L’oficina de Puigdemont demana que se li apliqui ja el sobreseïment
Albert Alay argumenta al jutge García-Castellón que resistir-se a tramitar-lo suposaria un "retorciment de la norma"

L’historiador Josep Lluís Alay, cap de l’oficina a Brussel·les de l’expresident Carles Puigdemont, ha preferit no esgotar el termini de 10 dies que va concedir al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón per pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia a la causa de Tsunami Democràtic i li va reclamar que n’acordi el sobreseïment lliure, com preveu la norma que va entrar en vigor la setmana passada, per quedar exempt de qualsevol responsabilitat penal.
En un escrit de 12 pàgines, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, la defensa d’Alay, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, argumenta que els delictes de terrorisme que s’imputen en la causa són inexistents, però en qualsevol cas estarien fora dels declarats exempts per la mateixa llei d’amnistia, malgrat la mort del ciutadà francès, que va tenir un infart durant el bloqueig de l’aeroport del Prat.
En aquest sentit, argumenta que faltaria el requisit previst en la mateixa llei d’amnistia per deixar fora els casos en què s’hagués produït una mort, perquè exigeix intencionalitat. "Qualsevol altra interpretació comporta un retorciment de la norma i un forçament de la voluntat del legislador", es diu en l’escrit.
"Molt s’ha especulat i abusat respecte d’un succés luctuós esdevingut el dia de la manifestació de Tsunami. No obstant, es miri per on es miri, aquest fet, que no guarda cap relació amb la manifestació, no pot ser qualificat d’intencionat", assegura l’escrit, que afegeix que es va tractar d’una mort "fortuïta i mai intencionada" no relacionada amb les manifestacions de Tsunami Democràtic.
Una simple manifestació
Notícies relacionadesAfegeix que les manifestacions organitzades per la plataforma Tsunami Democràtic en cap cas poden veure’s com "actes que puguin ser qualificats com a violacions dels drets reconeguts a l’article 3 del Conveni, que prohibeix la tortura i els tractes inhumans o degradants", que són els únics que queden exclosos de l’amnistia. "En definitiva, en el cas que ens ocupa, és evident que no estem davant la vulneració de cap d’aquests dos preceptes", assenyala l’escrit.
"Estem davant uns fets que no passen de ser l’exercici legítim del dret de manifestació, per molt àmplies i freqüentades que hagin sigut", pel que és procedent aplicar la llei que va entrar en vigor la setmana passada i "declarar amnistiats els fets pels quals s’investigava" Alay.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- Proposició al Congrés El PP rebutja que Catalunya pugui recaptar l’lRPF i deixa la llei en mans dels socis d’investidura
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Reunió entre governs a Palau El nou finançament de Catalunya es convertirà en un acord «bilateral» entre governs dilluns que ve
- Control exhaustiu Barcelona proposa a Airbnb un nou conveni més exigent: «Hi ha anuncis en què l’amfitrió es diu James Bond»