Compartir les fronteres

El PSOE i Junts han acordat la delegació de competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, cosa que ha provocat un enrenou entre alguns partits polítics. A falta que la tramitació parlamentària dictamini l’abast final de la mesura, és cridaner que el partit en el Govern s’hagi atrevit a pactar en aquest àmbit, ja que el fràgil equilibri espanyol respecte a la naturalesa de la nació ha fet que alguns temes sempre siguin tabús, especialment si qui governa són les esquerres i tenen davant unes dretes envalentides.

Un Estat és una organització política definida per un territori, la seva sobirania i el monopoli de l’ús de la força. A aquest concepte teòric clàssic s’hi afegeixen matisos com que la sobirania no és només interna sinó també externa o que el territori ja no és únicament terrestre, marítim i aeri sinó també cibernètic, per exemple.

A ningú se li escapa que la teoria és una, i la pràctica, una altra: existeixen estats que es disputen fronteres, estats en els quals no és clar que el governant tingui la sobirania de forma legítima o estats que no ostenten el monopoli de l’ús de la força, però tots segueixen sent estats i considerats com a tals pel dret públic internacional.

No temin doncs en el PP, Podem i altres veus crítiques amb la mesura: es deleguen algunes competències més aviat de gestió administrativa, però no la creació normativa de les polítiques d’immigració. Catalunya podrà executar les polítiques estatals d’autorització d’estades llargues o d’expulsió, però no concedirà l’asil ni decidirà com es defineixen els criteris d’expulsió. Segons el que es coneix fins ara, es delega en la Generalitat la gestió i tramitació de processos de residència, però en col·laboració amb l’Administració estatal.

Notícies relacionades

El PSOE manté en un calaix la llei per delegar immigració a Catalunya sis mesos després d’haver-la pactat amb Junts

Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

És lògic que alguns

partits critiquin la mesura, ja que afecta els que semblen els elements bàsics d’Espanya: territori, democràcia, Estat del benestar. "El desmantellament de l’Estat", diu el Partit Popular; "un acord racista", diuen a Podem. Les crítiques han de tenir en compte diverses coses: la delegació de competències es fa a la Generalitat, no a un partit, i és la societat catalana qui decideix qui la governa. El context general d’auge de l’extrema dreta, i la competició d’aquesta en alguns nínxols amb Junts, no justifica condemnar una mesura estructural que descentralitza la gestió administrativa de les fronteres catalanes. Catalunya s’ha posicionat repetidament en favor de l’asil i el refugi, però, tot i que no fos així, el debat sobre com ha de ser l’Estat espanyol i la seva estructura de competències transferides a les comunitats autònomes no pot dependre del color que governi en aquestes. En cas de continuar així, les palanques de fre que impedeixen qualsevol canvi substancial de l’estructura de l’Estat aconseguiran trencar aquest fràgil equilibri que defensen. Poden criticar les raons per les quals s’arriba a aquest acord o el context, però el fons és legítim.