Poder femení a mig Catalunya

Sis alcaldesses catalanes expliquen els reptes al capdavant de la seva ciutat després que, en les últimes eleccions, s’hagi superat el 50% dels municipis que han tingut una dona com a primera regidora.

Les dones només lideren el 27% dels consistoris catalans

Les dones només lideren el 27% dels consistoris catalans

2
Es llegeix en minuts
C. C. / G. B.

"Jo no sabia que les nenes també podien ser alcaldesses". És el comentari que li va fer una menor de sis anys a Sandra Guaita quan es va convertir en la primera alcaldessa de Reus el juny del 2023. La nena, arran de veure Guaita com a nova líder municipal, va decidir canviar la professió que volia ser de gran: "Ara diu que vol ser alcaldessa". La política explica amb orgull aquesta anècdota i assenyala que tenir "referents" és molt important per aconseguir capgirar el que titlla directament d’"anomalia democràtica".

I aquesta excepció, apunta, és el fet que hi hagi 436 municipis catalans en què encara no s’ha produït la imatge d’una dona alçant la vara d’alcaldessa, segons indiquen dades de l’Institut Català de les Dones (ICD). Abans de les últimes eleccions municipals, la radiografia encara era pitjor. Llavors, més de la meitat dels ajuntaments catalans només havien sigut governats per homes. Avui en dia, però, ja s’ha superat el llindar del 50%. "Ens agradaria no tornar a veure una campanya de municipals en les quals s’hagi de presentar una candidata dient que seria la primera dona alcaldessa", assenyala Sònia Guerra, presidenta de l’ICD.

Una altra de les poblacions que recentment ha sortit de la llista de municipis amb lideratges únicament masculins és el Prat de Llobregat. El seu exalcalde Lluís Mijoler va ser elegit diputat pels Comuns el 2024. Alba Bou, l’actual primera regidora, diu que "ser la primera comporta més pressió, però en canvi l’impacte positiu compensa". Admet, això sí, que aquest "valor afegit" exigeix un esforç extra que els homes no han d’afrontar. Critica que la conciliació i l’aposta pel lideratge femení es quedin en "paper mullat", sobretot quan les dones volen ser mares i seguir en política.

Precisament a això fa referència Marta Farrés, que també és la primera dona a liderar la seva ciutat, Sabadell, tot i que amb més experiència, ja que és la seva segona legislatura. "Les dones arribem als càrrecs, però costa molt que aquests lideratges s’allarguin", afirma i critica la falta de conciliació que encara hi ha.

Olga Morales, alcaldessa de Viladecans, assenyala que s’ha de lluitar contra la "injustícia" que representa que una dona vegi frenada la seva carrera "per la maternitat" i també remarca que "més dones al capdavant dels ajuntaments fan que la societat sigui més justa i igualitària".

Notícies relacionades

No fa gaire que el Pont de Vilomara té una alcaldessa: Lídia Delgado. "Veiem una nova generació que no entén el poder com un espai tan sols per a homes", diu. "Només de pensar que avui una nena del poble pot mirar a l’Ajuntament i dir ‘jo també hi podria ser’, ja val la pena".

Santa Coloma de Gramenet és una de les localitats catalanes que ha tingut més alcaldesses: tres en les últimes dècades. L’actual, Mireia González, va créixer veient dones liderar la ciutat i, per això, no es va haver de preguntar si era possible fer-ho. "Estic orgullosa de continuar aquesta tradició colomenca que aposta pel lideratge polític femení", remarca.