ERC prioritza una Mesa sobiranista i allunya per ara un pacte amb el PSC

Aquesta posició d’ERC suposa una evolució significativa respecte al que defensaven els republicans els últims dies. Fins ara, el partit d’Oriol Junqueras no s’havia decantat amb tanta claredat per aquest pacte en la Mesa. No ho descartaven, cert, però fins ahir no havien expressat que era la prioritat. De fet, es deixaven estimar tant pel PSC com per Junts.

La portaveu d’ERC, Raquel Sans, va explicar que aquesta Mesa "antirepressiva" hauria de tenir almenys dos objectius: el primer, garantir que puguin votar els diputats independentistes que viuen a l’estranger per evitar l’acció de la justícia. Són Carles Puigdemont, Lluís Puig (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC). El segon, garantir que al Parlament "es pugui parlar de tot". És a dir, que des de la Mesa no es frenin debats i resolucions que puguin entrar en conflicte amb la doctrina del Tribunal Constitucional.

Virtuts i defectes

El pla d’ERC té un asterisc: els Comuns ja han dit que no estan disposats a formar part d’aquesta suma, ja que no volen cap pacte amb Junts. Això significa que aquesta "Mesa antirepressiva", si arriba a bon port, acabarà sent una Mesa independentista pactada entre ERC, Junts i la CUP. Si el PSC vol contrarestar aquest pacte i aconseguir la presidència del Parlament, haurà de mobilitzar el PP i Vox a favor seu. Aquesta Mesa "antirepressiva" té virtuts i defectes per a ERC. La principal virtut és la següent: si el PSC no articula un pacte a la contra, els republicans tindran amb tota probabilitat la presidència del Parlament. I si el PSC sí que articula un pacte a la contra, podran denunciar que els socialistes comencen la legislatura pactant amb la dreta i la ultradreta.

Però no tot són bones notícies per als republicans. Si aconsegueixen articular aquesta Mesa independentista amb Junts i la CUP, el primer que els exigiran els postconvergents és promoure la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat. I si la seva situació no ha canviat i continua a l’estranger –per la dificultat d’aplicar l’amnistia–, es podria tornar a iniciar l’embolic que ja va viure el Parlament després de les eleccions catalanes del 2017. Junts i ERC van acabar enfrontats i amb greus acusacions creuades.

Notícies relacionades

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

La negociació per a la Mesa del Parlament s’ha convertit en una partida d’escacs que, segurament, no es resoldrà fins al mateix dilluns 10 de juny, el dia en què s’ha de constituir la Cambra i s’han d’elegir els membres de la Mesa. El que sí que està clar, no obstant, és que en els últims dies s’han refredat les relacions entre ERC i el PSC. Dissabte, ERC va fixar amb vehemència les seves condicions per a qualsevol pacte amb els socialistes, i el mateix diumenge, Salvador Illa es va regirar contra els republicans.

Encara és aviat per saber com acabarà la negociació de la Mesa del Parlament, però, si aquesta negociació acaba en ruptura entre ERC i el PSC, posarà més difícil que aquests dos partits arribin a un acord després per investir Illa. Els republicans ja fa dies que asseguren que no els fa "por" tornar a fer eleccions.