El Govern veu en Illa el final del conflicte i encara una difícil etapa amb Junts
El malestar en el PSOE pel concert econòmic i la relació amb els postconvergents en el Congrés marcaran l’agenda de l’Executiu
Algun ministre admetia ahir en privat la seva confusió davant la fuga de Puigdemont
Totes les arriscades iniciatives liderades per Pedro Sánchez des que va arribar a la Moncloa davant la crisi territorial a Catalunya (la taula de diàleg amb el Govern, els indults, la rebaixa de la malversació, la derogació de la sedició i l’amnistia) buscaven el desenllaç que va tenir lloc ahir al Parlament: la investidura d’un president socialista com Salvador Illa. "És el final del procés", asseguren els col·laboradors del cap de l’Executiu. El dictamen és una mica prematur. Encara és aviat per donar per descomptat que les conseqüències de tot l’esdevingut durant la tardor del 2017 han quedat enrere. En l’entorn de Sánchez reconeixen que no ha sigut gens fàcil arribar fins aquí.
Les mesures aprovades han provocat malestar i incomprensió dins del PSOE, i, de totes elles, la que més enrenou ha provocat és el recent pacte amb ERC perquè recolzi Illa a canvi d’un concert econòmic per a Catalunya que, si arriba a complir-se (encara no està del tot clar), suposarà la sortida de l’autonomia del règim comú de finançament. Alhora, la jornada d’ahir, amb la breu aparició de Carles Puigdemont pujat a un escenari a Arc de Triomf i la seva posterior fuga en vista de tothom, junt amb la citació judicial de Jordi Turull, secretari general de Junts, pel seu presumpte paper en la fugida de l’expresident, remeten els traumàtics fets de fa set anys. Però en el Govern central diuen que estan convençuts que els dos assumptes són passatgers. L’arribada del líder del PSC al Palau de la Generalitat té tanta transcendència, segons aquesta tesi, que les altres coses són secundàries.
Missatge en català
Tot just va ser investit Illa, Sánchez va publicar un missatge íntegrament en català a la xarxa social X, l’antiga Twitter. "Hem treballat junts en les circumstàncies més adverses. Sé del teu amor per Catalunya. Conec la teva temperància, el teu sentit comú i la teva capacitat de treball. Justament el que necessita Catalunya. Seràs un gran president. Catalunya guanya, Espanya avança. ¡Enhorabona, Salvador Illa!", va escriure Sánchez.
Els socialistes, que van perdre gairebé tot el seu poder territorial en les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2023, passen ara de governar tres a quatre comunitats. Castella-la Manxa, Astúries, Navarra i Catalunya, la més important d’aquest petit grup. Però no es tracta només d’una qüestió de nombre d’habitants i capacitat econòmica. Amb la investidura d’Illa, Sánchez demostra que la seva resposta davant l’independentisme ha servit per desinflar-lo, en contra del que sosté el PP.
Tot i així, el moviment deixa importants peces per encaixar. La inquietud en el PSOE per la nova sobirania fiscal per a Catalunya pactada amb ERC no remet, per molt que els decibels hagin baixat en públic a causa de l’aturada estival. Sánchez i la seva vicepresidenta segona i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, continuen sense donar explicacions sobre l’acord, que perquè es materialitzi ha de ser validat per majoria absoluta en el Congrés dels Diputats, amb diversos socis de la coalició del PSOE i Sumar, com Compromís, CHA i el BNG, que deixen clares les seves reserves.
Set diputats indispensables
Allà, a la Cambra baixa, també hi ha els set diputats de Junts. Són indispensables perquè l’Executiu aprovi les seves iniciatives, dins d’una legislatura marcada fins ara per la sequera legislativa, i els últims esdeveniments, de l’elecció d’Illa amb els vots de PSC, ERC i Comuns fins al fugaç acte de Puigdemont a Barcelona i posterior escapada, no contribueixen a l’entesa. Al contrari.
Els socialistes s’esforçaran durant els pròxims mesos a rebaixar el malestar en les seves files i tornar a atraure els postconvergents. Però no serà a curt termini. "Discreció, tranquil·litat i paciència", van assenyalar fonts de la Moncloa. Tant el Govern com el PSOE es van instal·lar oficialment durant tota la jornada en el silenci, mentre diversos membres de l’Executiu, inclòs algun ministre, admetien en privat el seu desconcert davant la fuga de Puigdemont.
Notícies relacionadesEls col·laboradors de Sánchez havien donat per fet en els dies previs que l’expresident, sobre qui continua pesant una ordre de recerca i captura al considerar el Tribunal Suprem que la llei d’amnistia no és aplicable al delicte de malversació que se li imputa pel referèndum de l’1-O, seria detingut sense més problemes. No va ser així. Els socialistes van culpar de l’escapada de Puigdemont (el seu "últim espectacle", van dir) els Mossos d’Esquadra, i van rebutjar la responsabilitat que Alberto Núñez Feijóo va endossar a Sánchez.
Però hi ha un precedent que no acaba de casar amb aquesta visió. El 2019, durant el debat electoral de les generals celebrades el 10 de novembre, el cap de l’Executiu va assenyalar el PP de la fugida de l’expresident dos anys abans per evitar ser jutjat. "A vostès se’ls va escapar Puigdemont i jo em comprometo a portar-lo", va dir el president del Govern a Pablo Casado, llavors candidat dels conservadors a la Moncloa. Eren altres temps. Des d’aleshores fins avui, Sánchez ha hagut de desdir-se de les seves paraules i ha hagut d’abraçar dues iniciatives que havia rebutjat amb contundència per aconseguir a canvi la seva continuïtat en la Moncloa i la investidura d’Illa: l’amnistia i el concert català.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.