Un lobby amb influènciesa Hisenda

LA TRAMA.

La causa contra Equipo Económico la instrueix el titular del jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, que manté les seves indagacions en secret des del 2018. Segons la documentació judicial a què ha tingut accés aquest diari, les persones que dirigeixen Equipo Económico formarien part d’una trama o organització dirigida a "intervenir i influir decisivament en reformes legislatives favorables", en primer terme per a unes empreses gasístiques englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AGGIM).

La documentació confiscada, però, fa sospitar els investigadors que l’activitat presumptament delictiva podria haver-se repetit en el cas d’altres clients del despatx o persones assenyalades pels responsables del mateix. La investigació es troba a expenses que s’analitzi tota aquesta informació i que s’arribi a una conclusió en relació amb el contingut de tots els documents en qüestió, que ha provocat una forta controvèrsia en el si de la Fiscalia Anticorrupció i un enfrontament entre la fiscal inicialment adscrita al cas i el seu superior, el fiscal en cap, Alejandro Luzón.

ELS INVESTIGATS.

Equipo Económico (EE), abans Montoro Asociados i des de l’any 2016 Global Afteli (GA), va ser fundat per Cristóbal Montoro el 2006. En ocasió de la instrucció iniciada el 2017 per un jutge de Madrid, que vinculava al despatx amb uns contractes irregulars amb les cambres de comerç, l’aleshores titular d’Hisenda amb Mariano Rajoy va defensar que s’havia desvinculat de l’entitat dos anys després que aquesta s’hagués posat en marxa, el 2008.

ELS DELICTES.

A més de l’exministre tenen la condició d’investigats en la causa l’inspector d’Hisenda i exassessor de l’equip de Montoro Rogelio Menéndez Menéndez, germà de l’exdirector general de l’Agència Tributària Santiago Menéndez Menéndez, que també figura com a imputat. El llistat el completen qui va ser cap de gabinet de Montoro Felipe Martínez Rico, remitent de bona part dels correus investigats; els socis directors d’Equipo Económico Manuel de Vicente-Tutor i Salvador Ruiz Gallud, que va dirigir l’Agència Tributària entre 2001 i 2004, i l’exsòcia del despatx Pilar Platero. La causa contra ells es va formular arran de la troballa casual d’uns correus electrònics del 2013 en els registres a una empresa gasística, a la qual cosa es va sumar una denúncia anònima que apuntava fins a 12 delictes: suborn, frau contra l’administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, malversació, contra la hisenda Pública, blanqueig de capitals, corrupció en els negocis, falsedat en documents, contra la lliure competència i pertinença a organització criminal, si bé serà la investigació la que s’ocupi de fixar una qualificació jurídica dels fets, als quals podria afegir-se el de revelació de secrets.

CAUSA PARALITZADA.

Les indagacions han trobat obstacles a la mateixa Fiscalia Anticorrupció. La fiscal al capdavant de les indagacions, Carmen García Cerdá, va recórrer a un mecanisme poc habitual, l’aplicació de l’article 27 de l’Estatut Fiscal, per mostrar la seva discrepància amb les ordres rebudes del seu cap, el responsable d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, que no era partidari de practicar més diligències en relació amb els documents adjunts als correus que havien aparegut en la causa. A l’al·legar l’esmentat precepte, va obligar a la celebració d’una Junta de Fiscals per mirar de sumar suports. Luzón va obtenir el suport de 19 companys, i només 5 van apostar per García Cerdá, cosa que va significar que les diligències que ella considerava necessàries perquè avancés la instrucció no es van practicar. No va ser apartada de la causa, però es va determinar que a partir de llavors actuaria amb Antonio Romeral.

EL DESPATX.

Després d’intervenir els ordinadors de Messer Ibérica de Gases, en un registre realitzat a la seva seu a Vila-seca (Tarragona), els investigadors van trobar correus que els va fer sospitar que el modus operandi del despatx per aconseguir influències en l’Administració que beneficiessin als seus clients anava més enllà dels productors de gas. El fet és que els investigadors van tenir accés a nombrosos correus electrònics intercanviats entre alts càrrecs de l’Agència Tributària, coincidint amb l’etapa en què Montoro estava al capdavant d’Hisenda, en els quals es feia referència a la situació fiscal de diferents persones, com l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, l’exministre Rodrigo Rato o el cofundador de Podem Juan Carlos Monedero, segons les diferents fonts de la investigació consultades i documents a què ha tingut accés aquesta redacció. En el seu cas, no tant per beneficiar-los com en el cas de les empreses gasístiques, sinó més aviat per mirar de perjudicar-los.

LA SANCIÓ.

La fiscal Carmen García Cerdá va ser sancionada pel fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a abonar una multa de 1.000 euros al considerar que va cometre una falta disciplinària molt greu per suposadament desobeir el seu cap, que li va ordenar no continuar investigant els correus electrònics amb què va topar el jutge Rus Vela a l’investigar Equipo Económico. La sanció serà recorreguda en el Tribunal Suprem per la representant del ministeri públic que nega haver comès desobediència.

Notícies relacionades

Gairebé un 60% dels espanyols veuen «insuficient» la informació del Govern durant l’apagada, segons el CIS

¿Hi va haver una ‘apagada política’ a Catalunya? Tot el que va fallar (i el que no) després del zero elèctric

BÁRCENAS.

Altres informacions, que ha anat revelant aquest diari, evidencien les presumptes maniobres que va desplegar la cúpula d’Hisenda per evitar que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz atribuís al Partit Popular un delicte fiscal en el cas dels papers de Bárcenas. En un altre dels documents consultats es constata que el llavors ministre d’Hisenda era informat des del primer minut de les novetats que es produïen al front judicial que tenia obert la família Pujol.