La Moncloa deixa les Canàries sense decret urgent per als menors migrants

Aquesta és la conclusió de la reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, amb el cap de l’Executiu regional, Fernando Clavijo, celebrada ahir a Santa Cruz de La Palma, a la qual també va assistir el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. "El decret llei no és la solució perquè 30 dies després no hi hauria prou vots per convalidar-lo, perquè el PP ja va votar en contra del text de la reforma el mes de juliol passat al Congrés junt amb Vox i Junts", va afirmar Torres per justificar per què, malgrat la reiterada petició del gabinet canari, no s’ha optat per la via d’urgència.

No obstant, el mateix Clavijo va assegurar que Sánchez "s’ha implicat i donat instruccions per aconseguir com més aviat millor captar els vots del PP" al Congrés. "No tirem la tovallola", va insistir Clavijo, per afegir: "No podré mostrar la meva satisfacció fins que els compromisos plantejats es facin realitat" i malgrat la "cordialitat" de la trobada amb Sánchez.

La mateixa quantitat de diners

El cert és que, a més de no aconseguir una solució urgent al reallotjament de menors, les Canàries tampoc van aconseguir que l’Estat compensi el sobrefinançament que suposa tutelar gairebé 6.000 menors, ja que Clavijo només va aconseguir el compromís de Sánchez de 50 milions d’euros per al que queda d’any, la mateixa partida que hi havia consignada, a través de les esmenes, en els Pressupostos del 2022 i el 2023.

Clavijo va sol·licitar un augment substancial i "proporcional", atès que els immigrants menors desemparats ara són més del doble dels que acollien les Canàries fa dos anys i la seva tutela suposa per a les arques illenques 14 milions al mes, 2,5 milions mensuals només en atenció sanitària.

D’aquesta manera, el cap del Gabinet canari es va alinear amb els seus socis del PP, els barons autonòmics del qual demanen un finançament adequat a les comunitats que rebin els menors de les Canàries, Ceuta i Melilla. "Al cap i a la fi són recursos públics", va recordar Clavijo. Un dels arguments que van portar el PP a votar en contra de permetre la tramitació al Congrés de la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria el juliol passat va ser que feia falta que el Govern dotés amb els fons precisos i coordinés les autonomies implicades.

Clavijo va insistir després de la reunió amb Sánchez que el problema de la immigració "és un drama humanitari i no es tracta d’un problema polític o territorial, es tracta d’un problema de país, per la qual cosa hem de donar, totes les institucions espanyoles, una resposta unànime i coordinada per evitar que les Canàries afrontin en solitari haver-se convertit en la porta d’entrada cap a Europa". Malgrat que des de l’Executiu central s’insisteix a assenyalar amb el dit el PP, que amb el seu vot en contra va impossibilitar al juliol la presa en consideració de la modificació legal, Clavijo va mantenir el to conciliador cap als seus socis en el Govern regional, insistint que "no és un assumpte de comunitats autònomes solidàries o insolidàries, és un assumpte de país". Per això, no va ser crític amb el fet que Galícia i Castella i Lleó es fessin enrere després de plantejar acollir més menors que els pactats en l’última conferència sectorial celebrada a Santa Cruz de Tenerife.

Coordinació conjunta

"Tots els presidents de totes les comunitats autònomes m’han mostrat la seva solidaritat en les converses que hem mantingut, però també és cert que la solució passa per una coordinació que sigui conjunta", va dir Clavijo.

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

El cert és que la Xunta de Galícia i la Junta de Castella i Lleó van trigar poques hores dimecres passat per negar l’anunci de Clavijo que els seus homòlegs Alfonso Rueda i Alfonso Fernández Mañueco s’havien ofert a acollir, si fos necessari, un nombre més alt de menors migrants que els acordats fa un mes. Els dos presidents autonòmics del PP van insistir que qualsevol acord en aquest sentit ha de passar per la Conferència de Presidents.

I aquest serà el nou escenari en el qual els governs central i canari buscaran el suport del PP per modificar la llei d’estrangeria. Tant el ministre Torres com el president canari han posat les seves mires en la Conferència de Presidents que se celebrarà al setembre a Cantàbria. Tot i que encara no s’ha fixat la data, els dos dirigents creuen que s’hi arribarà amb un text que la direcció nacional del PP podrà recolzar.