Òmnium portarà a la Comissó Europea el seu informe sobre l’amnistia per assenyalar les «irregularitats» en la seva aplicació

Més de mig any després de l’aprovació de la llei d’amnistia, l’independentisme continua lluitant perquè la seva aplicació es faci efectiva, mentre són desenes els recursos presentats per governs i parlaments autonòmics contra la «inconstitucionalitat» de la mesura. Conscients de la dificultat d’aquest assumpte, des de l’organització independentista Òmnium Cultural van anunciar al juny, abans que la norma tingués llum verda al Congrés, una sindicatura amb l’objectiu de «vetllar» pel compliment de la llei. L’informe d’aquesta anàlisi l’ha presentat aquest dijous a la comissió de justícia del Parlament el president d’Òmniun,Xavier Antich, que té previst elevar-lo també a instàncies internacionals, a l’assegurar que constata «irregularitats» en l’aplicació de la llei.

Notícies relacionades

Els incendis, i els tuits, van arrabassar a Vox l’agenda política

Feijóo reclama el desplegament de l’Exèrcit davant una "crisi nacional"

En paraules seves, el document posa en relleu l’«omissió i lentitud» de la posada en marxa de la mesura de gràcia i assenyala una «mala praxi judicial» en el seu desplegament. Aquest document, ha assegurat, el presentaran a la Comissió Europea perquè l’afegeixi a l’informe de l’Estat de dret d’Espanya que l’òrgan elabora periòdicament per avaluar l’estat de salut dels països membres.

Si al juny des d’Òmnium van xifrar en 1.616 els possibles «represaliats» beneficiats per la mesura de gràcia, set mesos després, l’informe emès per l’entitat apunta que un 39% han sigut amnistiats, mentre que un 41% de les peticions continuen pendents de resoldre’s, és a dir, sense resposta judicial. Davant aquestes dades, Antich ha denunciat des del Parlament un «boicot de la cúpula judicial»,així com una «estratègia d’ofensiva política» de la dreta i l’extrema dreta espanyola per «bloquejar» la seva aplicació. En aquest sentit, el president de l’entitat ha assegurat que aquesta norma ha sigut la «més recorreguda» de la història, amb 15 recursos presentats, 12 per governs autonòmics i tres per parlaments de CCAA.