El Govern estudia demanar a la Unió Europea acollir-se a la «clàusula d’escapament» perquè el pla de defensa no dispari el dèficit i eviti retallades

Pedro Sánchez es va comprometre al fet que l’augment de la inversió en defensa no afectaria la despesa social, i amb aquest objectiu el Govern estudia demanar a la Unió Europea acollir-se a la ‘clàusula d’escapament’ activada per Ursula Von der Leyen el mes de març passat. Aquest instrument, a disposició dels estats membres que el sol·licitin, serviria perquè el pla anunciat, de 10.471 milions d’euros, no computi en les regles fiscals europees, que obliguen a mantenir l’endeutament per sota del 3% del PIB.

Aquesta fórmula, admeten fonts de l’Executiu, «evitaria que es dispari el dèficit» del nostre país, una circumstància que obligaria a establir altres ajustos per esmorteir el creixement del deute. Si el pla de defensa computés en les regles fiscals, hi hauria dues vies possibles per no depassar el 3%: per la via de retallades de despesa o per la d’augment d’ingressos, via impostos.

Membres del Govern ja plantegen obertament la possibilitat de sol·licitar l’activació d’aquest mecanismeeuropeu, i ho vinculen directament al compromís adquirit amb Sumar, segons el qual Sánchez va garantir a Yolanda Díaz que la despesa social no es veuria afectada malgrat l’important increment de la despesa en defensa. «El més important que han de veure és que no surt de necessitats ciutadanes, sinó d’altres partides», destaquen des de l’ala socialista de l’executiu, amb referència a Sumar, i rebaixen al mínim les crítiques expressades pel soci minoritari del govern.

El pla d’inversions en defensa està basat en una reorganització dels pressupostos del 2023, prorrogats per segon any consecutiu. Aquesta reorganització ha consistit a traslladar les despeses no executades d’altres ministeris a Defensa; un «treball molt laboriós», segons admeten a Hisenda, que consisteix a revisar una a una l’execució de les diferents partides, amb l’objectiu d’evitar que disminueixi el finançament a administracions locals o a partides socials.

Majoria absoluta al Congrés

La Comissió Europea es va reunir el 20 de març passat per accelerar els plans que permetin reforçar la capacitat defensa d’Europa en el mínim temps possible. En aquest context, l’òrgan presidit per Von der Leyen va convidar els estats membres a sol·licitar l’activació de la «clàusula nacional d’escapament», per permetre que les despeses de defensa dels països de la UE puguin augmentar substancialment i amb rapidesa sense incomplir les regles fiscals. Una sol·licitud que els països haurien de cursar abans de finals d’abril.

L’anunci de Sánchez d’aquest dimarts va accelerar de cop per a aquest mateix any 2025 el compromís adquirit per Espanya d’arribar al 2% del PIB en despesa militar, un compliment inicialment previst per al 2030. La sorprenent acceleració dels plans encaixa amb els terminis que exigeix la Unió Europea per sol·licitar l’activació de l’instrument europeu, tot i que el procés ha de completar uns tràmits.

En el cas d’Espanya, l’article 135.4 de la Constitució exigeix que el Congrés dels diputats aprovi l’activació amb majoria absoluta, al tractar-se d’una situació d’emergència extraordinària. «Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només es podran superar en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats», diu l’apartat del polèmic article 135, reformat el 2011 pel PP i el PSOE en plena crisi econòmica.

Abans de la tramitació parlamentària, fa falta un informe preceptiu de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) per justificar la concurrència de les circumstàncies excepcionals que justifiquen la relaxació de les regles fiscals, segons recull l’article 22 de la llei orgànica que regula l’organisme.

Sánchez: «Sense incórrer en més dèficit»

Pedro Sánchez va garantir durant la seva compareixença aquest dimarts que la inversió en defensa es farà sense apujar impostos, sense incórrer en dèficit ni fer retallades en l’Estat del benestar. «No tocarem ni un cèntim de la despesa social per finançar aquest augment de la inversió en seguretat i defensa», es va comprometre en una picada d’ullet als seus socis. Tot i que la despesa sortirà íntegrament del pressupost nacional, sense esperar fons europeus que el Govern intenta empènyer a Brussel·les, es recorrerà principalment a romanents dels pressupostos, partides del pla de recuperació i l’estalvi per la reducció en el pagament d’interessos del deute. 

«Amb aquests mecanismes i romanents, el Govern podrà finançar l’exercici del 2025 sense comprometre la despesa social o mediambiental, sense emprendre pujades d’impostos, i sense incórrer en un dèficit més elevat ni endeutament públic», va reiterar el cap de l’Executiu. Tot això a l’espera que la Comissió Europea posi en marxa altres mecanismes de finançament addicionals. 

El que no farà el Govern és buscar l’aval del Congrés a aquest pla, al no haver-hi nous pressupostos, ni recórrer a vies de finançament que suposin ampliacions de crèdit complementàries. Es tracta de «decisions de l’àmbit executiu», segons va defensar Sánchez per esquivar un eventual bloqueig dels seus socis. «Aquest pla no requereix l’aprovació de les Corts», va concloure després d’amparar-se en les competències executives atorgades per la Constitució. Fonts del Govern expliquen que sí que necessitarien el recolzament del Congrés en el cas d’haver d’aprovar una ampliació de crèdit extraordinari, tot i que miren de normalitzar el disseny del pla mitjançant modificacions pressupostàries, que no requereixen el ‘sí’ de la Cambra baixa.

Terminis ampliables

Notícies relacionades

Cimera d'urgència a Moncloa de Sánchez amb els caps d'Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Acciona Energía i REE

El Govern obre dos expedients a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar les causes de l’apagada

Aquesta clàusula d’escapament venia contemplada en la proposta elaborada per la Comissió Europea (Accommodating increased defence expenditure within the Stability and Growth Pact), que haurà de ser aprovada pel Consell Europeu pròximament. A falta d’una setmana perquè conclogui el mes d’abril, termini inicial proposat per sol·licitar aquesta clàusula, és previsible que s’ampliï el marge als estats membres per demanar l’activació d’aquest mecanisme fiscal.

D’entrada, i segons el pla de la Comissió, aquesta clàusula d’escapament romandrà activa durant quatre anys (2025-2028), ja que la Comissió Europea interpreta que «sembla apropiat un període de quatre anys per a la transició a un nivell estructuralment més alt de despesa de defensa». Una vegada complert aquest període inicial, «i si persisteixen les circumstàncies excepcionals, el Consell podrà prorrogar fins a un any el termini durant el qual cada estat membre pot desviar-se del camí de despesa neta establert per a ell», és a dir, fins al 2029. O bé, fins més endavant, ja que s’admet que «el Consell podrà concedir més d’una pròrroga». En tot cas, es permetrà que contractes firmats durant aquest període, però amb entregues posteriors, encara es beneficiïn de la flexibilitat de la clàusula d’escapament (i no computin a efectes de les regles fiscals).