Junts, ERC, els Comuns i la CUP volen citar Marlaska, Robles i el CNI per l’espionatge amb Pegasus

El Parlament de Catalunya es prepara per posar en marxa la comissió d’investigació sobre l’espionatge a polítics i activistes amb el programa Pegasus i també sobre les infiltracions de policies a moviments socials de Catalunya. Aquest dijous, els quatre partits impulsors de la comissió, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, han anunciat els noms que demanaran que acudeixin a la Cambra catalana per donar explicacions. Destaquen el de dos ministres en actiu: el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska i la de Defensa, Margarita Robles. També volen convocar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i els seus dos predecessors en el càrrec, Paz Esteban i Félix Sanz Roldán.

Els quatre partits han convocat aquest dijous al Parlament diverses entitats que, com ells, estan interessats a intentar aclarir uns fets sobre els quals encara pesen més interrogants que certeses. Han acudit a la crida Òmnium Cultural, Irídia i Amnistia Internacional. Allà els han traslladat, entre altres qüestions, la llista de compareixents que volen sol·licitar. Més enllà del PSOE, es proposen diversos exministres i exdirigents del PP com Jorge Fernández Díaz; Juan Ignacio Zoido, i María Dolores de Cospedal. També figuren en la llista els últims tres exdelegats del Govern a Catalunya –Enric Millo, Teresa Cunillera i Maria Eugènia Gay– i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. A aquests noms cal sumar el de diversos comandaments policials i els mateixos agents infiltrats.

La proposta de compareixents de Junts, ERC, els Comuns i la CUP no només inclou persones que consideren responsables de l’espionatge, ja fos per acció o per omissió. Així, també volen citar alguns dels espiats com els últims quatre expresidents de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. A més, inclouen l’actual director dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena.

La compareixença de totes aquestes persones, sobretot de les vinculades al PSOE, al PP, al CNI i als comandaments policials no està gens garantida. Hi ha dos filtres previs a tenir en compte. En primer lloc, Junts, ERC, els Comuns i la CUP hauran de convèncer el PSC perquè voti a favor de les citacions, ja que per si sols no tenen prou majoria per reclamar-les. En segon lloc, si aconsegueixen el recolzament del PSC –que no està gens clar–, hauran de confiar que els esmentats tinguin la voluntat de comparèixer.

El problema històric d’aquestes comissions en parlaments autonòmics és que tenen poca capacitat coercitiva sobre aquells compareixents que no volen acudir a la Cambra quan són citats. Per exemple, Marlaska ja va refusar anar al Parlament en la passada legislatura i no va passar res. Rajoy, en el passat, ho ha fet en múltiples ocasions. La majoria de persones citades que decideixen no acudir-hi s’escuden en un informe del Consell d’Estat que afirma que els alts càrrecs de l’Estat –en actiu o no– no tenen per què acudir a cambres autonòmiques si no volen.

L’objectiu de la comissió

Notícies relacionades

Junts dona aire al PSOE amb els pactes mentre Puigdemont espera l’amnistia

178 imputats en causes penals se n’han beneficiat

Els treballs de la comissió es dividiran en dues parts i tindran dues conclusions. D’una banda, s’abordarà l’espionatge a 65 líders independentistes a través del ‘software’ israelià Pegasus. Un cas que va esclatar el 2022 després d’una investigació del laboratori Citizen Lab de la Universitat de Toronto. Entre els espiats hi ha els últims quatre expresidents de la Generalitat. El cas de Mas i Aragonès són als tribunals –el d’altres afectats també–, que han assenyalat el CNI com a principal sospitós, però encara queden moltes incògnites per resoldre.

D’altra banda, la comissió investigarà també el cas de les infiltracions policials, destapat el 2024. Diversos reportatges periodístics han acreditat que agents de la Policia Nacional es van infiltrar en moviments socials i polítics per fer un seguiment de diversos activistes i que, en l’acompliment de la seva feina, van arribar a tenir relacions afectives i íntimes amb ells. Els impulsors de la comissió denuncien que «no són accions ètiques i no poden tenir cobertura política ni legal».