L’operació Catalunya del 155

La comissió d’investigació de l’operació Catalunya està obligant a desfilar pel Congrés dels Diputats els membres del Govern de Mariano Rajoy. El mateix expresident, la seva ministra de Defensa Dolores de Cospedal, el d’Interior Jorge Fernández Díaz o el d’Hisenda Cristóbal Montoro han coincidit a negar-ho tot: l’existència de qualsevol investigació irregular contra l’independentisme català, al mateix temps que recordaven d’una manera o una altra que va caldre aplicar l’article 155 de la Constitució davant la deriva secessionista que es va viure després de l’1-O.

Avui li toca el torn a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría que, d’acord amb el to de les respostes que han facilitat els que van ser els seus companys de gabinet, negarà qualsevol tipus d’irregularitat en l’actuació policial, almenys amb coneixement de l’Executiu presidit per Rajoy, i recordarà com va caldre activar l’instrument previst en la Constitució per retirar-li les competències a Catalunya.

El primer en recórrer al símil va ser el mateix Rajoy, que va anomenar operació Catalunya, la de veritat, l’1-O, que va titllar de "cop d’Estat". Va negar haver tingut coneixement de qualsevol operació amb aquest nom i sí "de les actuacions de dirigents de Catalunya que van donar lloc" a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, així com "que els condemnessin els tribunals".

De l’invent a la ficció

L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va titllar d’"invent" qualsevol operatiu il·legal contra l’independentisme i la que va ser secretària general del PP i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ho va anomenar "ficció". "Que és un invent no en tinc cap dubte. Jo mai sentia parlar en el ministeri de l’operació Catalunya, va afirmar Fernández Díaz davant els diputats que li demanaven responsabilitats pels informes policials apòcrifs que atribuïen comptes suïssos, que després van resultar falsos, a l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias o a l’expresident Artur Mas, citat al Congrés per explicar la seva experiència.

Les explicacions ofertes per Cospedal van convèncer poc els diputats, que la volen tornar a citar, així com també als altres polítics del PP que han negat qualsevol mala praxi policial. En el cas de l’exsecretària general del PP pretenen que comparegui en relació amb nous àudios que li tornen a atribuir impulsar investigacions policials a l’independentisme en reunions amb el principal imputat en el cas en què s’investiguen les clavegueres policials, José Manuel Villarejo.

Notícies relacionades

El Suprem rebutja l’intent d’exmagistrats i fiscals d’investigar l’emèrit per delictes fiscals

Artur Mas va ser el primer espiat amb Pegasus a Espanya i el segon al món, segons Citizen Lab

L’altra protagonista dels àudios pels quals es vol tornar a citar Cospedal va ser la que va ser líder del PP català i ara és diputada a l’Assemblea de Madrid, Alicia Sánchez Camacho, que va assegurar que l’única operació Catalunya que reconeixia era la que l’havia "obligat a haver de viure" fora de Catalunya per l’actuació dels que van acabar sent condemnats pel Tribunal Suprem per la seva responsabilitat en l’1-O, "per molt indult, que no esborra els delictes, i per molta amnistia" que se’ls concedeixi. Quant a les seves reunions amb Villarejo va afirmar que ella només va donar opinions i que el que pogués fer el seu interlocutor amb aquestes no era responsabilitat seva, que sempre havia actuat dins de la legalitat.

L’exministre Cristóbal Montoro, imputat a Andorra amb Rajoy i Fernández Díaz per suposades coaccions a la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir informació bancària de la família Pujol, va negar cap relació amb l’operació Catalunya que no fos el rescat de la Generalitat.