L’economia va bé i els empresaris no

Eduardo Parra

Malgrat les bones dades macroeconòmiques, l’empresariat continua sense mirar amb bons ulls el Govern de Pedro Sánchez. Aquest fet és més disruptiu en la trajectòria dels governs socialistes que l’entesa amb els nacionalistes. Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero mai van tenir una relació tan agra amb l’empresariat, o almenys amb els representants de l’empresariat. No hi ha dubte que la coalició primer amb Podem i ara amb Sumar ha incidit en aquesta dinàmica. Per a l’empresariat, els bons indicadors macroeconòmics responen en bona part a raons conjunturals, com, per exemple, l’allau de fons públics que arriben des de la UE, el nou còmput de l’atur o el comportament extraordinàriament positiu del turisme encoratjat per la inestabilitat en altres zones del Mediterrani. I contra aquests bons resultats que poden canviar en qualsevol moment, la coalició està imputant costos en matèria laboral i impositiva de caràcter permanent. Els últims exemples serien la reducció de la jornada laboral i els impostos a la banca i a les energètiques. Despeses estructurals contra ingressos conjunturals. Qualsevol auditor emetria, com a mínim, una excepció i fins i tot una opinió desfavorable.

Durant els seus governs, Sánchez ha perdut o cremat alguns dels amortidors que tenia d’aquestes tensions. Primer, per la conversió a l’heterodòxia de l’exvicepresidenta Nadia Calviño. Després, per la seva marxa, que es va sumar a la d’Iván Redondo. Ara, l’única persona de l’entorn de Sánchez que genera confiança als empresaris és el president Salvador Illa. I els únics empresaris que respecten en públic el Govern són els catalans, especialment Foment del Treball. És en aquest context que Junts, tot i la seva trajectòria erràtica, recupera interlocució amb l’empresariat que té més interessos que ideologia. Un moment inèdit.

Temes:

Sumar Govern Pedro Sánchez Felipe González

Inicia sessió 0 Comentaris