El xoc per l’amnistia i la carta de Sánchez marquen el debat de TV3

La majoria de partits van buscar de seguida el cos a cos amb el candidat del PSC, Javi López. Els representants de la dreta i l’extrema dreta van veure amb l’amnistia l’oportunitat d’intentar el desgast socialista. Per al candidat de Vox, Juan Carlos Girauta, la llei és una "baixada de pantalons" de Sánchez i per la candidata del PP, Eva Poptcheva, un exemple de la "submissió" del PSOE per donar "impunitat" a l’independentisme i a l’expresident Carles Puigdemont. Jordi Cañas, de Ciutadans, va dir que és una normativa per a "pròfugs i delinqüents" amb uns valors "absolutament" contraris als europeus.

De seguida els partits sobiranistes van sortir en defensa de la llei de l’oblit penal del procés. Diana Riba (ERC) va recordar que a Europa s’han aprovat 50 lleis d’amnistia, i va prometre una "ofensiva diplomàtica" perquè, a Espanya, la norma s’aprovi sense dilacions. El candidat de Sumar-Comuns, Jaume Asens, va reclamar la paternitat de la desjudicialització del procés i fins i tot va lamentar l’absència del cap de llista de Junts, Toni Comín, per la seva situació judicial.

El segon tema estrella del debat també va tenir vincles amb l’àmbit judicial: la carta de Sánchez criticant que la citació judicial de la seva dona pretén "condicionar les eleccions". Irene Montero (Podem) i Aleix Sarri (Junts) van coincidir a lamentar que el president del Govern espanyol hagi començat a denunciar que a Espanya hi ha lawfare –la utilització de la justícia per perjudicar rivals polítics– només quan ha afectat el PSOE. "Quan va afectar els independentistes o Podem no hi van fer res", va lamentar Montero. Sarri va apuntar en la mateixa direcció: "Han descobert ara que hi ha lawfare".

Que et posin al centre del debat no sempre és negatiu, ja que dona més visibilitat. I això és el que va intentar aprofitar el candidat del PSC. Javi López va defensar la missiva de Sánchez amb l’argument que la justícia està intentant "interferir" en la campanya, però va demanar centrar el debat a Europa i, per a ell, Europa té ara un gran repte: impedir que l’extrema dreta arribi "al cor" de les institucions comunitàries.

Palestina i Ucraïna

Notícies relacionades

El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

El debat de TV3 va servir per veure la pluralitat d’opcions que donen vuit forces polítiques diferents i, sobretot, la dificultat que suposa això per a un debat ordenat. En política internacional, dos grans temes van protagonitzar la controvèrsia: si cal ajudar des de la Unió Europea a militaritzar més Ucraïna i com ha d’afrontar Europa el conflicte entre Israel i Palestina.

Aquest últim és el que va polaritzar més les posicions entre els que creuen que els "genocides" són a Palestina –Vox, el PP i Cs– i els que creuen que són a Israel: el PSC, Podem i Comuns-Sumar. En aquest punt, Junts i ERC van tenir una posició més moderada. En els dos partits hi ha partidaris de les dues posicions. Tampoc hi ha acord per a Ucraïna. Uns es van mostrar inequívocament partidaris de continuar proporcionant armes a aquest país, mentre que altres, com Podem i ERC, van demanar solucions més diplomàtiques. La proposta singular va anar a càrrec del PP, que va proposar un "Erasmus" per a militars, és a dir, donar formació a joves reclutes perquè puguin ampliar els seus estudis en altres països.