L’Advocacia de l’Estat demana al jutge amnistiar els encausats per Tsunami

D’aquesta manera, segons que ja va informar sense èxit davant el Tribunal Suprem en relació amb el procés, l’advocada de l’Estat Zaida Isabel Fernández Toro assenyala que "la interpretació finalista o favorable a l’aplicació de la llei [...] implica un criteri restrictiu (no extensiu) de les causes d’exclusió", cosa que suposa que s’ha d’aplicar a la causa, perquè aquesta era "la veritable voluntat del legislador" a l’hora d’articular-la com "un mitjà adequat per abordar circumstàncies polítiques excepcionals" en "consecució d’un interès general", com estableix la norma en el seu preàmbul.

Aquesta "necessitat de superar i encarrilar conflictes polítics i socials arrelats, en la recerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com d’una integració de les diverses sensibilitats polítiques, implica, irremeiablement, la clara intenció del legislador que quedin incloses dins del seu àmbit d’aplicació totes les manifestacions que revelin tensió política, social i institucional, ja que només d’aquesta manera es compliria l’objectiu que aspira a resoldre: la normalització institucional, política i social a Catalunya".

Un altre criteri

En un escrit de 33 pàgines, els serveis jurídics de l’Estat repassen la interlocutòria d’imputació dictada pel jutge García-Castellón per afirmar que les conductes que atribueix a Marta Rovira, Josep Lluís Alay, Josep Campmajó, Jesús Fernández Sellés, Marta Molina, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jaume Cabani i Nicola Flavio Giulio Foglia "no arriben" a ser definides "com a delicte de terrorisme", segons la directiva europea sobre aquest delicte.

"Potser les accions imputades podrien ser subsumides a l’article 573 del nostre Codi Penal però no així, segons el nostre parer, a l’article 3 de la directiva, molt més restringit, al tractar-se d’una norma amb finalitat harmonitzadora de minimis", assegura l’informe, que, després de recordar la negativa suïssa a col·laborar amb la justícia espanyola, afegeix que no n’hi ha prou de tipificar tals actes, encara indiciàriament, com a delicte de terrorisme segons el dret espanyol, sinó que fa falta en aquest cas fer-ho en vista de l’article 3 de la directiva".

Notícies relacionades

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

Conseqüències jurídiques

A més, descarta l’aspecte més controvertit del cas, al negar que les greus lesions que van patir els policies que exerceixen l’acusació popular quedi exclòs de l’amnistia. "Amb independència de com de reprotxable siguin les conductes i conseqüències jurídiques que les esmentades actuacions van implicar, en particular lesions de gravetat a membres dels Cossos de Seguretat de l’Estat, pel seu abast i contingut no mereixen el qualificatiu de greus violacions de drets humans d’acord amb la interpretació i sentit que li atribueix en el Dret Internacional dels Drets Humans i en particular el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals", diu la representant de l’Advocacia de l’Estat.