Begoña Gómez declara que no pretenia enriquir-se amb el ‘software’

La dona del president del Govern, Begoña Gómez, va trencar ahir amb el silenci que va mantenir en les seves dues compareixences anteriors davant el jutge Juan Carlos Peinado, que la investiga per fins a quatre presumptes delictes de corrupció. En aquesta ocasió va respondre a les preguntes que li va formular el seu advocat, l’exfiscal i exministre de l’Interior, Antonio Camacho. Així va poder negar els fets en què es basen les seves imputacions i posar èmfasi que en cap moment va tenir intenció d’enriquir-se amb la càtedra de Transformació Social Competitiva, ni molt menys amb la gestió del seu software, la gestió del qual va atribuir a la Universitat Complutense de Madrid.

La tercera citació de l’empresària obeïa precisament a l’ampliació de querella realitzada per l’acusació popular que exerceix Hazte Oír pels presumptes delictes d’apropiació indeguda i intrusisme, que se sumen als que ja pesaven sobre ella per tràfic d’influències i corrupció en els negocis en relació amb el sistema informàtic necessari per al desenvolupament de la càtedra. En aquest sentit, segons fonts presents en la declaració, Gómez va negar els principals extrems d’aquesta acusació.

Notícies relacionades

ERC veu insuficient el nou finançament: "La música sona bé, però les concrecions són mínimes"

Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model

Així, va assenyalar que mai va voler apropiar-se de les marques, sinó que les va registrar com a protecció per garantir que algú s’apropiés el nom, i que el domini es va intentar inscriure com .org per poder desenvolupar el projecte de plataforma de mesurament d’empreses, però es va haver de fer amb .es durant dos anys fins que al tercer la universitat va refusar renovar-lo. Va assegurar que mai es va pretendre cobrar per l’ús de la plataforma. Ni de bon tros va voler enriquir-se amb la càtedra, i va recordar que per ella només guanyava 15.000 euros.

Va assegurar que la Complutense volia atraure tot allò relatiu a sostenibilitat i que la càtedra tenia el propòsit de professionalitzar aquest àmbit, el previst a l’Agenda 2030.