El PP utilitza el seu control del Senat per enfrontar el Govern amb els seus socis

Cada votació al Congrés es mira amb lupa per analitzar la salut del bloc de la investidura. N’hi ha per a això i per a molt més. Només aquesta setmana, el Govern ha patit tres derrotes a mans de Junts i, en menor mesura, del PNB. Alberto Núñez Feijóo, conscient de la "precarietat parlamentària" en què es troba l’Executiu, no deixa d’intentar engrandir la bretxa entre Pedro Sánchez i els seus socis amb constants picades d’ullet als independentistes i nacionalistes, i té a la seva disposició la tecla adequada per mirar de tensar encara més el fràgil equilibri que sosté el Govern: la majoria absoluta que el PP té al Senat.

"Un any després, les coses no van bé", va avisar Carles Puigdemont dilluns sobre la relació amb l’Executiu. I aquesta setmana ha sigut una bona prova d’això. Hores després d’aquestes paraules, el PP i Junts es van aliar en contra del Govern per intentar suspendre l’impost sobre el valor de la producció elèctrica. Va ser un clar exemple dels acords a què poden arribar les dues formacions i que els conservadors volen repetir a la Cambra alta amb el paquet fiscal del Govern, per molt que pugui semblar una contradicció. Quan als populars els interessa atacar Pedro Sánchez pels seus pactes, parlen de Junts com "el partit del pròfug Puigdemont"; aquesta setmana, en canvi, els de Feijóo celebraven la seva capacitat negociadora amb els independentistes catalans al Congrés… Les paradoxes de la política.

La majoria absoluta del PP al Senat els permet vetar o esmenar qualsevol llei al seu gust, tot i que després el Congrés pot aixecar aquest veto o retirar els canvis. No obstant, per a això és necessari una majoria absoluta, i per aconseguir-la el Govern necessita tots els seus socis. I aquí és on els populars han vist un possible filó: introduir esmenes al Senat a les lleis que tant Junts com el PNB vegin amb bons ulls perquè les dues formacions els donin suport i, de passada, forçar l’Executiu a haver de tornar a negociar les mesures quan tornen al Congrés per a l’aprovació definitiva abans que surtin al Butlletí Oficial de l’Estat.

"Llegir les sensibilitats"

Els populars posaran a prova aquesta estratègia en el projecte de llei de l’impost mínim global a les multinacionals, en què el Govern ha introduït el seu paquet fiscal. Dimecres van incloure en la norma una quinzena d’esmenes amb picades d’ullet a Junts i el PNB. "Nosaltres intentem llegir també les sensibilitats i el que busquen altres partits per veure en què ens podem posar d’acord", va explicar el mateix vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo, quan van registrar les iniciatives fa unes setmanes.

L’estratègia dels populars va obligar aquest dimecres els senadors de Junts i el PNB a confirmar la seva lleialtat al paquet fiscal que van pactar amb el Govern al Congrés. Fonts de la formació postconvergent expliquen que, amb Puigdemont i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, exigint a Sánchez que compleixi tots els seus acords, ells han de fer el mateix. No obstant, les mateixes fonts veuen amb bons ulls propostes del PP.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Els populars no volen desaprofitar aquesta oportunitat de desequilibrar la relació entre el PSOE i Junts, per la qual cosa fonts conservadores van assegurar que les converses continuaran fins aquest dimecres, quan la llei es voti en el ple del Senat, amb l’objectiu d’introduir-hi les esmenes pactades. D’aquesta manera, el Govern s’hauria de tornar a asseure a la taula amb Junts per negociar el vot favorable dels postconvergents a aixecar aquests canvis.

Fonts del PP remarquen que l’entesa amb Junts s’està donant en "l’àrea econòmica que acostuma a coincidir en partits conservadors", mostra que Sánchez no encapçala "cap majoria progressista, perquè ni a Junts ni al PNB els pots incloure allà".