El Congrés ja permet registrar iniciatives només en català

El Congrés ha fet un pas més en l’ús de les llengües cooficials. Des d’ahir, els grups parlamentaris podran registrar qualsevol iniciativa a la Cambra baixa en català, gallec o basc sense necessitat d’acompanyar-les de la versió en castellà, com passava fins ara. «Significa valorar el nostre patrimoni lingüístic, fer que les institucions parlin l’idioma de les persones a qui representen», va defensar la presidenta del Congrés, Francina Armengol.

Un any i mig després

Un any i mig després que Armengol es comprometés a permetre l’ús de les llengües cooficials, el Congrés ha fet un dels últims passos per fer efectiu aquest dret dels parlamentaris. A través d’un missatge a la xarxa social X, Armengol va reivindicar aquest «compromís» amb el català, el gallec i el basc per acostar-se a la «diversitat de la ciutadania». Fonts de la presidència del Congrés van explicar que els grups ja tenen a la seva disposició la possibilitat de «presentar exclusivament en qualsevol de les llengües oficials els seus escrits en el registre de la Cambra baixa.

L’octubre del 2023, ERC va ser la primera formació que va registrar al Congrés dues iniciatives en català, tot i que havien d’anar acompanyades de la seva corresponent traducció al castellà. Això ara ja no serà necessari. Serà la Cambra la que s’encarregarà de traduir aquests textos. Pel que fa a això, el Congrés va adjudicar al novembre un contracte per a la traducció de documentació que va entrar en vigor l’1 de gener per un valor de 741.853,61 euros anuals i que podrà prorrogar-se fins a l’any 2027.

Notícies relacionades

El Rei tanca el 2025 amb el passat del seu pare i Urdangarin en primer pla

L’exigent sistema electoral extremeny amb les minories marcarà les aliances

Aquest compromís va arribar a l’estiu del 2023, quan el PSOE va acordar amb Esquerra Republicana i Junts situar Armengol al capdavant de la Cambra. Llavors, el bloc de la investidura va aprovar una reforma del reglament del Congrés per habilitar l’ús de les llengües cooficials en qualsevol situació, tant en el ple com en les comissions, però també per al registre d’iniciatives. Ja llavors es va establir que, «en el cas que no s’utilitzi el castellà, [el text] podrà acompanyar-se d’una traducció en aquesta llengua».

No obstant, el desplegament de les mesures ha sigut progressiu, ja que la Cambra baixa ha anat fent avenços per tal d’anar adaptant-se a les necessitats que implicaven aquest canvi. Malgrat que tot estava pactat, la portaveu de Sumar, Verónica Martínez, va atribuir al seu grup el fet que es puguin utilitzar les llengües cooficials per escrit, tot i que el seu ús ja estava permès des de l’octubre del 2023.