Junts tanca les disputes territorials al prendre Turull el control del partit

Junts va obrir una nova etapa després del congrés de Calella celebrat a finals d’octubre i va deixar enrere les turbulències internes que va arrossegar des del seu naixement. "Calella, capital de Bulgària", feia broma fa uns dies un dirigent de la formació, amb referència a la majoria a la búlgara que va obtenir l’expresident Carles Puigdemont com a cap de les files. La mateixa tònica s’ha repetit ara amb l’última part del procés congressual, que consisteix en l’elecció de les executives comarcals, dels corrents ideològics i de les sectorials.

La votació, els resultats de la qual es donaran a conèixer avui, va arrencar dimecres pràcticament sense suspens. Dels 80 càrrecs en joc, només en quatre llocs es va presentar més d’una llista, cosa que en representa només un 5%. Es tracta de les executives territorials de tres comarques –Maresme, Anoia i Urgell– i la de la direcció del corrent ideològic d’esquerres. Junts compta amb tres corrents –el d’esquerres, el liberal i el socialdemòcrata– al qual poden subscriure’s tots els militants i cada una té la seva pròpia direcció. En la liberal no hi ha hagut competència i en la socialdemòcrata no feia falta renovació perquè es va actualitzar fa un any.

En la resta de comarques i sectorials, o no hi havia competència o l’actual executiva –comandada per Jordi Turull en la secretaria general i Judith Toronjo en la d’organització– va aconseguir un pacte previ entre rivals, circumstància que contrasta amb la batalla de fa dos anys.

El pols amb Borràs

En aquell moment, Turull va arribar a un pacte amb Laura Borràs per repartir-se el poder dins de l’executiva. Ell es quedava amb el lloc de secretari general i ella assumia la presidència, a més de distribuir-se la resta de llocs equitativament, al 50%. No obstant, els seus afins es van enfrontar en les posteriors eleccions internes. Llavors es va votar la direcció de tres vegueries, set comarques i dos corrents interns. En tots aquests llocs es van imposar les candidatures pròximes a Turull, en detriment de les avalades per Borràs.

Aquesta vegada, la principal disputa és en el corrent d’esquerres, on també hi ha batalla entre els afins a l’actual direcció i pròxims a Borràs. La primera llista està encapçalada per Jordi Salvadó i inclou candidats com Oriol Izquierdo, membre de l’executiva nacional. L’altra candidatura és organitzada al voltant d’Esteve Planas, que es considera de l’entorn de Borràs, i que ha rebut suport de persones a les xarxes com l’actor Toni Albà.

Notícies relacionades

Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

Els de Planas s’autopresenten com els "fidels a l’1-O" o "octubristes", terminologia que també utilitza Borràs, i critiquen el "gir" que consideren que ha fet Junts des del congrés de Calella "cap a una dreta similar a la de l’antiga Convergència".

No obstant, la divisió en el corrent d’esquerres és anecdòtica i no es reprodueix als altres tres llocs en disputa. A la resta de llocs, on no hi ha pugna o s’ha apaivagat amb pactes, hi ha certa continuïtat: el 72,5% dels actuals líders repeteixen en el càrrec, mentre que el 22,5% restant no ho faran. Amb aquesta elecció que culmina el procés congressual, Turull s’assegura el control absolut del partit.