El Govern es compromet a destinar recursos a la llei de barris malgrat la pròrroga pressupostària

A finals de l’any passat, quan el Govern creia que, tot i que tard, podria ser possible tenir nous pressupostos aquest 2025, la portaveu de l’Executiu Sílvia Paneque, avisava els seus socis d’investidura –és a dir, a ERC i els Comuns–, que els comptes eren necessaris per dotar econòmicament projectes com la llei de barris. Però el president Salvador Illa ja ha assumit que no tindrà nous pressupostos i que aquest any l’haurà de transitar en pròrroga pressupostària, motiu pel qual ha activat el pla b per, almenys, disposar de 4.000 milionsmés via modificació de crèdit.

Amb la vista posada en aquests recursos addicionals, aquest dimarts el Consell Executiu s’ha compromès a garantir la dotació per poder impulsar la llei de barris amb una convocatòria abans de l’estiu –juny o juliol– perquè els municipis puguin optar a inversions d’entre 3 i 25 milions –la xifra està condicionada al nombre d’habitants dels ajuntaments que optin i compleixin els requisits– per millorar zones vulnerables. Tot just arrencar el mandat, el Govern va anunciar que aquest seria una de les naus capitanes de la seva acció governamental i que crearia un comissionat específic a càrrec de Carles Martí per donar continuïtat així a una de les iniciatives emblemàtiques dels governs tripartits.

A expenses de sumar crèdit

Aquest dimarts, ha reafirmat el seu compromís amb què així sigui activant un mecanisme alternatiu tenint en compte l’escenari de pròrroga i ha aprovat encarregar a la conselleria de Territori, Habitatge i rebutja el desplegament de la llei, que va ser aprovada l’any 2022. Es tracta d’un tràmit que permetrà recórrer a l’instrument de suplement de crèdit per garantir els recursos, que no estan previstos en els comptes vigents que van ser aprovats el 2023.

L’objectiu que té el Govern és que fins a 90 barris puguin beneficiar-se del fons de la llei i una de les zones on pretén posar especialment el focus és el Besòs. «Aquest va ser un dels projectes més ben recordats dels governs de Maragall i Montilla, va suposar una inversió que va transformar l’espai urbà», ha argumentat la portaveu de l’Executiu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha defensat que la llei de barris és necessària perquè els ciutadans «guanyin qualitat de vida» a través de la millora de l’urbanisme i la millora dels serveis que els atenen des de la proximitat.

Una partida d’almenys 150 milions

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El que no ha aclarit el Govern és la partida anual que hi destinarà, tot i que sí que es vol igualar almenys la xifra que hi va destinar el tripartit. «La dotarem el màxim que sigui possible», s’ha limitat a dir la consellera. Fonts governamentals, no obstant, admeten que es pretén que la partida sigui, almenys, de 150 milions d’euros. La via per obtenir-los tampoc és del tot clara, ja que no és el mateix disposar dels 4.000 milions de més que no tenir-los. En aquests moments, el Govern negocia amb ERC i els Comuns per aprovar el decret de suplement de crèdit en un termini màxim de dos mesos. En cas que no sigui possible aquest pacte, Paneque ha apuntat la possibilitat de recórrer a algun remanent de licitacions.

De fet, la consellera ha afirmat que tot el que defensa el Govern, també el pla econòmic per a la inversió de 18.500 milions d’euros en cinc anys anunciat divendres passat per Illa, es podrà portar a terme encara que els pressupostos estiguin prorrogats. Això sí, ha admès que perquè sigui una realitat suposarà amarrar acords amb els socis d’investidura perquè 13.700 milions del còmput global seran d’inversió directa de la Generalitat i provindran, per tant, dels comptes.