Normalitat institucional

D’una banda, la reunió de la Comissió mixta d’assumptes econòmics i fiscals Estat-Generalitat que ha permès acordar una injecció de 1.000 milions a Rodalies i de 150 milions anuals a un fons de recerca, dos dels compromisos pendents de compliment que ERC ha exigit per prosseguir les negociacions per a la formació de govern a Catalunya. De l’altra, l’assistència dies enrere de la consellera d’Economia, Natàlia Mas, al Consell de Política Fiscal i Financera després de moltes absències dels màxims representants del Govern català; juntament amb la reunió prevista per a avui entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès en la qual s’ha d’avançar en el també pendent traspàs de l’ingrés mínim vital. Són mostres de la recuperació de la normalitat institucional a Catalunya i de la voluntat socialista de preparar el camí cap a la investidura.

Notícies relacionades

El jutge deixa lliure Leire Díez, l’expresident de la SEPI i el ‘soci’ de Cerdán al no demanar la fiscal el seu ingrés a la presó

Feijóo augura que Extremadura iniciarà «el canvi» per acabar amb la «degradació» de Sánchez

Que a més la trobada de presidents tingui lloc en plenes negociacions i a pocs dies que expiri el termini donat pels republicans per formalitzar un acord que hauran de sotmetre a les bases del partit alimenta les expectatives que en aquesta reunió s’abordi la qüestió de la investidura, per molt que des del Govern català s’hagi descartat i s’hagi atribuït la reunió a una coincidència temporal. Així, és més que previsible que s’hi abordi la demanda de finançament singular per a Catalunya feta per ERC i que s’ha convertit en pedra angular d’un eventual acord entre aquest partit i el PSC.

Al cap i a la fi, aquesta és una qüestió que no depèn del PSC, sinó del Govern d’Espanya, que a més és molt conscient que la seva pròpia supervivència en gran mesura també depèn d’aquest acord. Si la recuperació de la normalitat institucional i el compliment dels pactes s’ha de celebrar com una bona notícia, no ho és tant el fet que sigui fruit més de la necessitat que del resultat d’una veritable cultura de pacte i respecte institucional, tot i que pot ser que aquesta experiència serveixi d’aprenentatge.