L’espera sobre Gómez

Almudena Lastra (Madrid, 58 anys) ja es va pronunciar a favor d’admetre a tràmit la querella presentada per l’Advocacia de l’Estat en defensa de Pedro Sánchez contra el jutge Juan Carlos Peinado (titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid) i li quedava per definir davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) si s’ha d’admetre a tràmit la que, al seu torn, va presentar Begoña Gómez, dona del president del Govern, contra el jutge. Aquest dijous, 19 de setembre, la fiscal va sol·licitar, per pronunciar-se, "un testimoni íntegre de les actuacions en paper".

La defensa de Gómez va apressar la secció 23 a resoldre de manera expedita el recurs d’apel·lació, però la sala –integrada pels magistrats Enrique Bergés de Ramón, María del Rosario Esteban i José Sierra– va desestimar el seu recurs de súplica amb l’argument que s’ha "seguit l’ordre ordinari del despatx d’assumptes". I va tornar a assenyalar el 30 de setembre per deliberar, votar i sentenciar.

La sol·licitud del "testimoni íntegre" per part de Lastra segueix la petició del "testimoni íntegre" el 12 de setembre per la secció 23 de l’Audiència de Madrid, formada pels magistrats Enrique Bergés de Ramón (ponent), María del Rosario Esteban, presidenta, i Jesús Gómez Angulo Rodríguez.

El recurs d’apel·lació de l’advocat Antonio Camacho, lletrat de Gómez, contra la instrucció del jutge Peinado, demana l’arxiu de les actuacions perquè es tracta d’una "investigació prospectiva". Amb això vol dir que és una excursió de pesca del jutge, que porta endavant una causa "universal" en la qual busca indicis sense partir d’una versemblant aparença de conductes delictives de tràfic d’influències. I també es deixa constància de vulneració del secret del sumari per part del jutge d’instrucció, que va traslladar a l’acusació popular de Vox part del sumari secret.

Els lectors i lectores es preguntaran: ¿què passa que tots demanen "testimoni íntegre de totes les actuacions", és a dir, en paper? Doncs passa que el jutges i fiscals de Madrid no compten amb un expedient judicial electrònic.

La querella del president del Govern –via advocacia de l’Estat– ja compta amb ponent en el TSJM –el magistrat José Goyena Salgado– i amb el dictamen favorable a la seva admissió a tràmit de la fiscal superior Lastra i, per tant, es troba a estudi del ponent. La de Begoña Gómez, que també té ponent en el TSJM –el magistrat José Ramón Suárez Robledano–, en canvi, arran de la sol·licitud del "testimoni íntegre" de totes les actuacions de la fiscal superior Lastra, encara no ha començat el seu recorregut. És a dir: saber si l’Audiència de Madrid, amb la seva important decisió, decideix continuar la presumpta investigació o si s’inclina per l’arxiu, com demana la defensa de Gómez. O, també, si és adient una segona retallada de les actuacions.

De moment, la data del 30 de setembre es manté, això si la lectura del "testimoni íntegre" de les actuacions per part del ponent, Bergés de Ramón, no requereix ampliar el termini. ¿Quines possibilitats s’obren al recurs d’apel·lació? "Els magistrats tenen un perfil conservador, però són competents, seriosos i rigorosos", segons impressions recollides en diverses fonts judicials. "Però fa l’efecte que el ponent vol fer una valoració de tot el material. És a dir: una revisió exhaustiva", va assenyalar un magistrat.

Cinc mesos

La tramitació de les dues querelles per delictes de prevaricació estan a l’expectativa del que decideixin els magistrats de la secció 23 de l’Audiència de Madrid. Perquè, si s’obre pas l’arxiu, decauran. Amb tot, les fonts consultades no consideren l’arxiu de les actuacions com el desenllaç més factible.

Notícies relacionades

El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP

El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá

Dimarts qu e ve, 24 de setembre, es compliran cinc mesos des que el jutge Peinado va decidir obrir diligències en aquesta presumpta causa arran d’una querella del sindicat Manos Limpias. Està clar que un jutge d’instrucció té molt poder i, al prendre declaracions i decidir la imputació, a part de Begoña Gómez, de presumptes sospitosos (l’empresari Juan Carlos Barrabés i el rector de la Universitat Complutense, Joaquín Goyache), ordenar entrades i registres (Barrabés) i confiscar telèfons (Barrabés), pot oferir una quantitat aparent de diligències a través de les quals "com si" la causa és consistent.

La clau és determinar si el que fa Peinado (vulneració del secret sumarial) és una excursió o bé una autèntica instrucció. En la recta final cap al 30 de setembre vinent, el jutge Peinado pot donar via lliure al trasllat a les parts del vídeo de la declaració de dos minuts del testimoni Pedro Sánchez del 30 de juliol al palau de la Moncloa –avantsala d’una possible difusió en els mitjans–, una diligència forçada sense plantejar la possibilitat d’una visita concertada a la seu de la presidència del Govern, després de rebutjar la declaració per escrit que la llei contempla per al president, ministres i altres càrrecs.