Pressupostos prorrogats
El Govern supedita la pujada salarial dels funcionaris al suplement de crèdit
L’Executiu negocia amb ERC i els Comuns una altra ampliació pressupostària de 1.769 milions d’euros, dels quals 1.000 són per revaloritzar nòmines i els altres 700 per a partides per acordar
Els Comuns demanen a canvi destinar 850 milions per a habitatge i la unitat d’antidesnonaments
 
	Després d’aprovar un primer suplement de crèdit de 2.168 milions d’euros que li permet fer front a les despeses ordinàries i garantir el funcionament dels serveis públics, el Govern posa ara tota la carn a la graella per pactar amb ERC i amb els Comuns un segon decret amb els 1.769 milions restants dels ingressos de més de l’any passat per tenir més marge de maniobra en un context de pròrroga pressupostària. Segons expliquen fonts governamentals, hi ha en joc una part del sou dels funcionaris, ja que uns 1.000 milions estaran destinats a sostenir l’increment del 2% aprovat l’any passat i, en un futur, el 0,5% addicional promès pel Govern, a més de sufragar el creixement tangencial de les conselleries. Això significa que, amb vista a la negociació amb els socis d’investidura, queda una quantitat no superior als 700 milions d’euros.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, ja va deixar caure aquest divendres que hi ha reivindicacions d’ERC i dels Comuns, com mantenir la gratuïtat de Rodalies fins que es normalitzi el servei, que no es poden executar si no s’injecten aquests recursos a les arques de la Generalitat. Tot i això, en el cas dels funcionaris, segons fonts sindicals, no hi ha precedents que per una situació de pròrroga pressupostària s’hagi retallat el salari o s’hagi congelat una pujada compromesa.
Un sol decret més
La despesa de la Generalitat en salaris públics –nòmines i productivitat– és d’11.500 milions anuals en aquests moments, però els pressupostos que hi ha en vigor, els del 2023, no incloïen els dos últims increments pactats per als treballadors públics, motiu pel qual el Govern aspira a poder sumar aquests recursos de més.
I ho vol fer, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, en un sol decret més després d’haver-se vist obligat a trossejar l’import total, de prop de 4.000 milions. Una de les coses que fa més por als socialistes és que els republicans exigeixin noves fragmentacions, un fet al qual aquesta vegada el Govern es resistirà a cedir amb l’argument que com més es trigui a aprovar el suplement més es trigarà a executar els acords a què s’hagi arribat. Sí que estan disposats, en canvi, a firmar compromisos amb ERC i els Comuns per saber a què es destinaran els 700 milions de marge disponibles.
Això sí, tenint en compte que, a més del salari dels funcionaris i de l’increment de despesa per garantir el funcionament dels serveis públics, el Govern també ha de fer front a compromisos plurianuals heretats de l’etapa de Pere Aragonès, com per exemple en matèria d’infraestructures per afrontar la sequera. La quantitat restant és la que, segons l’Executiu, hauria de servir per sufragar la gratuïtat de Rodalies –com ha aprovat el Parlament- o per impulsar la llei de barris promesa al principi de la legislatura o també donar compliment al pla d’inversions anunciat pel president Salvador Illa perquè Catalunya aconsegueixi liderar econòmicament Espanya.
A Palau voldrien deixar resolta aquesta qüestió abans de l’aturada de Setmana Santa perquè, tornant, només quedés pendent convalidar-la al Parlament, però caldrà veure si aquestes intencions casen o no amb les d’ERC i dels Comuns, a més de les reclamacions que facin els dos socis. ERC no és partidària de votar el segon suplement de crèdit en bloc i vol trossejar-lo com a mínim en dos decrets, o més i tot. Així ho va exposar aquesta setmana el líder del partit, Oriol Junqueras: "Pot ser que no hi hagi una segona de negociació de suplement de crèdit, sinó que n’hi hagi una segona i una tercera", va dir.
Notícies relacionadesPer als republicans no és fàcil estar donant suport sostingut a Illa al Parlament, de manera que volen cuinar cada pacte a foc lent i amb contrapartides clares. Així, ERC s’estima més votar els 1.000 milions per als funcionaris d’una banda –no qüestiona aquest augment de sou- i els 700 milions restants de l’altra. "De parlar parlarem, però amb condicions", exposen fonts republicanes. La seva intenció és influir en què es gasten aquests 700 milions.
Els Comuns, per la seva banda, ja han començat a marcar el terreny públicament. Han insistit que la Generalitat ha de destinar 850 milions de recursos propis en habitatge, posar en marxa la unitat d’antidesnonaments i també el cos de 150 inspectors que han d’aplicar les multes per saltar-se els límits al preu dels lloguers. Malgrat que a ERC estiguin esfullant la margarida, el Govern no concep cap altre escenari que no sigui que aquest segon suplement prosperi i que, a més, ho faci a curt termini. El contrari suposaria deixar 1.700 milions "en un calaix".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- La plaça de la Revolució recull els mobles
- Sistema sanitari Catalunya congela l'ampliació dels cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals
- Ensenyament públic El Govern ha de crear 169 aules per abaixar les ràtios de 1r d’ESO
- Novetats de l’Agència de l’Habitatge La Generalitat introdueix canvis en la definició de gran tenidor de vivendes a Catalunya
- Necrològica Mor Quimet Pairó, el maître que servia Dalí i Josep Pla al celler de ca la Teta de Figueres
- FC Barcelona L’entrenament del Barça amb què estrenarà el Camp Nou costarà 5 euros als socis i 10 a la resta
- El sostre de la cristiandat La Sagrada Família supera ja per 138 centímetres el Dit de Déu d’Ulm, el campanar més alt del món des del 1890
- Empreses Sigma Europa estableix una aliança amb Grup Vall Companys per reforçar la seva especialització en productes carnis per al consumidor
- Estrena de cine Jean-Pierre i Luc Dardenne: «La classe treballadora pateix la síndrome d’Estocolm»
 
			 
			 
			