posada en el sistema orbital que connecti capitals de comarca.