Parlament
Il·lustres mileuristes i milionaris
La declaració de béns dels diputats catalans treu a la llum algunes curiositats i sorpreses sobre el seu patrimoni.
Un dels primers tràmits a l’iniciar-se una nova legislatura és la declaració de béns dels diputats del Parlament, un requisit necessari per poder accedir a la plena condició de parlamentari. Cotxes, societats, vaixells, pisos, guanys... Declaren tota mena de patrimoni. Aquests són alguns dels més rellevants.
Jaume Giró, 7,7 milions.
La persona més rica de l’hemicicle és Jaume Giró, diputat de Junts, que repeteix en el primer lloc. Amb un patrimoni de 7,7 milions d’euros, l’exconseller d’Economia declara entre els seus béns quatre vivendes (1,7 milions), accions per valor d’un milió d’euros, vehicle i un vaixell de segona mà. Assenyala tenir més de quatre milions i 712.000 euros en un pla de pensions. En el segon lloc, a molta distància, hi ha la també parlamentària de Junts Anna Navarro, que acredita 398.000 euros en el seu compte corrent i una vivenda pel valor d’1,1 milions d’euros.
SUSANA MARTÍNEZ, 600 euros.
Les diferències a l’hemicicle reflecteixen les realitats de la societat catalana. La parlamentària que menys patrimoni declara és Susana Martínez, del PSC. La jove, de 31 anys i de Sant Adrià de Besòs, s’estrena en aquesta legislatura i apunta tenir 600 euros i cap propietat.
Illa-Puigdemont. ¿Qui en té més?
En compte corrent disposen de pràcticament el mateix capital, uns 120.000 euros, tot i que el socialista té la meitat d’aquest import en un pla de pensions. Tots dos coincideixen també a tenir una vivenda a mitges, la de l’expresident per un valor de 325.000 euros i la d’Illa per 217.000 euros. La principal diferència és que l’expresident té una hipoteca de 100.000 euros.
El cas d’Ignacio garriga.
Crida l’atenció la declaració de béns del líder del partit d’ultradreta Vox, Ignacio Garriga, a qui un informe del Parlament li atribueix despeses personals que estan computades al partit de més de 39.000 euros. Garriga manifesta tenir 3.000 euros en compte corrent i un cotxe en rènting des del 2022. A aquesta situació se li suma un préstec personal en el qual hi ha 1.300 euros pendents d’abonar.
El principal hereu.
És curiós el cas de les herències. Josep Rull, president del Parlament, té la totalitat de les seves propietats declarades –que són cinc– com a herències, amb un valor de 860.000 euros, i totes del mateix any: 2022. Tres les ostenta al 100% i en les altres dues té una tercera part de la propietat.
Notícies relacionadesEls que tenen més propietats.
Els dos diputats que més propietats (vivendes, garatges o finques) declaren són Laura Vilagrà, vicepresidenta en funcions i diputada d’ERC, i Alberto Bondesio, del PSC. Tots dos en tenen més d’una desena: en total 11 i per un valor similar. Les propietats de Vilagrà, en quatre de les quals és la propietària única, sumen un valor total de 400.000 euros i han sigut totes elles, a excepció d’una, herències. El cas de Bondesio és semblant: el valor total és de 430.000 euros, i deu de les 11 han sigut adquirides per herències, mentre que ell només n’ostenta al 100% una d’elles.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Etologia Així ajuda el vincle amb els animals a superar el dolor emocional
- Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
- Nova cita cultural Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí
