La fiscalia vol ampliar sis mesos la investigació al nòvio d’Ayuso

La Fiscalia de Madrid ha elevat a María Inmaculada Iglesias, titular del Jutjat d’Instrucció 19 de Madrid, el seu informe contrari a la suspensió de la causa principal contra Alberto González Amador, nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, segons ha sabut aquest diari en fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). El fiscal Diego Lucas Álvarez assenyala que la peça principal dels dos delictes fiscals i la peça separada –la compra d’una empresa a la dona del president de Quirón Prevención per mig milió d’euros a canvi d’una empresa sense valor– són independents i una cosa és el delicte fiscal i una altra el delicte de corrupció en els negocis.

Així mateix, la fiscalia torna a sol·licitar que la jutge acordi la pròrroga de tota la causa per sis mesos, tenint en compte que el divendres 21 de març es compleix un any de l’obertura de les diligències. La defensa de González Amador ha sol·licitat "invertir" l’ordre de la investigació després de recórrer davant l’Audiència de Madrid l’obertura d’aquesta peça separada sense èxit. Vol que es determini el caràcter delictiu o no dels negocis de González Amador –titular de l’empresa Maxwell Cremona, societat que va guanyar una mica més de dos milions d’euros en la intermediació de venda de mascaretes durant la pandèmia i que va admetre haver comès dos delictes fiscals– amb l’empresa Quirón Prevención –que pertany al grup sanitari la contractació del qual per la Comunitat de Madrid és molt important.

Els advocats afirmen que, com que la peça separada indagarà si ingressos que Maxwell Cremona va rebre de Quirón Prevención "procedeixen d’una activitat delictiva", s’ha de suspendre el procediment principal, els dos delictes fiscals. ¿Per què? Afirmen que, "d’acord amb la consolidada doctrina de la Sala Segona [del Tribunal Suprem], els ingressos amb origen delictiu objecte del procés penal no han de donar lloc a la seva tributació".

El cas Urralburu

Els advocats esgrimeixen una sentència de la Sala Segona del Suprem, el cas Urralburu, de la qual va ser ponent un magistrat que està en la mira del PP, Cándido Conde-Pumpido, actual president del Tribunal Constitucional. Va ser Conde-Pumpido ponent del cas Urralburu, el socialista que es va convertir en el primer president d’una comunitat a ingressar a la presó (sentència del 28 de març del 2001). El delicte continuat de suborn absorbia els delictes contra la Hisenda derivats d’aquest. Si un guanya un milió d’euros i ho fa a través d’un suborn, i li condemnen el suborn i li decomissen el milió, no cap condemna per delicte fiscal.

Però la possible absorció d’un delicte fiscal per la condemna anterior per algun altre delicte del qual procedeixin alguns béns o fons no exclou la investigació i enjudiciament del delicte fiscal. Només es pot aplicar en la sentència, quan es produeixi la condemna pel primer delicte.

Notícies relacionades

El PP rebutja que Catalunya pugui recaptar l’lRPF i deixa la llei en mans dels socis d’investidura

El nou finançament de Catalunya es convertirà en un acord «bilateral» entre governs dilluns que ve

La jutge Iglesias ja va explicar a González Amador i a la seva defensa, el 24 de febrer, que no acceptava suspendre el procediment per la peça separada, que eren assumptes independents. I, a més, va citar les dues inspectores d’Hisenda que van elaborar l’informe sobre els delictes en la venda de les mascaretes en els exercicis 2020 i 2022 i la trama de factures falses utilitzades per al 21 de març.

La jutge, per tant, té pendent resoldre aquesta setmana la pròrroga de la causa per sis mesos, la sol·licitud de suspendre el procediment principal dels dos delictes fiscals i la citació d’un nou imputat i una testimoni: els advocats Javier Gómez Fidalgo i Blanca López Crespo.