Empreses espanyoles de la indústria de defensa operen en secret a Ucraïna

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va confirmar aquest dijous mateix en una reunió de ministres europeus de Defensa a Varsòvia un fet que se sabia de feia temps sotto voce en l’àmbit diplomàtic i industrial de la defensa des que va transcórrer el primer any de la guerra per la invasió russa i que des d’aleshores es porta amb la més estricta discreció.

Protocol europeu

La presència espanyola, assenyalen les mateixes fonts, no és en forma de plantes o factories, sinó, primer, amb l’incipient enviament d’experts i comercials i, després, l’obertura de despatxos permanents en Kíiv. En algun cas, aquesta taula de despatx està situda a la mateixa planta de fabricació d’una firma ucraïnesa.

Les empreses espanyoles segueixen el mateix procediment que les europees i nord-americanes, en un concepte de "seguretat integral" que inclou no només exèrcits sinó també indústries, que existia abans de la guerra en l’OTAN i que es va encunyar per a la UE arran de les reunions de ministres del Grup de Rammstein d’ajuda a Ucraïna.

De les empreses europees n’ha transcendit la presència de tècnics i executius del consorci franco-alemany KNDS i de l’empori alemany Rheinmetall, tots dos implicats en el disseny i fabricació del carro de combat Leopard. I, com ja va explicar aquest diari, també operen, en aquest cas amb plantes de fabricació, Baykar, creadora turca del dron Bayraktar, i el gegant britànic BAE Systems.

La presència de representants d’indústries espanyoles de la defensa a Ucraïna, si bé és iniciativa privada, s’integra d’una manera àmplia en l’ajuda militar europea al país agredit per Rússia i, de vegades, ha començat per l’assistència tècnica a la cadena logística de l’embarcament i l’enviament d’aquesta ajuda militar fins a la frontera d’Ucraïna amb Polònia.

Almenys dues de les empreses espanyoles presents hi han anat després de gires molt discretes de ministres de Defensa d’Ucraïna, primer Oleksí Réznikov i després l’actual, Rustem Uzmerov, que han inclòs visites a factories a Espanya i a les quals no s’ha volgut donar publicitat.

Sabotatges i espionatge

Notícies relacionades

El Govern català estudia invertir més en la llei de barris com a antídot a l’auge ultra

Juan Rodríguez Teruel, director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO): "Seria un error pensar que hi ha més joves de dretes que mai"

El silenci sobre la col·laboració comercial i industrial de la indústria de defensa a Ucraïna va més enllà de la mera prudència. Des de l’inici de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna i la reacció occidental, la seguretat, tant pública com privada, s’ha reforçat entorn de factories i oficines d’empreses d’aquest sector. Serveis d’intel·ligència occidentals han avisat unes quantes vegades de possibles campanyes de sabotatges i d’espionatge en territori de la Unió Europea, del Regne Unit i Turquia.

En el marc de la guerra híbrida, han proliferat els ciberatacs d’origen rus contra indústries de la defensa. A Espanya, el més conegut va tenir lloc el juny de l’any passat. Es va dirigir contra la web de GDLS (General Dynamics European Land Systems), la matriu de Santa Bárbara Sistemas, acobladora i reparadora dels carros de combat Leopard A4 i 2E espanyols, a la planta que té a Alcalá de Guadaíra (Sevilla). Va ser una onada de denegació de servei, un ciberatac primari que va enderrocar la pàgina però que no va aconseguir penetrar en el sistema intern, segons va certificar al seu moment a aquest diari la mateixa companyia.