La doble vara de mesurar

L’Advocacia de l’Estat ha tornat a recusar en nom del Govern central el magistrat José María Macías per mirar d’apartar-lo també de les deliberacions dels recursos d’empara de l’amnistia. El pas fet pels Serveis Jurídics de l’Estat resulta coherent amb la línia que han mantingut, ja que ja van intentar apartar-lo dels debats sobre la constitucionalitat de la llei, cosa que es va fer realitat gràcies a l’incident de la fiscalia, ja que van presentar el seu fora de termini. El que ja no resulta tan lògic és que no hagin seguit la mateixa pràctica amb l’exministre Juan Carlos Campo, malgrat que va ser ell que va firmar els indults dels condemnats del procés i malgrat això encara no s’ha apartat de les deliberacions de les impugnacions amb què intenten que se’ls apliqui l’amnistia.

Fonts jurídiques assenyalen a EL PERIÓDICO que qui va ser ministre de Justícia es va abstenir dels recursos d’inconstitucionalitat del PP i de les comunitats autònomes, però no ho ha fet de les empares dels condemnats per malversació (el president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa) ni dels processats en rebel·lia, tot i que d’aquests només l’ha formalitzat Lluís Puig. L’expresident català Carles Puigdemont i Toni Comín encara no ho han fet, perquè esperen que el Tribunal Suprem rebutgi els incidents de nul·litat que van presentar quan la Sala Segona va confirmar la seva negativa a aplicar-los l’amnistia.

Entre els mateixos magistrats del Constitucional ha cridat l’atenció que Campo no s’hagi apartat dels recursos d’empara interposats pels condemnats del procés, quan va ser el ministre qui va firmar el seu indult, cosa que va suposar retirar-los la pena de presó que complien. Amb l’aplicació o no de l’amnistia el que es juguen és que se’ls retiri també la pena d’inhabilitació imposada.

Ha sorprès més que no ho hagi fet ara, perquè ell sempre s’ha apartat de les lleis aprovades pel Consell de Ministres del qual va formar part i de les impugnacions que es dirigeixen contra decisions de la seva dona, Meritxell Batet, quan presidia el Congrés. Els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa es van admetre a tràmit l’11 de febrer, així que de voler apartar-se’n hauria d’haver presentat ja un escrit d’abstenció, que previsiblement seria validat pels seus companys, atesa la seva intervenció en l’indult concedit. El recurs de Turull es va admetre el 29 d’abril.

Amb els processats en rebel·lia, a l’eludir la seva responsabilitat penal al fugir a Waterloo, no estaria tan clara la necessitat de la seva abstenció, més enllà que ell es va pronunciar sobre la inconstitucionalitat de l’amnistia als informes en els quals proposava l’indult dels condemnats. Els recursos d’empara, que no començaran a estudiar-se fins a la tardor i no s’espera que estiguin resolts fins a final d’any, són els que resoldran si l’amnistia s’ha d’aplicar o no al delicte de malversació comès en el procés.

Ampliar l’efecte

Malgrat el revés del primer intent de l’Advocacia de l’Estat per apartar José María Macías de les deliberacions de l’amnistia, vol estendre ara l’efecte de la recusació que va presentar el fiscal general de l’Estat, quedant fora dels debats sobre la constitucionalitat de la llei, als recursos d’empara dels condemnats i processats en rebel·lia.

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

Els recursos d’inconstitucionalitat i les qüestions elevades pel Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència Provincial de Madrid havien de determinar si la llei d’amnistia té cabuda a la Constitució, conclusió que defensa la ponent de la primera sentència que dictarà el Constitucional, la qual ha redactat la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán. Macías va ser expulsat de totes aquestes impugnacions, però no dels recursos d’empara, amb els quals es revisarà si el delicte de malversació forma part de les excepcions de la llei, com argumenta el Suprem, o ha de prevaler la intenció del legislatiu a beneficiar-los amb la mesura de gràcia.

Les fonts consultades destaquen que els arguments de l’Advocacia de l’Estat són idèntics als del seu primer intent d’apartar-lo: que com a vocal del Consell General del Poder Judicial va informar sobre la llei d’amnistia. Es dona la circumstància que el magistrat sí que va poder participar en les deliberacions relatives a la llei trans, malgrat que va formar part del Consell que també va informar d’aquesta norma. De fet, ell en aquest informe va subscriure els dos vots particulars que es van formular a la decisió majoritària. L’Advocacia de l’Estat no va intentar apartar-lo d’aquestes deliberacions; només ho ha fet de les relatives a l’amnistia, tot i que les circumstàncies siguin molt similars. Fonts de l’alt tribunal assenyalen que el tribunal no es pronunciarà fins que no comencin les deliberacions sobre les empares.